[830] El llenguatge de la victòria

Aquests darrers dies s'ha fet molt popular una il·lustració satírica de l'any 1937 que expressa el que està intentant sense dissimular-ho gens el govern de l'Estat (allò d'espanyolitzar els nens i les nenes catalans, l'educació catalana). Ha estat precisament veient aquesta vinyeta que me n'ha vingut a la memòria una altra de molt cèlebre que espero que no sigui tan premonitòria com la primera i que vull portar al bloc com a mostra d'un llenguatge avui més que mai necessari, el de la sàtira i l'humor (vegeu l'entrada precedent) en un moment d'una enorme gravetat política que necessita els balons d'oxigen de totes les formes d'expressió civilitzada. Em refereixo a l'acudit que va aparèixer el novembre de 1905 al setmanari satíric ¡Cu-cut! després que la Lliga Regionalista hagués obtingut un èxit important a les eleccions municipals, èxit que els catalanistes van celebrar al Frontón Condal en l'acte conegut com el banquet de la victòria. A l'acudit es feia burla de l'exèrcit espanyol, en la línia humorística del setmanari. Feia pocs anys que les colònies d'ultramar s'havien independitzat d'Espanya i el text suggeria que si s'havia produït una victòria per força n'havien de ser protagonistes els civils (seran paisanos), a causa de l'alta ineficàcia dels militars espanyols. El llenguatge esmolat del ¡Cu-cut!, un signe inequívoc de la llibertat d'expressió fonamental en tota societat democràtica, va tenir resposta en un altre llenguatge: el 25 de novembre de 1905 una guarnició de militars espanyols va assaltar i destrosssar la seu del setmanari i també la del diari regionalista que hi estava ideològicament vinculat, La Veu de Catalunya, l'òrgan de la Lliga. Els fets del ¡Cu-cut! van provocar l'alçament popular i polític que va rebre el nom de Solidaritat Catalana, el qual va agermanar sensibilitats de signe divers davant una política estatal netament anticatalana. Cent anys després assistim a l'espectacle d'uns llenguatges radicalment diferents que es temptegen. Esperem que el de la victòria pugui ser ja només el de la veu dels ciutadans.

[320] Xtranormal: animacions a classe de llengua

No us perdeu aquesta aplicació, Xtranormal, que us permet crear una senzilla animació o una minipel·lícula (si preferiu anomenar-la així) en tres dimensions amb tota mena de detalls i d'acord amb quatre estils gràfics. Podreu escollir-hi el nombre de personatges (un o dos), les seves característiques, les veus, les càmeres que, a mesura que avança la història que inventeu, els han d'enfocar (visions generals, primers plans, visions d'un o dos personatges...), els gestos o reaccions que han de tenir, i, naturalment, podreu atorgar als personatges les frases que voleu que pronunciïn (en anglès). Les aplicacions a l'aprenentatge de llengua em semblen clares: la creació d'aquestes animacions situa l'aprenent, si s'escull més d'un personatge, davant la potencialment riquíssima activitat de construcció de diàlegs, que l'aprenent escriu i Xtranormal fa pronunciar correctament als personatges que actuen. Si escollim un sol personatge, podem fer-lo servir per practicar les nostres exposicions o presentacions orals, pot ser una mena d'alter ego o, si cal, el nostre substitut. Xtranormal es caracteritza per la seva facilitat d'ús: en molt poca estona qualsevol persona (no cal que sigui un nadiu digital) pot fer servir l'aplicació amb èxit. No cal ni inscriure's a Xtranormal per fer-la servir (tot i que sí que cal fer-ho si es volen desar i compartir les minipel·lícules creades). Si no coneixíeu aquest recurs, ara ja podeu crear la vostra pel·lícula. Aquí us deixo una mostra de l'animació que he creat en un moment. Enjoy it!