[904] Intercanvi lingüístic amb el Quebec

Aquests dies visc de prop aquesta excel·lent iniciativa del Departament d'Ensenyament, l'intercanvi de nois i noies que han completat el tercer d'ESO i el grau equivalent quebequès i volen estudiar una part del quart d'ESO al Quebec o a Catalunya respectivament, en forma d'un intercanvi que preveu que els estudiants quebequesos estiguin en primer lloc amb la família d'acollida catalana i que després els estudiants catalans vagin al Quebec. Es tracta que tres mesos del curs es puguin fer en immersió lingüística en l'altre context i els estudiants han de participar plenament de la vida del centre educatiu de la societat d'acollida, amb alguna adaptació curricular. El programa engega aquest any, amb gairebé una trentena d'aparellaments (curiosament, o no tant, un 95 % dels casos són noies) i estic segur que serà un veritable èxit. L'aprenentatge de les noies catalanes, com es recordava fa un parell de dies en l'acte que donava el tret de sortida al programa serà integral: aprendran francès, lògicament, ràpid i bé (el francès quebequès: una experiència de lleugera diversitat respecte al model ensenyat i après aquí). Aprendran a comunicar-se més enllà del francès, activant tots els recursos de què disposin, aprendran competència intercultural, la gran assignatura pendent que la vida amb exposició a altres realitats contribueix a fer créixer. Aprendran el que l'escola tantes vegades, amb la millor de les intencions, només pot explicar. Enhorabona, doncs, al Departament, per la iniciativa. Insereixo les diapositives de la presentació que Neus Lorenzo (Departament d'Ensenyament) feia a les famílies sobre el programa:

Intercanvi Catalunya-Quebec (famílies catalanes) from Neus Lorenzo

[890] Xarxes socials per aprendre llengües? (i 2)

Vam dedicar fa uns dies un apunt a les xarxes socials específiques per aprendre llengües que han anat apareixent aquests darrers anys dins el fenomen d'expansió general de les xarxes socials. Comentàvem que des de diversos punts de vista (que es relacionen sobretot amb la descurança dels aspectes pedagògics) no resisteixen gaire, en general, una mirada crítica. Tenen res de bo, però? Sí. D'entrada, aporten una mirada diferent sobre l'aprenentatge idiomàtic: deixen clar que es pot aprendre llengües en qualsevol moment, que els processos formals no són els únics i que hi ha un potencial enorme de persones disponibles que volen aprendre i poden ensenyar que les xarxes posen, precisament, en contacte. La llengua que s'hi aprèn és una altra, és cert: és la llengua útil, la que pot ajudar a sortir del pas, la que treu d'un compromís en un moment determinat. No és la llengua dels nivells, de les progressions mesurades i reflexives que el formador, en altres circumstàncies, mira d'afavorir amb un material i un consell idonis, experts. No: és una llengua més casual, però també és llengua. La gran virtut de les xarxes socials específiques per aprendre llengües és que serveixen als individus espais per a l'exposició a l'aprenentatge (i les hores d'exposició són, precisament, clau en aprendre llengües). Aquesta és una virtut d'aquestes xarxes: afavoreixen l'exposició a l'input. Una altra característica que cal destacar és que tenen un enorme potencial motivador: la motivació és, sens dubte, un dels aspectes decisius en l'aprenentatge. Amb l'al·licient de conèixer altres persones i també de ser-hi solidari (ajudant-les a corregir els seus textos, puntuant les seves produccions...), les ganes de participar i aprendre en aquests espais socials d'aprenentatge es reforcen. Un altre dels aspectes positius clau d'aquestes xarxes és que afavoreixen la voluntat de comunicar (vegeu l'entrada que dedicàvem a la qüestió temps enrere), que és sens dubte el darrer esglaó de tot aprenentatge lingüístic, al qual no sempre s'arriba en els processos d'aprenentatge formal. Una darrera qüestió: les xarxes socials específiques per aprendre llengües tenen també l'atractiu de ser una alternativa. Ja vam veure que no són cap panacea (per bé que s'hi presentin) i que en certs casos tenen al darrere les grans empreses del sector de l'aprenentatge (Pons, Pearson, MacMillan, Rosetta Stone...). Tot i això, estenen ponts entre iguals que volen aprendre d'una manera alternativa, complementàriament a l'acadèmia o no. Aporten, doncs, també, el plaer de participar en espais nous i en dinàmiques noves per aprendre. Són un granet de sorra més, imperfecte però tangible, per liquidar l'antic ordre.

[888] Xarxes socials per aprendre llengües? (1)

No fa gaires dies vaig rebre un missatge d'un responsable d'una de les xarxes socials més conegudes d'àmbit mundial (amb milions d'usuaris, presència efectiva en desenes de països, inclusió d'una quarantena de llengües, entre les quals hi ha el català). Es tracta d'una de les xarxes socials especialitzades en l'ensenyament i l'aprenentatge d'idiomes, a la qual em vaig donar d'alta ja fa anys. El text del missatge estava escrit en un castellà molt justet (amplieu la imatge i podreu constatar-ho), massa justet per venir d'on venia. Quin crèdit tenen les xarxes socials específiques per aprendre llengües? No parlo ara de les xarxes generals (Twitter, Facebook...) i les seves possibilitats d'esdevenir eines per ensenyar i aprendre llengües, sinó del reguitzell de xarxes socials especialitzades en la qüestió (n'hem parlat a Aprendre llengües). El nivell d'espanyol que veiem a la imatge és el nivell que assoliran els aprenents d'espanyol que participien en la xarxa social? És un trist descuit? La recerca que ja hi comença a haver sobre la qüestió és contundent: malgrat les diferències entre xarxes socials, els aspectes metodològics i pedagògics són en molts casos molt fluixos, per no dir fluixíssims, en aquests espais, i sovint els materials en llengües altres que l'anglès són simples traduccions de l'anglès completament inadequades per aprendre altres llengües. La creació de la il·lusió en l'usuari que la xarxa en qüestió arriba a molts idiomes passa per davant de la qualitat. He vist exercicis en aquestes xarxes que atempten contra tota bona pràctica i contra el més elemental sentit comú. Per exemple: l'aprenent ha de llegir un paràgraf de frases que no tenen cap relació, forçades perquè hi apareguin les paraules pretesament apreses, i sotmetre l'àudio al veredicte d'algú altre de la xarxa social. No es tracta ja d'absurdes frases deslligades, sinó molt més que això: de paràgrafs que liquiden d'una tacada la noció de text en l'aprenent, i no diguem ja de comunicació. El paràgraf següent és real, i no gens insòlit: "Hauria de comprar un jersei groc de coll de cigne de cotó o un suèter blau de coll de redó de llana (sic)? Ella va portar un vestit de seda i uns llargs guants blancs a la festa. Se m'han desgastat els tacons alts de tant caminar. El noi portava una samarreta i pantalons curts perquè feia molta calor a fora. Si us plau, no perdis els teus nous guants de pell. Ell es disposa a regalar unes arracades i un collar a la seva mare." Tot seguit, com a pretesa unitat textual, aquest desvari s'ha d'enregistrar i enviar a un col·lega que sap la llengua perquè en faci (amb quins criteris?) la valoració. Però... què és això? El més greu d'aquestes xarxes és encara que es plantegen com la panacea per a l'aprenentatge de llengües, com si els mètodes anteriors quedessin ja superats i arraconats. Hem vist alguns punts febles greus d'aquestes xarxes. No tot és negatiu, però. En parlaré al pròxim apunt.

[420] Busuu.com: comunitat per aprendre llengua a la xarxa

A Aprendre llengües hem parlat de diversos espais a la xarxa per a l'aprenentatge de llengües (consulteu l'etiqueta intercanvi lingüístic). Vull donar una breu notícia, ara, de Busuu.com (llegiu-ne informació a la Viquipèdia), espai que pren el nom d'una llengua en vies d'extinció del Camerun, el busuu. Es tracta d'una xarxa social espanyola llançada el 2008, amb contingut propi elaborat per especialistes, en la qual els usuaris poden aprendre quatre idiomes diferents (anglès, espanyol, alemany i francès). Els materials didàctics es basen en el MECR (de l'A1 al B2). S'ofereixen a l'aprenent unitats didàctiques sobre temes de la vida quotidiana (més de 150) i exercicis de vocabulari, diàlegs, material en podcast i documents descarregables amb els continguts treballats. Un dels aspectes clau de Busuu és que permet constituir una comunitat d'aprenentatge: els aprenents hi poden buscar parlants nadius de la llengua que aprenen i conversar-hi per mitjà de la prestació de videoconferència i xat que ofereix l'espai: qualsevol aprenent pot esdevenir mestre d'algú altre. Busuu té una oferta bàsica gratuïta i una altra de premium, pagant, a un preu mòdic. Tot i que l'arrencada de Busuu va ser lenta, al cap d'un any de vida tenia ja més de 100.000 usuaris en més de 200 països. La campanya de promoció que va fer, associada a la preservació d'un llenguatge amb poca presència a la xarxa, el silbo de Gomera, va ser poc menys que una genialitat. Busuu ha rebut en la seva breu singladura diverses distincions de relleu. Deixo al peu d'aquestes ratlles un vídeo explicatiu d'aquesta comunitat per aprendre llengües:

[381] Comunitats a la xarxa per aprendre llengües

Aprendre llengües ha parlat ja de diversos espais a què les persones interessades a aprendre una llengua poden recórrer per trobar fàcilment un col·lega amb qui avançar en el procés, amb la metodologia tàndem o seguint fórmules més lliures. He ofert breus explicacions d’alguns d’aquests espais que la xarxa facilita, com ara Livemocha, MyHappyPlanet o Soziety. Faig referència, a continuació, a altres comunitats a la xarxa que permeten aprendre d'una manera fàcil i sense intermediaris, les quals hauríem de saber considerar, des dels serveis lingüístics formals, com veritables serveis de llengües abans que mirar cap a una altra banda i buscar-ne les limitacions (la manca de criteris professionals rere les pràctiques d'aprenentatge, sobretot) i defensar sense crítica els serveis més convencionals o, senzillament, els propis. Em refereixo per exemple a espais d'aprenentatge com Palabea, Italki, Babbel, Lingofriends, Mango, Mixxer, MyLanguageExchange, Shared Talk, talkConMigo, Verbaplanet, World Champ, Xlingo o Busuu. Encoratjo des d'aquí els lectors d'Aprendre llengües a opinar sobre aquestes comunitats a fi de poder determinar quina sembla més idònia o reuneix més condicions per a un aprenentatge efectiu basat en la relació social amb una altra o unes altres persones. Ens trobem en un moment, a les universitats, que l'ensenyament-aprenentatge de llengües focalitza cada vegada més en el factor autonomia. Sempre hi hem cregut, decididament, però l'EEES i els nous crèdits ECTS semblen haver fet adonar la comunitat universitària (que aposta perquè un 50 % de les matèries equivalgui a treball autònom) de la importància d'aquest factor. Necessitem poder recomanar als nostres alumnes, doncs, més que mai, que visitin espais d'autoaprenentatge i que s'introdueixin en comunitats on, amb una gran facilitat, trobaran persones d'altres punts del món amb les quals podran aprendre llengües pel seu compte. Qualsevol comentari sobre alguna de les setze comunitats citades en aquesta entrada i el seu funcionament, com deia, serà molt benvingut.

[339] Autoaprenentatge en tàndem (6)

Continuo amb aquestes notes breus sobre l'autoaprenentatge en tàndem (que escric, sobretot, pensant en els companys i amics que treballen en els àmbits des d'on es genera l'activitat de tàndem lingüístic a la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya i, per descomptat, la Universitat Autònoma de Barcelona). Hi ha mil i un aspectes relacionats amb aquesta qüestió. Per exemple: veig que hi ha força unanimitat a considerar que les activitats de tàndem solen ser substancialment millors si tenen el guiatge d'un assessorament, expert en ensenyament, que pugui atendre individualment els aprenents (de vegades les parelles d'aprenents) i que pugui ajudar-los a prendre decisions tot respectant, però (aspecte crucial!) l'autonomia dels individus que conformen el tàndem. Entre les tasques de suport que pot fer l'assessor (un formador especialitzat en autoaprenentatge és la figura ideal) hi ha l'ajut a la reflexió sobre objectius, l'ajut a reflexionar sobre el procés d'autoaprenentatge o l'ajut a revisar el procés i cercar els mètodes, les estratègies i els materials més idonis. El sistema més oportú d'intervenció de l'assessor sol ser la conversa respectuosa amb l'autoaprenent, la formulació de preguntes no impositives que l'ajudin a la reflexió. Entre les qualitats de l'assessor cal destacar el suport, l'empatia, la comprensió intuïtiva, l'autenticitat, la coherència, la claredat. Pel que fa al nombre de sessions amb l'assessor, els consells fluctuen, però sembla encertada una intervenció a la fase de concreció de desigs i objectius (explicant com funciona el tàndem i les regles del joc de l'assessorament puntual) i en què s'aclareix per a quins problemes es busquen solucions; pot ser indicada una altra intervenció en la fase de concreció dels mètodes d'aprenentatge i, si cal, una altra sessió individual al final. És bo que els autoaprenents coneguin perfectament què poden esperar dels assessors (hores de permanència al Centre d'Autoaprenentatge de Llengües, nombre màxim d'hores de disponibilitat per persona en els ensenyaments tàndem, etc.). Algunes de les qüestions que ha de tenir en compte un assessor de tàndems lingüístics són: descobrir necessitats i intencions dels aprenents abans d'explicar-los res, no interrompre, donar importància veritablement als problemes que comuniquen els aprenents (encara que semblin aspectes trivials), no elaborar els objectius dels participants en el tàndem (els han de marcar ells!), no pretendre que les pròpies solucions, les de l'assessor, són les millors solucions per als altres, no puntuar mai les sessions d'assessorament... Recomano per a totes aquestes qüestions la lectura de Helmut Brammerts, Mike Calvert i Karin Kleppin “Objetivos y métodos para el asesoramiento individual”, de l'obra indicada (p. 105-114).

[338] Autoaprenentatge en tàndem (5)

Com en tot procés d'autoaprenentatge lingüístic, el component estratègic és una de les claus de l'èxit: controlar les estratègies cognitives, metacognitives i socioafectives és un aspecte decisiu. Trobo molt interessant, en aquest sentit, la classificació que fa Erik Otto a l'article “Estrategias del aprendizaje de lenguas en tándem: cómo aprender de forma eficaz”, dins la publicació a què he fet referència (p. 77-89). No em sé estar de reproduir aquesta classificació, perquè considero que orienta bé sobre aquest aspecte força desatès en l'autoaprenentatge en tàndem. Otto parla en primer lloc d'estratègies metacognitives. I comença per les que es relacionen amb el control del procés d'aprenentatge (establir objectius propis, conèixer i respectar els objectius i les preferències de la parella, comprometre's al treball conjunt i periòdic, reflexionar sobre el progrés, avaluar els assoliments); i continua amb les estratègies metacognitives relacionades amb el control de les sessions (preparar les sessions, dividir el temps entre llengües, acordar el sistema de correcció, assegurar el respecte al principi de reciprocitat, reflexionar sobre les sessions i valorar-les). Otto es refereix en segon lloc a estratègies d'interacció amb el company tàndem. Algunes es relacionen amb l'àrea socioafectiva (ser pacient, no ser excessivament indulgent, crear un ambient adequat); altres amb la cooperació per aprendre del company (adaptar el ritme i la velocitat de la parla a les capacitats del company, participar en la construcció de la comunicació i en el treball en comú, corregir el company, ajudar a comprendre i aprendre vocabulari nou i fer correccions, ajudar en l'autoavaluació de l'altre, discutir formes diferents d'aprendre en tàndem). En tercer lloc, Otto es refereix a les estratègies cognitives per processar la informació lingüística. Focalitza en tot allò que fa referència en la incorporació de les propostes del company (anotar correccions i propostes de l'altre, demanar al company propostes i corrreccions, utilitzar estratègies de deducció i comprensió) i també en el treball relacionat amb la llengua emprada pel col·lega tàndem (analitzar, categoritzar i revisar la llengua emprada pel company, fer servir eines de referència com diccionaris i llibres de gramàtica, practicar les expressions apreses i demanar retroalimentació). D'aquest elenc d'estratègies són decisives, sobretot, les socioafectives i les metacognitives. Coincideixo plenament amb Otto que els participants en els processos d'autoaprenentatge en tàndem han de tenir formació en estratègies d'aprenentatge i han de fer una reflexió profunda sobre com cal procedir en la seva activitat d'aprenentatge lingüístic. Sempre que en vulguin treure el màxim, és clar!

[337] Autoaprenentatge en tàndem (4)

L'autoaprenentatge en tàndem pot seguir diversos models. Hi ha dues variables que es poden considerar decisives: 1) la presencialitat o no presencialitat de l'activitat de les parelles tàndem i 2) l'orientació dels aprenents cap a la llengua o, a més, cap a altres interessos afegits. Pel que fa a la primera qüestió, tot l'autoaprenentatge en tàndem era radicalment presencial fins a meitat dels anys 90 del segle passat. En aquell moment, a remolc de l'expansió de les TIC, es va començar a desenvolupar l'e-tàndem, com a opció complementària a la presencialitat, o com a única opció en casos de distància física insalvable. Els plantejaments inicials de l'e-tandem van anar molt lligats a l'ús de la lletra escrita i a les pràctiques asíncrones (per mitjà del correu electrònic). Actualment, les possibilitats per a l'e-tàndem han crescut enormement: la imatge és el nou llenguatge de la xarxa i els espais de trobada dels autoaprenents en virtualitat es multipliquen i queden, sovint, esquifides les disposicions organitzatives de les entitats que procuren organitzar la dinàmica de les parelles tàndem: els entorns per a l'intercanvi de llengües proliferen (a Aprendre llengües he parlat de diversos d'aquests espais) i les eines de comunicació, així com les de consulta i assessorament lingüístic, són pertot a l'abast dels autoaprenents. El component tecnològic, doncs, ha revolucionat del tot l'autoaprenentatge en tàndem. La veritable qüestió, amb tot, no és tant l'entorn i les eines usats a les trobades entre dues persones que volen intercanviar aprenentatges lingüístics com tots els aspectes metodològics que permeten que aquestes pràctiques puguin generar veritables aprenentatges. L'altra variable a què feia referència és també fonamental en definir l'autoaprenentatge en tàndem: les parelles poden voler intercanviar llengua o poden estar mogudes també per un interès professional, acadèmic, o d'aprofundiment en algun aspecte concret. Aquests casos es revelen altament positius: presenten una motivació afegida i l'aprenentatge es produeix en un espai de màxima significació. És el cas de dos advocats que aprenen l'un la llengua de l'altre però també s'interessen, simultàniament, per conèixer aspectes de l'àmbit del dret de l'altra cultura (gèneres discursius específics, contrastos a partir de la tradició legal de cada país, etc.). La determinació del model, tant pel que fa a aspectes d'ús de la tecnologia com pel que fa a l'existència d'objectius més enllà dels pròpiament lingüístics no es pot improvisar si del que es tracta és de generar un autoaprenentatge en tàndem a consciència.

[306] Lingueo: classes virtuals de llengua

Acabo de descobrir Lingueo, un web creat per dos francesos que va rebre una distinció al saló Expolangues. Es tracta d'un recurs a la xarxa que et permet posar-te en contacte amb persones que et poden ensenyar l'idioma que vols aprendre per mitjà de videoconferència (Lingueo té un elenc d'una quarantena de llengües a disposició dels aprenents, entre les quals hi ha el català) o, si ets un professor d'idiomes, oferir els teus serveis per mitjà de la plataforma: Lingueo té una doble entrada, per a aprenents i professors. Un dels principals avantatges d'aquest recurs és que no cal descarregar-se de la xarxa cap mena de programari: n'hi ha prou de tenir una webcam i un micròfon per poder participar en els processos de formació. Després d'omplir una fitxa amb les característiques personals (competències, llengües, aficions), Lingueo ofereix una agenda i un calendari per gestionar els contactes, les trobades i les disponibilitats. La possibilitat de compartir interessos entre aprenents i formadors és considerada un element interessant per a l'aprenentatge. Dues característiques més de Lingueo són que el professorat gaudeix de reputació o autoritat a partir de les puntuacions dels alumnes i que la plataforma permet cobrar pels serveis de formació prestats (a partir de 10 € l'hora, dels quals el professor en percep un 70 %). Si us interessa, podeu escoltar aquestes explicacions sobre Lingueo:

[256] Forvo: pronunciar-ho tot

Forvo és una guia de pronúncia que creix gràcies a les aportacions de la multitud que col·labora en el projecte i que no té equivalent en cap altre recurs que coneguem. Va ser llançada fa poc més d'un any i ara conté ja més de 200.000 paraules pronunciades en 213 idiomes. La participació amb enregistraments és senzillíssima; n'hi ha prou de tenir un micròfon connectat. Forvo té un sistema de qualitat amb col·laboració de més de 80 correctors nadius que de manera voluntària revisen els enregistraments enviats a l'aplicació per qualsevol persona. El ritme de creixement de la guia de pronúncia és actualment d'unes 600 paraules noves cada dia. Forvo conté mapes per ubicar les pronúncies i diverses possibilitats de web social com posar-se en contacte amb les altres persones que intervenen, votar les pronúncies, esmenar-les, demanar pronúncies a altres usuaris, etc. Es pot accedir a les paraules buscant-les directament o per mitjà d'una classificació en categories. Les aplicacions a l'ensenyament-aprenentatge de llengües són evidents: possibilitat de sentir les paraules d'una llengua, de comparar les pronúncies dialectals, de sentir, quan és possible, més d'un locutor pronunciant la mateixa paraula.... Els estudiants i formadors de correcció fonètica, d'altra banda (a la UAB en tenim una colla) poden trobar-hi (o aportar-hi) les paraules que els interessin per al seu procés d'ensenyament-aprenentatge. No és pas inimaginable, d'altra banda, que els parlants de certes variants diatòpiques poc divulgades o conegudes s'organitzin per deixar la seva empremta fonètica a la xarxa. O els parlants de llengües amb pocs parlants o situacions de minorització. El català és la setena llengua de les 213 indexades amb més paraules pronunciades (4.752 paraules). Té al davant l'anglès (36.029), l'alemany, l'espanyol (10.000: una sola persona n'hi ha enregistrat 500), el portuguès, l'àrab i el francès (que n'hi té poques més que el català: 4.986). L'occità, el gallec i el basc hi tenen unes 300 paraules cada llengua. Després de donar-m'hi d'alta hi envio un parell de mots en català: aprendre i llengües. Escolteu-los, si us ve de gust.

[253] Xarxa social Erasmusu

Qui no corre, vola. Ens arriba informació sobre la nova xarxa social Erasmusu, una iniciativa OpenTalent del BBVA promoguda pels joves emprenedors de Cokidoo, la qual vol oferir servei als estudiants d'intercanvi: els Erasmus, però també els de qualsevol altre programa de mobilitat. Aquesta xarxa es troba actualment en fase de proves i només s'hi pot accedir per mitjà d'invitació. Erasmusu té per objectiu donar informació als estudiants sobre qualsevol ciutat i universitat del món a partir de les experiències i opinions d'altres estudiants. La xarxa permetrà accedir a les xarxes de contactes de les persones que en formen part, compartir-hi i, per mitjà d'un sistema de votació, establir una valoració de les millors universitats i ciutats. Erasmusu recollirà també el perfil de l'estudiant, on es faran constar les seves mobilitats (passades, presents i futures) i facilitarà als estudiants la possibilitat de conèixer i relacionar-se amb altres estudiants d'altres ubicacions. No cal dir que ens agrada aquesta iniciativa (biografies lingüístiques en moviment, és clar): pensem que enfoca bé el target, que focalitza en un àmbit en expansió imparable, la mobilitat i que obre una possibilitat relacional a un col·lectiu que es reconeix com a tal i que està molt obert a compartir a la xarxa. Caldrà seguir aquest projecte per veure si es consolida i, sobretot, com s'hi enfoca la qüestió lingüística i intercultural: “Erasmusu ofrecerá servicios cada vez más competitivos, adaptados a las necesidades de los estudiantes en torno a la comunicación, el turismo, el aprendizaje de idiomas, el flujo de información, las relaciones de amistad, y en definitiva en todo lo enfocado a la experiencia del viajero libre y sin fronteras que queremos ofrecer a los estudiantes de todo el mundo. Erasmusu está centrada en la persona, integrada y orientada al estudiante viajero, en que todos puedan crear, consultar, utilizar y compartir la información y el conocimiento, para que las personas, las comunidades y las asociaciones de estudiantes puedan emplear plenamente sus posibilidades en la promoción de su desarrollo personal y cultural.” Si us voleu afegir al grup Erasmusu al Facebook, aquí ho teniu.

[156] Intercanvi de llengües (3): Livemocha

Livemocha és un altre interessant recurs del web 2.0 per donar una resposta a la necessitat d'aprendre llengües a què aboca la mundialització (llegim al seu web: “Rapid globalization has created a tremendous need for people all over the world to better understand and interface with different cultures in the course of their work and travels. Foreign language learning, therefore, has emerged as a pressing need that’s critical to the success of emerging economies and global trade. Interest in English language learning has skyrocketed [...]. However, business people in developing economies are also increasing appreciating that they cannot rely solely on English to conduct and win business in these emerging economies. As a result, languages such as Spanish, Mandarin Chinese, Portuguese, Russian etc. has seen a commensurate level of interest”). Livemocha és una xarxa social útil i estesa, excel·lent, que combina les activitats adreçades a les quatre destreses lingüístiques amb la possibilitat d'aprofitar el capital lingüístic que representen els parlants proficients d'una llengua, als quals es pot demanar dins la plataforma que ens ensenyin l'idioma escollit per a l'aprenentatge sigui amb converses amb nosaltres a partir d'activitats estructurades sigui lliurant-los escrits o àudios per a la correcció. Livemocha es revela una eina amb un enorme potencial de motivació dels aprenents. S'hi poden aprendre llengües com anglès, hindi, francès, xinès mandarí, alemany i espanyol. Algunes opinions sobre Livemocha (1, 2, 3). Bona sort en l'aprenentatge... que sigui tan plaent, com a mínim, com una tassa de bon cafè.

[155] Intercanvi de llengües (2): My Happy Planet

My Happy Planet es defineix com una comunitat virtual per a persones apassionades per l'aprenentatge de llengües. Aquesta xarxa social té per objectiu aconseguir fer que l'aprenentatge de llengües sigui una experiència més divertida, dinàmica i efectiva, sense que calgui pagar diners per aprendre. L'objectiu de My Happy Planet és lingüístic i cultural i vol oferir, també, la possibilitat de fer amics. Una de les seves bases és considerar que les llengües s'aprenen amb la pràctica amb parlants (nadius, per exemple). Es tracta d'una plataforma gratuïta a la qual cal donar-se d'alta, establir un perfil (interessos, hobbies, llengües que s'aprenen) i determinar el nivell d'idiomes que tenim i el nivell dels idiomes que volem aprendre. Després ja només cal localitzar els companys d'aventura i posar-s'hi en contacte en temps real (text, veu, videoxat) o per missatgeria, sense estar en línia. Cal destacar que My Happy Planet ofereix la interessant possibilitat de crear lliçons de llengua o vídeos (fent servir YouTube com a plataforma d'emmagatzematge) que resten a l'abast d'altres persones. Els continguts es poden filtrar pel nivell de dificultat. En el cas dels vídeos, l'usuari pot fer-ne una transcripció que es pot mostrar a la resta d'aprenents. Cal destacar, d'altra banda, el servei de traducció de frases que My Happy Planet té disponible. Resistiran les acadèmies d'idiomes l'embat d'una cada cop més organitzada saviesa de la multitud?

[154] Intercanvi de llengües (1): Soziety

Soziety: aquesta és una de les eines que ens aproximen a altres aprenents que parlen la llengua que nosaltres aprenem, de manera que es pot produir amb senzillesa un intercanvi d'aprenentatges lingüístics. Es tracta d'una xarxa social que es caracteritza per utilitzar l'Skype. Cal localitzar els parlants de l'idioma que ens interessi per mitjà d'una llista que facilita el programa, podrem afegir els que vulguem com a amics i iniciar-hi converses. El valor de cada usuari s'indica a la llista indicada. Soziety també ofereix un servei de traducció, al qual es poden enviar els documents i el preu màxim que estem disposats a pagar, perquè usuaris que dominen l'idioma puguin fer la traducció a canvi d'una aportació econòmica. Soziety permet entrar a una sala de grup en Skypecast que facilita les sessions d'aprenentatge col·lectiu. La proposta neix d'uns enginyers de telecomunicacions de Valladolid. Llegiu-ne informació a El Norte de Castilla (“Un gimnasio para las lenguas”). Sembla que ja tenen unes quantes desenses de milers d'aprenents registrats.