Com ja vaig comentar, aquests darrers dies han tingut lloc a Gandia les XXIII Jornades internacionals de professors de català, organitzades per l'Institut Ramon Llull, espai de trobada formatiu i d'intercanvi dels col·loquialment coneguts com a lectors de català. L'agenda d'activitats per a ells ha estat atapeïda. Amb Marta Estella hem tingut l'oportunitat de conduir un grup de treball, ahir al matí, sobre innovació docent. Una etiqueta àmplia, certament, que hem adreçat cap a uns territoris concrets. Ens ha interessat, d'una banda, fer veure que innovació no equival necessàriament a tecnologia, per la qual cosa hem dedicat tota la primera part de la sessió a parlar d'un concepte relativament nou en l'ensenyament-aprenentatge de llengües, el de la competència plurilingüe i pluricultural, i de diverses metodologies, eines o aplicacions concretes d'innovació docent que posen el punt de mira a ajudar a construir aquesta competència en els aprenents. Ha estat a la segona part que la reflexió ha focalitzat en la tecnologia, però no tant des de l'anàlisi d'eines concretes de l'anomenat web 2.0 com d'una reflexió més general sobre el sentit i l'ús de la tecnologia en el context de treball del professorat de llengua: en el seu treball personal, en el seu treball amb companys i en els entorns ja pensats per aprendre. L'objectiu no era pas capacitar en eines, sinó acomboiar la reflexió a l'entorn de l'ús de la tecnologia. Hem volgut donar a entendre, en les dues parts del grup de treball, que sense uns continguts, un bon plantejament metodològic i un enfocament pedagògic, només amb tecnologia, la innovació d'un docent no té sentit, ja que es produeix en el buit. Ens ha agradat compartir experiència amb els professors de català a les universitats de fora del nostre domini: hem entès les seves situacions (ben particulars i desiguals), hem polsat el seu neguit tecnològic i hem volgut posar a la seva disposició un discurs encoratjador (el moment que vivim és excepcional i ple d'oportunitats) i la continuïtat de la formació més enllà de les quatre hores de feina del grup de treball. Perquè la tecnologia ens permet ja trobar-nos amb ells (o ells amb nosaltres, si volen) per mitjà de múltiples xarxes socials o espais a la xarxa i continuar compartint un aprenentatge informal, si volem. Hem captat, al final de la sessió, actituds clarament favorables a la innovació. Penjo el prezi que he fet servir a la presentació (primera part).