Aquests dies he llegit el text de
Víctor Pàmies (@vpamies) i Jordi Palou Els 100 refranys més populars (Valls: Cossetània, 2012, ja a la tercera edició, de 2013), un dels múltiples projectes de Víctor Pàmies
relacionats amb la seva passió, la paremiologia. L'obra respon a un ús ben
interessant de la tecnologia d'ús social per a l'obtenció i la gestió
d'informació, que ha recollit de tota l'àrea catalanoparlant. El
projecte, de 2010, es proposava establir el top ten dels refranys
catalans a partir de les dades aportades pels informants gràcies a la xarxa. Uns
informants que van ser uns mil dos-cents i que van permetre a Víctor
Pàmies establir que, amb molta diferència, Qui no vulgui pols que
no vagi a l'era era (amb totes les precaucions, naturalment) el refrany català més popular. El text de Pàmies
presenta els cent refranys organitzats en cent fitxes que contenen
una explicació de la parèmia (sentit, variants, origen, extensió
territorial, equivalència en altres llengües), algun text que la
conté i que permet veure el refrany en ús, una breu explicació etimològica i, també, el nombre de
nominacions dels informants (més de quatre-centes en el cas del refrany guanyador). En segon i tercer lloc, respectivament,
trobem Al maig, cada dia un raig i No diguis blat fins que no el
tinguis al sac i ben lligat. Deia més amunt que aquest és un dels
projectes del seu autor (en podeu obtenir més informació en un dels blogs de Pàmies, Raons que rimen). Efectivament, perquè té altres iniciatives ja concloses, en curs o projectades, que són ben interessants i es troben sempre en sintonia amb les noves formes de treball i relació a les
xarxes socials (micromecenatge inclòs) Un d'aquests projectes és el que va avançant des de fa dotze dies
(i fins al 9 de novembre de 2014), 300 dites que faran història, que es proposa anar seguint el procés polític sobiranista català a
través de les dites del refranyer català. Deixo al peu d'aquestes
ratlles l'entrevista que li feia TV Sant Cugat fa un parell de
setmanes en què parla de l'origen del llibre de refranys, del projecte 300 dites i de diverses altres iniciatives sobre el mateix tema.
