Els textos escrits se'ns han tornat des
de ja fa molt de temps vàlids per a diversos usos. Són pocs els
escrits que un professional redacta i acaben essent d'usar i llençar.
Al contrari. El text que hem redactat inicialment com unes notes demà
pot ser un senzill informe de feina, demà-passat pot ser la base d'una
presentació oral i tres dies més tard el text per a la sol·licitud
d'una subvenció. El text que un dia ens serveix per a una ponència,
l'endemà pot constituir una part d'una classe que hem d'impartir o
una conferència que hem de fer. Un text ens pot ser la plantilla per
expressar-nos en una situació gairebé idèntica, mutatis
mutandis. El tractament del bagatge de textos amb què convivim,
doncs, necessita una reflexió i una cura especial a cada nova operació. Ja no es tracta
només de saber escriure a cada moment, ajustant-nos a les
circumstàncies i els mil factors que condicionen l'acte d'escriure.
Es tracta d'aplicar les estratègies per poder reciclar adequadament
les nostres produccions preexistents, fet que requereix una mirada
diferent als documents. Allò decisiu d'un material reciclat és que
sigui adequat. Un protocol de reciclatge de textos hauria impedit
l'error que mostro en la imatge, que s'acaba de produir. El govern
espanyol ha emès un comunicat de condol per la mort de Carlos
Fuentes anomenant-lo per error el pare d'Artur Mas (el document s'ha redactat damunt el que fa
uns dies devia servir per comunicar el condol per la mort del pare
del polític català). Aquest error, que mai no s'hauria produït en
un text creat de cap i de nou, és fruit de no saber gestionar el
reciclatge dels textos. Una competència bàsica, indubtablement, en
època de remescles.