[453] Llegibilitat a la xarxa

Aquests dies a classe d'expressió escrita parlem de la llegibilitat, un fenomen interessant que afecta els textos escrits, de la mateixa manera que la comprensibilitat afecta els textos orals. Remenant manuals, es comença a trobar a faltar ja una anàlisi del fenomen de la llegibilitat que atengui la comunicació actual a la xarxa, que és substancialment diferent de la comunicació dels darrers segles, basada en el suport de paper. Seria útil poder trobar formulades les regles bàsiques de la llegibilitat a Internet. Ja no n'hi ha prou amb la idea que cal controlar la llargada de les frases, la presència d'incisos i d'oracions subordinades o el manteniment sense separar-les de paraules íntimament unides des del punt de vista sintàctic (verb-complement directe, per exemple). Ja no n'hi ha prou de recomanar l'ús d'un llenguatge concret, o l'estalvi de paraules llargues i complicades o un ús estratègic dels connectors. La llegibilitat dels nostres textos a la xarxa reclama un joc d'estratègies totalment nou. Si no som capaços de disposar el nostre text en fragments relativament breus, per exemple, no ens farem llegir. Si no hem estudiat adequadament els enllaços d'hipertext i hipermèdia que farem servir, i des d'on s'hi accedirà, tampoc. Si no ens hem preocupat que hi hagi opcions RSS al nostre bloc o web, d'altra banda... com podem pretendre ser llegibles? Si el nostre bloc (o marcador social) no disposa d'un bon sistema de tags o etiquetes, a més, o d'un widget de traducció, per exemple, és possible que estiguem posant una barrera enorme als nostres lectors, que no podran arribar en condicions als nostres continguts. La llegibilitat a la xarxa té unes lleis pròpies, amb grans diferències segons el mitjà concret o l'aplicació emprats. Unes lleis pròpies sovint relacionades amb la usabilitat que ja no poden quedar al marge del discurs clàssic sobre aquest fenomen.