[599] Consciència lingüística contra obvietat

Ara fa poc més d'un mes vaig engegar una col·laboració al diari Ara amb l'objectiu de generar un espai des d'on concretar unes pràctiques de consciència lingüística; una consciència lingüística atiada per l'actualitat més immediata. Viure amb consciència lingüística vol dir, a parer meu, provar d'entendre el món des de la llengua, des de les llengües (fins i tot una sola llengua en són moltes!). Les pràctiques sorgeixen d'expressions de la vida política interna i externa (“Cables robats”, “Dissidència”, “Presumptes cervells”, “Epítets homèrics”, “El marro i el Nespresso”, “Artur”, “Pinyol madur, vés-te'n tu”, “De l'ambició a la transició”, “Investidura”, “Des de la incandescència”); de l'actualitat de la crisi econòmica (a més d'algun apunt ja citat, “Jugar a rescats”, “Llengua i despossessió (1) i (2)); de la inexhaurible actualitat esportiva (“Guardiola i Mourinho”, “Mourinho a les aules”, “Una mà de dits”, "Digestió"); d'alguns esdeveniments relacionats amb la vida artística ("Morente", “Terra de brucs”, “Gaga”), de l'actualitat nadalenca (“In excelsis”). Els punts de partida dels apunts són pretextos i l'objectiu és sempre el mateix: no permetre que la llengua ens sigui una superfície transparent, fer l'exercici de reclamar-li una opacitat transitòria, de frenar-ne la referencialitat immediata. Tot plegat a canvi d'obtenir, després, una visió a l'altra banda del vidre opac ja transcendit. La consciència lingüística (una part d'aquest ampli fenomen) passa per aturar les formes de la llengua i buscar-ne correspondències que ens impedeixin viure en l'obvietat lingüística.