[126] Jornada a València (2)

He parlat de l'interès de la Jornada que ha tingut lloc a València aquests darrers dies (Autoaprenentatge, Multilingüisme i EEES). Algunes de les intervencions han estat significatives. Cal destacar, per exemple, la de Carme Pérez, vicerectora de Promoció Lingüística de la Universitat Pompeu Fabra, amb el títol "El multilingüisme a l'horitzó europeu i internacional", que partia de l'experiència acumulada en l'elaboració del Pla d'Acció pel Multilingüisme de la Universitat Pompeu Fabra (parlaré en una entrada pròxima del PAM). En aquest apunt vull deixar constància d'un punt concret de l'explicació de Carme Pérez que em va sorprendre i que crec que sorprendria també alguns companys del meu Servei. Per això la reporto ara aquí. La vicerectora va parlar de dues menes d'aules a la Universitat Pompeu Fabra, les "aules multilingües" i les aules CLIL, per dir-ho ràpidament, en què la docència s'imparteix en anglès. Totes les aules són, de fet, aules multilingües en el model del PAM, perquè a banda que se n'hagi fet pública la llengua de la docència (català, castellà o anglès) i que aquesta llengua no es pugui canviar sota cap concepte, els alumnes tenen el dret de fer-hi servir el català, el castellà i l'anglès, segons prefereixin, i la resta de membres de l'aula han de poder comprendre (com a mínim) aquestes tres llengües. Em volia referir, però, sobretot, a les altres aules, aquelles en què s'aplica l'estratègia d'integració de llengua i continguts (CLIL, AICLE, EMILE, etc.). Doncs bé: Carme Pérez deixava clar que aquestes aules CLIL, que representen per a l'estudiant dues matèries (teòricament obligatòries a tercer i a quart, però a la pràctica, deia, n'hi ha d'optatives...) de 8 crèdits cadascuna, serien matèries impartides en anglès però de les quals el docent només avaluaria els continguts, no la llengua. L'avaluació de la llengua es derivaria cap a les proves certificadores que ofereix la Universitat Pompeu Fabra als alumnes que no han arribat als nivells adequats en la PDL, la prova diagnòstica que s'administra en accedir a la UPF. El docent que fa la classe en anglès a la UPF, doncs, no avalua l'anglès dels seus alumnes. Vull deixar constància d'aquesta opció, que condiciona del tot els objectius de les assignatures en anglès.

[125] Jornada a València (1)

Els dies 23 i 24 d'octubre ha tingut lloc a la ciutat de València la interessant jornada amb el nom llarg i ben explicatiu Multilingüisme i Autoaprenentatge de Llengües en l'Espai Europeu d'Educació Superior, amb motiu dels quinze anys de centres d'autoaprenentatge a la Universitat de València. El Servei de Política Lingüística d'aquesta universitat s'ha ocupat de l'organització. Al nom de la jornada, com deia, tres paraules clau per als qui vivim els serveis lingüístics universitaris: multilingüisme, autoaprenentatge i EEES. La jornada no ha defraudat els assistents. En parlaré aviat. Vull fer un comentari, ara, però, previ. Baixar al País Valencià a treballar, a compartir idees, projectes i iniciatives, és sempre una experiència estimulant. Recordo encara la baixada a Alacant, el 1989, amb motiu de la I Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris. Ja fa 19 anys! Cal baixar, deia, al País Valencià. Costa, és clar, deixar els compromisos del dur dia a dia de la feina, però cal fer-ho. Les dificultats, allí, són extraordinàries; la lluita per la llengua, titànica; la convicció i la militància de les persones que la menen, exemplar. Baixar de Catalunya al País Valencià és rebre, sempre, la lliçó de la tenacitat, de la imaginació, de la conversió contínua de la necessitat en virtut, de l'objectiu permanent de reinventar-ho tot a cada moment. La vicerectora de Serveis i PAS de la UV, Enriqueta Vercher, parlava del 25 % de docència en valencià a la UV (les universitats de Catalunya es troben aproximadament al 65 %) i d'índexs igualment baixos en les altres universitats del País Valencià (i equivalents al 0 % a les universitats privades valencianes). Però expressava també la voluntat de veure en la nova conjuntura europea, tan incerta, alguna escletxa per a la supervivència de les llengües que no siguin l'anglès o el castellà. Cal, doncs, abeurar-se en la lliçó de la tenacitat valenciana. I abocar-hi, també, tota la solidaritat que es pugui des del nord. La mateixa solidaritat que la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat catalana hi ha esmerçat durant molts anys en l'arrencada i consolidació dels centres d'autoaprenentatge valencians (així ho explicava Montserrat Gimeno en la seva ponència). En una conversa amb Rubèn Trenzano, de la UV, ànima de la jornada, vam parlar de la necessitat de compartir l'Argumenta també amb la Universitat de València. En parlarem aviat. Seria una satisfacció enorme, és clar, que una altra universitat de parla catalana pogués estar implicada en aquest projecte. El sud necessita el nord i el nord necessita el sud.