[395] Compartir els enllaços de llengua

Aquests darrers dies he recomanat diversos enllaços de llengua als alumnes i els he preguntat com emmagatzemaven els seus vincles preferits de la xarxa. Tot i que es tracta d'estudiants universitaris, la majoria en edat de ser nadius digitals, cap d'ells no sabia què era un marcador social. Alguns han respost que desaven els enllaços localment, als preferits del seu equip informàtic, en carpetes que se'ls feien de mal governar si n'hi tenien molts. Els he comentat que aquest sistema d'emmagatzematge havia passat a la història i que ara els marcadors es desen als núvols, lluny de l'ordinador personal, amb una idea d'ubiqüitat: els preferits es poden consultar des de qualsevol lloc. La nova forma de recollir els enllaços, d'altra banda, per mitjà d'un sistema d'etiquetatge, permet localitzar els vincles des de cerques diferents (sovint convé poder localitzar un web desat a partir de més d'una etiqueta: “comprensió oral”, sí, però potser també “intercomprensió” o “nivell elemental”, posem per cas). La nova manera de recollir els marcadors, d'altra banda, permet una activitat fonamental en la nova filosofia del web social: compartir els preferits amb altres persones. Els propis es posen a disposició d'altres internautes (si s'han desat com a públics) i es pot navegar pels amplis territoris de preferències d'altres persones, fet que ajuda molt a localitzar allò que realment pot interessar. Els serveis de marcadors socials són diversos: els més coneguts són Delicious, Mr. Wong i Diigo. La xarxa que obren per a la cerca, la localització i l'emmagatzematge dels recursos de llengua no es pot desaprofitar. L'ús dels marcadors socials és, indubtablement, un bon exemple de la pràctica de la intel·ligència col·lectiva. Deixo sota aquestes ratlles un vídeo que explica la lògica dels marcadors socials. Es refereix a Delicious, però es pot aplicar a qualsevol altre.