Vam parlar ja fa temps a Aprendre llengües de l'Educació expandida, a propòsit del Festival Internacional ZEMOS98. Es tracta d'un concepte que fa referència a una educació que supera els límits de les institucions, de les metodologies i de les assignatures. D'un tipus d'educació que deriva, sobretot, de les noves maneres de relacionar-se a la xarxa i que es basa en l'aprenentatge informal: "l'educació pot tenir lloc en qualsevol moment, en qualsevol lloc". Un tipus d'educació que es concreta cada cop més en projectes multidiciplinaris sovint de gran originalitat i que es vincula a moviments com l'Edupunk o l'Open Social Learning. Avui he assistit a la sessió d'Educació expandida que s'ha fet al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb ZEMOS98, Juan Freire i Brian Lamb. Els ponents han revisat la ideologia de base d'aquest corrent, han mostrat diversos casos d'educació expandida (Juan Freire) i han donat la paraula a la trentena de persones que integràvem el públic del taller, que hem explicat experiències properes d'educació expandida en els nostres àmbits professionals o d'influència. L'heterogeneïtat (enriquidora) dels casos i dels terrenys professionals implicats ha fet difícil establir unes línies per als grups de treball, que al final han quedat de la manera següent: 1) grup sobre la creació d'un audiovisual per a nens i joves; 2) grup per a la creació d'una comunitat en xarxa per al debat en relació amb un tema específic (cinema-arquitectura); 3) grup de reflexió sobre les eines que han de permetre l'educació expandida; 4) grup de treball sobre els límits de les institucions i l'educació expandida (aplicat al cas del CCCB). Freire ha volgut que, tot i el temps reduït de treball, pogués sortir una proposta clara i aplicable del que era objecte de reflexió. I n'hem sortit, més o menys. El taller ha estat bé, però crec que caldria formular uns paràmetres d'anàlisi o de definició de l'Educació expandida, per poder entendre més bé aquest fenomen, avaluar-lo adequadament, unificar terminologies i comprendre'n els èxits o els fracassos. Altrament, l'Educació expandida és un feix de principis ideològics molt lloables (però un punt enquistats al voltant d'uns quants autors de referència) i un repertori d'exemples d'accions creatives excepcionals al costat d'un conjunt d'iniciatives que lluiten per sobrepassar unes institucions encongides que mai no les veuran ni les reconeixeran. He trobat a la sessió la Lola Torres (de Nodos ELE), que fins avui coneixia gairebé més virtualment que en persona, i m'ha fet il·lusió trobar-hi també l'Eva Serrats. Incrusto a continuació un vídeo sobre l'educació expandida que s'ha projectat a l'acte:2.2.10
[437] Educació expandida
Vam parlar ja fa temps a Aprendre llengües de l'Educació expandida, a propòsit del Festival Internacional ZEMOS98. Es tracta d'un concepte que fa referència a una educació que supera els límits de les institucions, de les metodologies i de les assignatures. D'un tipus d'educació que deriva, sobretot, de les noves maneres de relacionar-se a la xarxa i que es basa en l'aprenentatge informal: "l'educació pot tenir lloc en qualsevol moment, en qualsevol lloc". Un tipus d'educació que es concreta cada cop més en projectes multidiciplinaris sovint de gran originalitat i que es vincula a moviments com l'Edupunk o l'Open Social Learning. Avui he assistit a la sessió d'Educació expandida que s'ha fet al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb ZEMOS98, Juan Freire i Brian Lamb. Els ponents han revisat la ideologia de base d'aquest corrent, han mostrat diversos casos d'educació expandida (Juan Freire) i han donat la paraula a la trentena de persones que integràvem el públic del taller, que hem explicat experiències properes d'educació expandida en els nostres àmbits professionals o d'influència. L'heterogeneïtat (enriquidora) dels casos i dels terrenys professionals implicats ha fet difícil establir unes línies per als grups de treball, que al final han quedat de la manera següent: 1) grup sobre la creació d'un audiovisual per a nens i joves; 2) grup per a la creació d'una comunitat en xarxa per al debat en relació amb un tema específic (cinema-arquitectura); 3) grup de reflexió sobre les eines que han de permetre l'educació expandida; 4) grup de treball sobre els límits de les institucions i l'educació expandida (aplicat al cas del CCCB). Freire ha volgut que, tot i el temps reduït de treball, pogués sortir una proposta clara i aplicable del que era objecte de reflexió. I n'hem sortit, més o menys. El taller ha estat bé, però crec que caldria formular uns paràmetres d'anàlisi o de definició de l'Educació expandida, per poder entendre més bé aquest fenomen, avaluar-lo adequadament, unificar terminologies i comprendre'n els èxits o els fracassos. Altrament, l'Educació expandida és un feix de principis ideològics molt lloables (però un punt enquistats al voltant d'uns quants autors de referència) i un repertori d'exemples d'accions creatives excepcionals al costat d'un conjunt d'iniciatives que lluiten per sobrepassar unes institucions encongides que mai no les veuran ni les reconeixeran. He trobat a la sessió la Lola Torres (de Nodos ELE), que fins avui coneixia gairebé més virtualment que en persona, i m'ha fet il·lusió trobar-hi també l'Eva Serrats. Incrusto a continuació un vídeo sobre l'educació expandida que s'ha projectat a l'acte:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)