[709] Més sobre vocabulari

Hem parlat a diversos apunts d'Aprendre llengües de senzilles estratègies relacionades amb l'aprenentatge del vocabulari. Ens aturem avui breument en dos aspectes puntuals més. Parlem de com pot gestionar l'aprenent l'escassetat de vocabulari i del fet que li cal aprendre les paraules com a entitats no aïllades. En primer lloc, l'aprenent d'idiomes ha de saber que amb un nombre relativament reduït de paraules pot sobreviure en moltes situacions de comunicació quotidiana. El vocabulari que es repeteix més arreu, en tota mena de textos, és el que integren, entre altres, les paraules anomenades gramaticals (articles, preposicions, conjuncions, etc.), que constitueixen llistes tancades d'elements que, lògicament, ha de conèixer bé. D'altra banda, la tendència natural a l'estudi exhaustiu del lèxic pot comportar inconvenients a l'aprenent. Un bon objectiu és que es pregunti quin és el vocabulari que necessita realment per a un determinat propòsit de comunicació i que s'apropi a dominar-lo, sense excessos. Una estratègia fonamental relacionada amb la gestió de l'escassetat de recursos lèxics amb què ha de conviure qui aprèn llengües és dominar a la perfecció els recursos lingüístics relacionats amb l'acció de la paràfrasi, aquest gir verbal que ens ajuda a fer entendre a l'interlocutor la paraula o l'expressió que no sabem produir. La paràfrasi respon a unes fórmules i té un vocabulari bàsic associat que cal poder controlar a la perfecció si ens volem fer comprensibles des de l'escassetat de recursos lèxics: s'han de saber formular adequadament, per exemple, definicions en la lengua que aprenem, o s'ha de saber utilitzar un llenguatge aproximatiu per apropar-nos al màxim a explicar el que no podem anomenar directament. El segon aspecte que ens pot ajudar a optimitzar l'aprenentatge del vocabulari és saber veure les paraules que aprenem com unitats no individuals, no aïllades. Les paraules prenen el sentit en l'acció, en l'ús, i aprendre-les de memòria sense un context sol conduir, a la pràctica, a disfuncions verbals greus. És molt recomanable aprendre el vocabulari recordant petites seqüències de llengua, frases en què la paraula funciona realment en l'idioma. És també aconsellable identificar i recordar les col·locacions més freqüents de les paraules que aprenem, és a dir, aquelles paraules amb què la paraula que aprenem sol presentar-se solidàriament en l'ús. Internet ens ajuda molt en aquest aspecte: n'hi ha prou d'introduir en un cercador, entre cometes, la col·locació sobre la qual tenim dubtes. A partir dels resultats veurem si es tracta de formes que solen i poden funcionar juntes o no. [Aquest apunt també es publicarà a Ejercicio de inglés.]