[742] El tovalló de Lionel Messi

Aquesta setmana s'ha parlat molt del tovalló de Lionel Messi. Com tothom sap, Carles Rexach va redactar fa més d'una dècada en un tovalló de paper el primer principi d'acord contractual de Leo Messi, reunit en un bar amb Josep Maria Minguella, els pares del jove jugador (que tenia 12 anys) i el seu agent, Horacio Gaggioli. Les diverses parts van signar el tovalló. Si se'n parla aquests dies és perquè darrerament s'ha difós la possibilitat que el tovalló sigui exhibit al Museu del Barça, fet per al qual cal el permís de les parts implicades i que el seu dipositari (Gaggioli) s'hi avingui. El text de l'acord era el següent: "En Barcelona, a 14 de Diciembre del 2000 y en presencia de los Sres. Minguella y Horacio (Gaggioli) Carles Rexach, Secretario Técnico del F.C.B. se compromete bajo su responsabilidad y a pesar de algunas opiniones en contra a fichar al jugador Lionel Messi siempre y cuando nos mantengamos en las cantidades acordadas". El tovalló de Messi, al marge de la seva transcendència futbolística, conté una lliçó de llengua que hem de tenir present. Es tracta d'un document senzill, improvisat, espontani, que no s'ajusta exactament a cap tipologia textual de manual i que, malgrat tot, va aconseguir l'objectiu de retenir el jugador. Al nostre país hem viscut un empatx de tipologies textuals: hem ensenyat fins a la sacietat que els textos amb què organitzem les nostres relacions socials (actes, contractes, sol·licituds, convenis, cartes i no acabaríem) tenen una estructura, unes parts predeterminades, responen a unes matrius. Ha estat senzill, a partir d'aquí, avaluar (en part) les produccions dels aprenents de llengües a partir de l'ajustament a les tipologies descrites i explicades a les classes ("la teva carta no té encapçalament: un punt menys") i potser ens hem perdut massa en les formes i hem oblidat també massa que allò que fa que, per exemple, una carta sigui una (bona) carta té en realitat poc a veure amb el fet que respongui a unes parts canòniques. L'avaluació de les produccions lingüístiques ha estat arrossegada, massa sovint, per allò que es deixava quantificar i que era més objectivable i s'han escapat a l'avaluador, en canvi, l'assumpció de riscos de qui escrivia, l'originalitat, la creativitat, la capacitat d'apartar-se de les fórmules, la grapa del text, la personalitat feta llengua, i, naturalment, l'efectivitat real del text. Sospito que el tovalló de Messi suspendria a mans d'alguns avaluadors obsedits a descomptar per tot allò en què es podria considerar que s'aparta d'una determinada tipologia discursiva. I, en canvi, es tracta d'un document que va aconseguir el que es proposava amb un llenguatge senzill, natural i altament efectiu. Es pot demanar més a tan poques línies?