[100] Discórrer

Cent entrades al bloc. L'entenc com un entorn d'aprenentatge personal, un espai de construcció del jo digital, un punt de trobada de comunitats de pràctica, un projecte de lifelong learning i un recer contra la incertesa dels temps líquids baumanians. Un espai aquàtic dinàmic ("be water, my friend") a l'altre extrem de les aigües encantades puigiferreterianes, de la retòrica atomitzada i buida dels chunks de text deslligats, dels textos sense text. Un espai on discórrer: un discurs.

[99] Comunitats de pràctica

Anava a escriure una entrada sobre les comunitats de pràctica quan trobo una persona de la meva organització (servei lingüístic universitari), Marta Estella, que n’acaba de fer una sobre el mateix tema al seu bloc (aquesta és una comunitat de pràctica de base telepàtica!). Comparteixo els seus arguments. Jo prenia com a base l’article divulgatiu publicat a MATERIABIZ amb el títol "Comunidades de práctica, ¿qué son, para qué sirven y por qué son importantes?", de Fabiana Gadow, directora de recursos humans de Deloitte. En recomano la lectura (amb totes les seves ramificacions hipertextuals il·lustradores). Internet ens està servint, sens dubte, unes eines poderosíssimes per compartir interessos, problemàtiques, passions que solen trobar-se ocults a les empreses i que poden ajudar a impulsar-les. Altres principis fonamentals en una comunitat de pràctica són que tothom hi ensenya i hi aprèn; que la col·laboració és imprescindible; que tothom s’hi sent còmode i reconegut. Les comunitats de pràctica són, veritablement, eines poderoses per a la gestió del coneixement. Requereixen, però, un nivell de maduresa en les organitzacions que no és comú. Des del punt de vista de l’ensenyament-aprenentatge de llengües, el context universitari és un àmbit farcit de comunitats de pràctica amb llenguatges, terminologies, convencions formals, gèneres i subgèneres discursius específics. És el paradís, podríem dir, de les comunitats de pràctica presents o futures. Si les comunitats (o les xarxes, si voleu) ja existeixen, i allò que és més difícil, justament, és crear-ne de noves, d’artificials (ho deia M. Rotta a la seva conferència de divendres), i la llengua i la comunicació són, precisament, alguns dels trets que les configuren, caldria incidir-hi amb molta més fermesa des de la planificació de les activitats formatives dels serveis lingüístics universitaris (encara que no amb accions formatives "tradicionals", és clar!).

[98] Biografies lingüístiques, encara (i 2)

S’estimula en aquest moment a la UAB la recollida de biografies d’estudiants de mobilitat que accedeixen al sistema universitari català (alumnat de nivell bàsic), per bé que ens interesen les biografies de qualsevol persona de la comunitat universitària (autòctons i nouvinguts; estudiants, professorat, personal de l’administració), perquè totes les biografies lingüístiques (fins les dels pretesos monolingües) són interessants. Encoratgem els alumnes a fer les biografies en les línies que expliquem a continuació. Són biografies d’estudiants que es troben exposats a una experiència de mobilitat i contrast lingüístic i cultural, ja que viuen un procés de mobilitat cap a un campus aliè. Demanem a aquests estudiants, dins un plantejament prou obert i en forma d’un text, o un enregistrament de vídeo, que reflexionin sobre un dels temes següents (o alguns, o tots, segons l’enfocament de la seva exposició): 1) com m’ha ajudat la meva “biografia lingüística” prèvia a afrontar la mobilitat d’estudis (tenia prou preparació, prou destreses, sabia prou llengües?); 2) quins contrastos he observat en el canvi de context?; 3) sóc una persona amb prou competència intercultural per afrontar un canvi de context? N’he tingut evidències?; 4) com valoro l’acollida lingüística i cultural rebuda? Al meu país també s’acull les persones nouvingudes?; 5) he observat contrastos entre les “cultures acadèmiques” de la meva universitat i de la universitat d’arribada?; 6) he viscut alguna situació curiosa, algun malentès lingüístic o cultural?; 7) m’ha cridat l’atenció algun ús lingüístic, algun comportament lingüísic? Quina opinió em mereixen els comportaments vistos?; 8) m’ha cridat l’atenció alguna forma lingüística de la llengua d’acollida, o algun significat desconegut?; 9) he viscut alguna anècdota d’abast lingüístic, comunicatiu, cultural, que pugui interessar altres persones?; 10) quines experiències tinc com a aprenent de llengües?; 11) quins trucs o estratègies m’han anat bé quan he après una llengua?; 12) tinc algun prejudici lingüístic? N’he pogut superar algun al llarg de la meva biografia lingüística? Un dels criteris fonamentals de la biografia és que ha de poder aportar informacions que l’autor consideri que poden ser rellevants per a altres persones, o de les quals l’autor de la biografia es consideri un testimoni privilegiat, per la seva àrea de procedència, per la singularitat de la seva experiència o per altres motius. La filosofia de la recollida de biografies és clara: poder posar a l’abast d’altres persones (autòctones i nouvingudes) unes experiències que els puguin interessar i ajudar i que puguin també facilitar-los l’aprenentatge i afavorir la seva mobilitat universitària.

[97] Biografies lingüístiques, encara (1)

Una autobiografia lingüística és un document en què una persona descriu les seves experiències relacionades amb les llengües i les cultures amb què ha entrat en contacte al llarg de la vida, tant en l’educació formal com més enllà (el conglomerat d'objectes personals que representa l'obra d'art d'Arman que incorporo al costat d'aquestes línies pot ajudar a visualitzar l'aiguabarreig d'ingredients que és una biografia lingüística). L’autobiografia lingüística pot incloure també un component de planificació de l’aprenentatge lingüístic personal i de reflexió sobre les característiques de l’individu com a aprenent de llengües. Les autobiografies lingüístiques no solen tenir una finalitat literària, sinó que més aviat tenen l’objectiu de reflectir, aplegar i sistematitzar una determinada realitat personal, la que afecta les llengües i les cultures. Les autobiografies lingüístiques segueixen la tendència actual que les persones parlin de si mateixes, cosa ben evident, per exemple, en el fenomen dels blocs a Internet. El caràcter literari de les autobiografies lingüístiques (com en el cas del concurs literari que es va fer al Servei de Llengües a la primavera) situa l’autobiografia lingüística com un subgènere dins del que es pot anomenar la “literatura del jo”.

[96] Conversors de text a veu

Els conversors de text a veu que hi ha a la xarxa poden ser molt útils per als docents d'idiomes o, encara més, per als autoaprenents. Les llengües que són susceptibles de la conversió de text a veu són cada vegada més nombroses. Un bon recurs és l'Oddcast TTS (que incorpora el català) i un altre l'Acapela. Entre tots dos queden representades moltes llengües: anglès, basc, català, xinès, txec, danès, neerlandès, francès, gallec, alemany, grec, italià, japonès, coreà, noruec, polonès, portuguès, rus, espanyol, suec, turc, àrab, finès. Fins i tot, si es vol, en un dels dos recursos indicats es pot sentir la varietat occidental valenciana del català. Sovint es pot triar entre sentir un personatge masculí o femení.