Acabo
de llegir La unversidad multilingüe (Madrid, Tecnos, 2012, Eva Alcón
i Francesc Michavila, eds.), una publicació sens dubte
imprescindible per a totes aquelles persones que tenen alguna
responsabilitat en la fixació de les polítiques lingüístiques a
les universitats o en la seva implementació. Es tracta d'una obra
col·lectiva que aplega els escrits d'una quinzena d'especialistes de
primer nivell sobre les qüestions abordades (D. Lasagabaster, J.
Cenoz, M. P. Safont, E. Alcón, F. Esteve, C. Muñoz, C. Pérez, R.
Gilabert, etc.) que tracta amb rigor, documentació i amb profusió
d'exemples i de bones pràctiques una bona part dels temes clau
relacionats amb la qüestió (AICLE a la universitat, estades
lingüístiques, models de política lingüística, llengua i
recerca, formació del professorat, etc.). Una de les virtuts del
text és, sense cap mena de dubte, l'articulació excel·lent de les
diverses aportacions expertes fins a integrar un volum rodó. L'obra
parteix de la base que l'anglès és ja la lingua franca de la
ciència i la comunicació científica però també assumeix que el
multilingüisme és un bé desitjable a les universitats, el qual
lluny de ser un obstacle, una nosa, s'ha d'entendre com un valor
afegit que aporta capacitat de tolerància, riquesa cultural,
obertura de ment, millora de les habilitats interpersonals o de la
creativitat. L'obra assumeix també que la gestió i l'increment
d'aquest valor afegit no són fàcils ni han de ser pas idèntics a
les diverses institucions universitàries, que són reconegudes com un espai clau per al conreu del multilingüisme. Les
universitats europees haurien de ser un lloc idoni per
desenvolupar-lo. Alguns dels textos del llibre ens mostren,
precisament, pràctiques europees amb una llarga tradició i que hem
de considerar reeixides (casos per exemple d'Holanda i Suècia) i
s'analitza, d'altra banda, amb detall, el panorama desolador de les
universitats australianes i americanes, de les quals es pot afirmar
que no són plurals pel que fa al tractament de les llengües (vuit
de cada deu estudiants australians que ingressa a la universitat és
monolingüe en anglès, i la universitat no redreça aquesta
situació; cap dels webs de les universitats australianes incorpora
informació en cap altra llengua que no sigui l'anglès, per bé que
al país hi ha més de dues-centes llengües). Al continent europeu,
en canvi, les possibilitats de tendir cap a una universitat
multilingüe semblen més madures. Es tracta d'un objectiu complex,
amb molts factors implicats, i que demana idees clares, estratègia i
planificació. En continuaré parlant.
