[414] Viure la diversitat

Llegeixo un dels darrers posts de Dolors Reig (E-unlearning, pedagogías de la imaginación) que em deixa una sensació inquietant. Hi parla de les pedagogies de la imaginació, de la convenient creació de nous escenaris imaginatius per provocar reaccions emocionals noves. Reig expressa la seva preocupació pel web (cada vegada més) personalitzat, oposat a l'atzar, cada cop menys divers, un web dins el qual correm el risc de trobar-nos enclaustrats a l'entorn de les nostres seguretats, les nostres agregacions controlades, la informació, només, que volem. Un web on som localitzats i controlats, d'altra banda, per tot allò que algú altre sap prou bé que volem. La diversitat, en aquests microcosmos sota control, corre el risc de minvar vertiginosament: pot ser que sortim menys de nosaltres mateixos cap a allò divers i que allò divers entri menys cap a nosaltres (diu Reig: "Me preocupa, en esta web personalizada, económica, opuesta al azar, que se nos viene, la falta de diversidad, de puntos de vista, de conversación. Leía acerca de la responsabilidad individual que deberíamos poner en práctica entonces, obligándonos a salir de vez en cuando de nuestros Universos informativos seguros y económicos a la serendipia, el azar, otra vez"). Anant cap al terreny de la diversitat lingüística, constatem que la tecnologia ens aproxima cada dia més les llengües que no coneixem prou. Ara: aquest guany innegable, fins a quin punt ens aproxima a la diversitat lingüística i cultural o ens n'allunya? Si entrem en un xat i llegim les intervencions d'amics italians i francesos directament en català, gràcies a la tecnologia, som més a prop de comprendre'ls veritablement? Comprendre l'altre s'està reduint a no veure'l, a ignorar-ne la diferència, la diversitat, a aproximar-lo o reduir-lo al que necessitem entendre'n? La tecnologia ens abocarà, potser, al monolingüisme (tot aproximat a la nostra llengua en el nostre entorn personal de treball), finalment? On quedaran els valors de la flexibilitat, la tolerància, el respecte, la creativitat i l'obertura que aportava el multilingüisme? Espero i desitjo que no sigui la ficció allò que ens hagi de retornar el nostre món real lingüísticament divers.

[411] Excel·lència en l'aprenentatge de llengües

Dins el cicle de conferències Amalgama ahir vam tenir al Servei de Llengües de la UAB Dolors Reig en una conferència amb el títol "Informació abundant, nous valors i excel·lència en l'aprenentatge de llengües". ¿Qui no coneix Dolors Reig, experta en web 2.0, 3.0, web semàntic, consultora solvent d'aquests temes relacionats amb el desenvolupament de la xarxa i les seves repercussions en àmbits com, per exemple, l'ensenyament? Molts de nosaltres, al Servei, seguim els espais de construcció de la seva identitat digital, com Twitter, Facebook o, sobretot, el seu bloc El caparazón, una autèntica aventura de coneixement. Dolors Reig em va semblar exquisida en el tracte i una bona comunicadora des de la passió i la lucidesa alhora. Reig va parlar de tota una àmplia gamma d'aspectes que defineixen el canvi que viu l'educació ("If you think the fallout in the newspaper business was dramatic, wait until you see what happens to education", Godin, 2009). Va parlar de la intel·ligència grupal que ens aporta el connectivisme (Siemens, Downes), de l'aprenentatge informal (Cross), del nou educador com a DJ o rei de la remescla en una cultura del mashup, de l'aprenentatge com un corrent que flueix contínuament, de l'aprenentatge com a conversa, del sharism (Mao) com a actitud essencial en el nou context en què ens trobem ("el coneixement és poder... si es comparteix"), de l'ensenyament lliure i obert (OCW, MOOC) i les seves característiques, dels nous reptes que representa l'espaordidora realitat augmentada... Va dedicar diversos moments de la seva intervenció, d'altra banda, a parlar dels PLE (consulteu l'etiqueta PLE d'aquest bloc) constructe basat en la tecnologia que ha de permetre aprendre, amb l'individu com a centre irrenunciable del model, d'acord amb els nous paràmetres que estan revolucionant l'educació i la fan sortir dels seus límits (parlem ja d'una educació estesa). Em va interessar, en relació amb els PLE, l'anunci de D. Reig que a la primavera entrarà en funcionament una proposta de personal learning environment amb pretensió de convertir-se en un estàndard (amb S. Downes rere la iniciativa). Dolors reig va dedicar els darrers minuts de la intervenció a analitzar els eixos de l'excel·lència en l'aprenentatge: 1) el conreu de la comunitat (facilitant-hi la participació); 2) el conreu de l'autenticitat; 3) la capacitat d'interpretació (no hi ha sobreinformació, sinó diversitat); 4) l'acompanyament en la personalització; 5) l'accessibilitat i 6) el patrocini i el prestigi. Al final de la conferència hi va haver diverses preguntes (també des de fora de la sala, via Twitter) que van permetre continuar desgranant idees sobre el moment de canvi que es viu i la necessària adaptació de les mentalitats. Mentre no tenim disponible el vídeo de la conferència, incrusto al bloc una intervenció recent de Dolors Reig, al Congrés de la Cibersocietat (2009):

[275] WolframAlpha: alguna pregunta més?

WolframAlpha, de Stephen Wolfram, ja és aquí. Es tracta del nou cercador a Internet que havia de deixar enrere Google i constituir un nou paradigma en la cerca d'informació, el cercador que anuncia que és capaç de respondre qualsevol pregunta objectiva. És una mena de computador al qual s'hauria d'afegir el coneixement enciclopèdic d'Internet (computador + enciclopèdia). Es presenta com "the first step in an ambitious, long-term project to make all systematic knowledge immediately computable by anyone. You enter your question or calculation, and Wolfram|Alpha uses its built-in algorithms and growing collection of data to compute the answer". Li faig algunes preguntes en llenguatge natural (aquesta és una de les seves característiques destacades, entén el llenguatge dels humans). De moment només entén l'anglès (espero que aquesta qüestió no s'assumeixi com un fet natural, com ja sembla que s'hagi assumit, actualment, que la ciència es fa en anglès). Començo per una pregunta senzilleta: "Where is Barcelona" i em respon això. Li pregunto a continuació "How large is the Earth" i em respon això. Li pregunto, encara, "Where is Bin Laden" i només em pot dir això altre. Li pregunto també "What is the best ressource to learn catalan" i em respon: "WolframAlpha isn't sure what to do with your input". Tot allò que no sigui calculable o factual no pot tenir resposta a WolframAlpha. És el moment, evidentment, de començar a conèixer aquesta eina que tot just ha arribat. Les respostes a preguntes relacionades amb la llengua em satisfan: té alguns exemples de cerques sobre llengües que semblen interessants com per exemple informació sobre una llengua o els seus parlants, comparació de llengües, dades dels idiomes que es parlen en un país. Vegeu, per exemple, el que respon a la cerca de llengües de l'estat espanyol; o el que respon a la petició de dades comparatives català-finès (prou interessant). Llegeixo per aquí i per allà que l'eina no respon exactament al que se n'esperava, però que té un indubtable valor. Se n'opina, en general, que potser és poc menys que una gran calculadora de dades objectives i es rebutja la comparació amb Google, perquè són eines diferents: Google ens dóna documents; WolframAlpha calcula respostes. Entre les opinions que llegeixo veig que predomina la idea que és una aportació interessant, però complementària, i que no es pot considerar, com s'havia anunciat, que sigui una veritable revolució del coneixement. Encoratjo, des d'aquí, els lectors d'Aprendre Llengües a aportar al bloc tot el que els sembli interessant mentre utilitzin aquest nou giny de cerca des del punt de vista de l'ensenyament-aprenentatge de llengües.