Parlàvem ahir de l'auge actual de la
narrativa en tots els àmbits de la societat. Acabàvem amb el vídeo
que conté el relat polític fet a partir de la imatge de G. W. Bush
mentre abraçava una víctima de l'11-S, fet a què fa referència C.
Salmon al seu text Storytelling. Avui vull contraposar a la narrativa
impostada de Bush el discurs de Martin Luther King pronunciat el 28
d'agost de 1963 en la Marxa sobre Washington, fa exactament cinquanta anys, discurs conegut popularment per
la frase que repeteix i que expressa el seu desig de liquidació de
la segregació I have a dream. Un discurs històric pel
seu contingut, que aquest any més que mai, aprofitant l'avinentesa
històrica del cinquantenari, caldrà portar a les aules de llengua
oral. No en va el discurs de M. L. King és un dels grans exemples
d'oratòria política de tots els temps. Bush i King, deia. La
narrativa construïda pels gabinets de la maquinària de la
propaganda davant la narrativa dels fets reals, que no demana
artifici sinó purament la força de l'expressió. La narrativa de la
sofisticació i l'oportunisme dels assessors davant la narrativa que sorgeix del fons d'un mateix, com
deien els clàssics, ex abundantia cordis. La narrativa de M. L. King és la vivència dels abusos
i la crueltat policial, la dels negres que no són admesos als hotels
americans, la dels negres que no poden votar, la dels negres que són
perseguits i discriminats arreu al dictat del només blancs.
El relat d'una història que no havia acabat el 1963 i que no ha
acabat ara. Recomano molt escoltar el discurs de M. L. King,
rastrejar les seves metàfores (l'eloqüent imatge del pagaré
no satisfet), observar les seves reiteracions retòriques en diversos
passatges del text, ser conscients de com surt a trobar el seu públic
(els esments als blancs assistents a l'acte, la llista de
procedències dels diversos estats americans), notar la seva
humanitat (fins el finíssim humor en la immensa gravetat). Som en
època de narratives, sí, recuperant el vell valor didàctic i emotiu dels
mites i de les paràboles. Quina diferència, però, entre la
narrativa que és el relat senzill i viscut de la realitat o aquella
que és el fruit de la mirada del venedor, que respon a la justificació artificiosa d'una marca, que no saps si és un conte o un cuento.
