Aquesta setmana anirem a Castelló per participar a la International Conference on Multilingualism: Cross-cultural communication & language acquisition (ICOM), que té lloc a la Universitat Jaume I (consulteu-ne el programa). El Servei de Llengües hi té una participació per mitjà de la seva vicedirectora, Marta Estella, que hi explicarà el Pla de llengües de la UAB, aprovat el juliol d'aquest any (vegeu l'entrada dedicada al Pla de llengües en aquest bloc), i jo mateix hi explicaré un cas de promoció del multilingüisme al context acadèmic universitari, una experiència concreta de gestió del multilingüisme. Són, segons com es miri, dues intervencions complementàries. L'una s'enfoca a explicar un document definitori, absolutament fonamental, que configura l'horitzó lingüístic i sociolingüístic dels pròxims any a la UAB, un document que és una activitat de pura planificació lingüística i que hem de considerar imprescindible per encarar el futur d'una universitat multilingüe com la UAB. La concreció del Pla de llengües, però, s'ha de nodrir de pràctiques reals, de tempteigs, de provatures a peu d'aula, de casos reeixits i de casos fallits que ajudin a fer veure les possibilitats reals d'anar cap a l'horitzó a què s'apunta. Un exemple: el Pla de llengües estableix en dues actuacions que s'han de donar criteris i orientacions als docents de la UAB per a la gestió del multilingüisme a l'aula i, també, que aquests mateixos docents han de fomentar la competència plurilingüe de l'alumnat. Però... com? Són termes, els acabats de citar, sobre els quals cal recerca i, sobretot, experimentació. D'aquí sorgeix l'altra participació a Castelló: m'ha semblat interessant explicar una experiència concreta i senzilla que vaig aplicar fa uns mesos a Bilbao i que ens pot ajudar en la definició d'aquesta gestió del multilingüisme a l'aula: hi vaig fer una conferència en català (en un català deliberadament intercomprensible) en el marc d'unes jornades professionals i davant un públic euskaldun. Una conferència amb suports complementaris escrits en euskera. La comprensió de l'acte va ser bona o molt bona (a les enquestes els participants declaraven, satisfets, no saber català... però haver entès la conferència!) i la pràctica va ser valorada pels assistents com una bona experiència d'enriquiment de la seva competència pluricultural i plurilingüe. Alguns col·legues meus eren escèptics respecte a l'experiment... però va funcionar. Catalans i bascos no van necessitar usar una lingua franca per entendre's. El camp per córrer en el terreny de la gestió del multilingüisme és enorme. Necessitem, doncs, la planificació lingüística i, alhora, l'experimentació de pràctiques concretes. I la formació dels agents implicats, també, quan les pràctiques hagin estat avaluades i puguem parlar de bones pràctiques. Tot un programa.