[920] Llengua i cultura

En els més de cinc anys de vida d'aquest blog, interessat sobretot en el present i el futur de les llengües i el seu aprenentatge, he dedicat algun apunt a les paraules catalanes que es perden (llegiu l'apunt que feia referència als llibres de B. Pivot, per al francès, i P. Vidal o J. L. Carod-Rovira per al català). Aquests dies he llegit el Vocabulari del pagès de Miquel Pont, editat fa uns anys per Pòrtic (trobat fa una setmana en una parada de la Setmana del Llibre en Català), amb respecte, curiositat i interès. L'edició presenta una selecció alfabètica de termes que apareixen acompanyats d'imatges o de dibuixos il·lustratius. Bona part dels termes que s'hi recullen em resulten familiars, perquè una branca de la meva família té les arrels a la Cerdanya i el vocabulari de pagès sempre m'ha interessat per conèixer les formes de vida i, també, alguns secrets del funcionament de la llengua (llegiu, si voleu, l'apunt que vaig fer amb motiu d'una publicació sobre el parlar de Cerdanya). Si bé és natural que el vocabulari que va associat als objectes del passat vagi quedant desusat, també és cert que hi ha molt lèxic que podria perpetuar-se fàcilment amb el senzill i habitual recurs de la transposició de sentit a altres àmbits. No oblidem que moltes paraules del llatí nascudes en els camps de conreu ens arriben amb força amb sentits allunyats del sentit primigeni. És el cas de cultura, per exemple, o vers (que fa referència al canvi de solc en llaurar, a la girada: el mateix gir que fa el vers). Un mot com assaonat (de saó, paraula que expressa com queda un terreny després de ploure) s'hauria de sentir aplicat als terrenys a punt per a l'èxit (una persona ben preparada, un projecte ja a punt); un mot com esbrossar (netejar els marges) pot servir perfectament per a qualsevol operació de neteja en termes metafòrics; un mot com empeltar pot designar els professionals ja imprescindibles avui dia que es caracteritzen per tenir un grau elevat d'interdisciplinarietat; la paraula clivella (una fissura) té el seu espai natural en un món d'esquerdes i trencaments (fractures socials i digitals, per exemple); un mot com plançó hauria de ser la forma de referir-se a un rebrot que serveix per generar un arbre nou, també en un ordre de coses allunyat del món de la pagesia. Tot defugint la nostàlgia, hem de tenir la porta oberta al coneixement dels mots que ens han configurat com a poble, que constitueixen un substrat irrenunciable de la nostra cultura, i sospesar si poden tenir altres possibilitats d'ús en el vastíssim terreny que és la llengua. Deixeu-me acabar amb una pregunta després de llegir l'entrada dedicada al mot falç al Vocabulari del pagès. Hi deu haver joves ciutadans que canten "Bon cop de falç" sense identificar bé l'objecte?  

[896] XarxaMOOC

Aquests dies el projecte XarxaMOOC (Introducció al llenguatge d’especialitat en les universitats de llengua catalana. Eines digitals per als futurs estudiants de la Xarxa Vives d’Universitats) ha entrat decididament en la fase de difusió pública. És tracta d'un projecte que neix a la Universitat d'Alacant i es duu a terme en el marc de la Xarxa Vives d'Universitats i que constitueix una resposta a la nova modalitat formativa, els MOOC, i que respon, doncs, a una clara voluntat d'innovació i experimentació amb les noves tendències i les noves possibilitats tecnològiques. Enhorabona, doncs, al projecte i a l'empenta que tradicionalment defineix el País Valencià en la promoció i la defensa de la llengua. Des del Servei de Llengües de la UAB, com des de les altres universitats de la Xarxa, mirarem de col·laborar-hi en allò que calgui als companys d'Alacant. XarxaMOOC s'adreça als estudiants que accedeixen al sistema universitari de la Xarxa Vives, es tracti d'estudiants autòctons o no: també contribueix a afavorir l'entrada dels estudiants nouvinguts a la universitat. Es tracta d'una iniciativa que parteix de la base que els universitaris passen a integrar un espai nou, delimitat per una terminologia i unes pràctiques discursives també noves lligades a la llengua de les disciplines. No cal dir que considerem aquesta qüestió, de la qual hem parlat reiteradament a Aprendre llengües, completament clau per aconseguir uns universitaris i, encara més, uns futurs professionals, plenament competents. XarxaMOOC ens resulta interessant, també, des de l'àmbit de l'acollida lingüística i és ja al punt de mira dels nostres alumnes del màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic, que valoren aquests dies amb una barreja d'entusiasme i escepticisme crític les oportunitats que ofereixen els MOOC en la formació i la recepció dels nouvinguts. Seguirem, doncs, XarxaMOOC (des del seu blog o a @xarxamooc). Insereixo el vídeo en què Robert Escolano, que coordina la iniciativa, ens situa sobre el projecte. 

[827] Llatinitat

Catalunya fa molt de temps que mira cap al Quebec, un territori de característiques relativament similars (en el qual, per cert, ja s'han fet sense cap tragèdia dues consultes sobiranistes aquests darrers anys) on la llengua francesa lluita per sobreviure davant el puixant i omnipresent anglès americà. És des d'aquell país que l'Office québécquois de la langue française, juntament amb la xarxa Realiter, han elaborat el Vocabulari panllatí de la bicicleta, una obra multilingüe amb lèxic comú i en bona part també específic de la bicicleta que em sembla una autèntica delícia. L'obra presenta els termes en català (amb participació del TERMCAT), castellà, francès, italià, romanès, gallec, portuguès i també anglès. Cada iniciativa conjunta que té en compte les llengües neollatines és una aventura estimulant. Cada publicació, estudi, jornada o projecte que considera alhora aquestes llengües tan lligades al nostre origen ens obre enormement els horitzons i ens retorna al nostre àmbit lingüístic natural, a la nostra essència. Un àmbit que no té res de resclosit, precisament, perquè la família de les llengües romàniques ens obre la porta de la comunicació amb mig món. Tots els ciutadans de la Catalunya del futur han de sentir com a pròpies les llengües romàniques, si més no des del punt de vista receptiu. Catalunya no pot viure més temps en l'estèril dialèctica lingüística del català i el castellà, sota el foc incendiari de qui vol fer creure obsessivament que s'exclou el castellà del sistema educatiu. La hispanitat castissa de sempre ens sembla ja completament reduccionista i provinciana. És moment de trobar continents que ens acullin; la llatinitat és una pàtria que no exclou, sinó que eixampla.

[368] Manual de llenguatge tècnic

Aquests dies he estat al VI Congrés d'ACLES, que ha tingut lloc a la Universitat Politècnica de València. La casualitat va fer que un dia abans d'anar-hi m'arribés notícia de la publicació recent del Manual de llenguatge tècnic de Josep-Àngel Mas Castells i Josep Alandete Mayor, text que ha publicat, precisament, l'Editorial de la UPV, i que vaig poder adquirir fàcilment a la Universitat. Es tracta d'una publicació rellevant i oportuna, sobretot a causa del fet que, com assenyalen els autors en el pròleg, l'EEES subratlla la “necessitat d'un treball intensiu de les habilitats específiques dels llenguatges d'especialitat en la llengua pròpia. Per exemple, els mateixos plans d'estudi incorporen la realització obligatòria d'un treball de final de grau en totes les especialitats, que s'haurà de redactar d'acord amb les característiques generals del llenguatge cientificotècnic i amb les pròpies de l'especialitat corresponent.” (p. 5). L'obra que Mas i Alandete, professors del Departament de Lingüística Aplicada de la UPV, han dut a terme és, doncs, una obra del tot oportuna. I realitzada amb un enfocament netament pràctic, amb l'objectiu inequívoc de fer un clar servei als estudiants. El Manual... té tres parts: 1) la primera (temes 1 a 3) explica les característiques del llenguatge cientificotècnic: 2) la segona (temes 4 a 7) analitza els tipus de textos especialitzats; 3) la tercera (temes 8 a 10) és un compendi de remarques ortogràfiques i gramaticals en què solen produir-se errors (fonètics, ortogràfics, morfològics, sintàctics, lèxics, etc.). Aquesta darrera part és la més convencional, sens dubte, i hi trobo a faltar el nivell de contextualització de les altres dues parts (molts dels exemples d'aquesta part estan totalment desvinculats, temàticament, dels àmbits d'estudi de l'obra). La primera i la segona parts, en canvi, tenen un gran interès. A la primera s'hi revisen aspectes relacionats amb la variació lingüística i els llenguatges d'especialitat (tema 1), s'hi tracta de la terminologia, com un dels trets distintius del llenguatge cientificotècnic (tema 3) i s'analitzen de forma original les característiques d'aquest tipus de llenguatge (tema 2) des del punt de vista de les propietats textuals i dels trets estilístics i lingüístics. També s'hi fa una interessant caracterització del llenguatge cientificotècnic des del punt de vista de la pragmàtica: els autors oposen la concepció tradicional del llenguatge cientificotècnic (el llenguatge és objectiu, neutre, la simple traducció del mètode científic) a la concepció crítica (la ciència no es pot deslligar de la cultura, la ideologia, la societat: el llenguatge configura el coneixement). Els autors parlen d'una tendència cap a un pol o l'altre, i de gradacions en el llenguatge d'especialitat segons si aquest tendeix a la concepció tradicional o la crítica. Especialment interessant em sembla la segona part del Manual..., la que es dedica als textos especialitzats (temes 4 a 7). No té pèrdua l'explicació sobre la recepció dels textos científics (tema 4), que aborda les tècniques de lectura i decodificació, l'elaboració de resums i de mapes conceptuals (llàstima que els autors no parlin gens de les eines a la xarxa que ajuden a crear-ne). De gran interès, també, és l'anàlisi de l'estructura dels textos especialitzats (parts, paràgrafs, unitats de text) i les característiques de redacció i d'estil que presenten (tema 5). I, igualment, els tipus i gèneres de textos d'aquest àmbit (tema 6): instructius (especificacions, manuals d'instruccions, guia clínica, protocol), expositius (catàleg, descripció d'aparell, tractat, article de divulgació, article de revisió) i argumentatius (article d'opinió, ressenya, pòster). El tema 7 és dedicat a presentar els principals textos acadèmics i cientificotècnics com ara l'informe tècnic, la memòria, l'article d'investigació o el treball acadèmic. Considero oportú i útil, doncs, aquest Manual de llenguatge tècnic. Ja només falta conèixer, a diversos centres universitaris, si els aspectes de llengua i comunicació de les especialitats universitàries, que Bolonya semblava que considerava tan rellevants, seran tractats finalment com caldria: amb el pes que han de tenir, amb coherència, i confiant la feina als especialistes.