[430] Redundància

En el nostre ús quotidià de la llengua la redundància no està gaire ben vista. Repetir-se es percep generalment com una pèrdua de temps o una manca d'eficiència, si no es veu com un senyal de senilitat. És des d'aquesta òptica negativa que els parlants, avergonyits, s'excusen quan s'adonen que no han sabut esquivar una repetició: valgui la redundància, diuen, demanant clemència per haver-hi incorregut. La redundància lingüística no és, però, naturalment, un enemic a batre, sinó un magnífic recurs per gestionar. Es tracta, d'una banda, del recurs bàsic del llenguatge poètic (¿què és la poesia sinó una exploració a l'entorn de la repetició de la forma o de la intensificació del sentit, pures redundàncies?). I es tracta, també, d'un recurs imprescindible en altres àmbits d'ús de la llengua (i fins fora de la llengua: en l'àmbit del disseny de les bases de dades es parla, per exemple, de la conveniència que hi hagi una redundància controlada). Aquests darrers dies del semestre a classe hem parlat de la llengua oral formal i de les estratègies que s'han de fer servir en emprar-la. Hem vist la necessitat de rebaixar la densitat informativa, quan ens expressem oralment, i d'evitar una sobrecàrrega cognitiva en el nostre interlocutor o la nostra audiència. Una de les estratègies clau per esponjar els nostres discursos és, precisament, la redundància. La redundància basada en la definició del que diem; en l'explicació de l'etimologia; en les expansions semàntiques cap als antònims, els hiperònims, els hipònims o els sinònims; en la generació de preguntes epistèmiques que frenen el discurs... La construcció de redundàncies eficients és una de les claus perquè el nostre discurs oral formal pugui arribar en bones condicions al destinatari. Un art, en certa forma. M'interessa el fenomen de la redundància, sobretot ara que la tecnologia sembla apuntar cap a la liquidació de la imperfecció, la disminució de la ineficiència i l'abolició de l'atzar (allò que el cop de daus de Mallarmé no va aconseguir). Redundar ve del llatí unda (ona) i re- (repetició): redundar és exactament el que fan les ones del mar incessantment. Repetitivament i com empeses per un sentit profund i obstinat que romp a les platges en formes sempre diferents. Es pot demanar més?

[429] Més jocs de llengua

M'agraden els jocs de llengua a la xarxa. En trobo alguns de curiosos i divertits (per bé que alguns haurien d'oferir més context per a la resolució) al web Games for the brain. Són per a l'anglès, però les interfícies de realització poden ser en diverses altres llengües (castellà, italià, romanès, noruec, alemany, francès, polonès, turc, rus, indonesi, etc.). Es tracta de jocs com WordHunt Game, que ens convida a ordenar unes lletres en moviment per generar una paraula, o com Lettermaze, que permet la memorització i el lletreig de paraules (mostro la interfície en anglès). Anagramania, d'altra banda, ens convida a ordenar adequadament lletres per compondre una paraula amb sentit (trio la interfície en italià); Letterama, en canvi, ens planteja paraules incompletes a les quals hem d'afegir les lletres que falten (interfície en francès); Ortografie în Ţara Minunilor ens fa ordenar les paraules d'una frase (prenc la interfície en romanès); Digita Rápido, al seu torn, ens convida a escriure amb rapidesa (interfície en portuguès). Hi trobo també un joc de retenció visual, Leitura Dinâmica (selecciono la interfície en portuguès). Alguns d'aquests jocs, com és habitual en diverses aplicacions a la xarxa, es poden incrustar arreu. Ho faig amb Letterama al peu d'aquestes ratlles. La paraula que cal completar és sempre en anglès i va canviant. Que jugueu de gust i feu molts punts.