[471] Aprendre les llengües de Bolívia

Llegeixo a diversos mitjans (a l'Avui, per exemple) que Evo Morales ha afirmat no fa gaire que els alts funcionaris públics, sobretot els governadors (però també els policies i els militars), hauran d'aprendre com a mínim un dels idiomes autòctons de l'estat plurinacional de Bolívia: ''De acá a dos años, ninguna autoridad pública, no puede no saber un idioma nativo. Si quieren ser autoridades o funcionarios públicos tienen que hablar aymara, quechua o guaraní" [mojeño o tacana]. Morales compta aprovar abans de final d'any un decret en aquesta línia. Llegeixo també que el Ministeri d'Educació reformarà les lleis perquè els col·legis i les universitats públiques i privades ensenyin una llengua local, segons les regions. Els arguments de suport a aquestes iniciatives són que cal superar la situació de discriminació que pateixen els camperols bolivians, que sovint han de fer servir l'espanyol a les seves gestions a les ciutats i no poden utilitzar les seves llengües. Es tracta d'iniciatives complexes, sens dubte, de difícil seguiment i implantació i que de seguida seran titllades de coercitives, com si les llengües s'aprenguessin i es fessin servir a les societats de manera completament lliure i voluntària, sense planificació ni ideologia. L'interès pel quítxua, l'aimara o el guaraní hauria de créixer també més enllà dels decrets i les iniciatives polítiques, per pura consciència lingüística, pel plaer del coneixement i de gaudir de la diversitat. Els recursos que ens ofereix la xarxa són cada cop més amplis, daltra banda, i cap llengua ja no ens pot ser aliena. Doneu un cop d'ull, per exemple, a aquest senzill tutorial de la llengua transfronterera quítxua a YouTube que ens ensenya a comptar fins a deu a partir d'unes frases. O relaxeu-vos amb el vídeo que insereixo a continuació, en què podem sentir com sona en quítxua la lletra de la popular cançó andina El còndor passa mentre veiem volar l'ocell (pishqo segons el tutorial) andí. Per poc que ens hi fixem identificarem al text la paraula clau kuntur, la forma llaqta (a les paraules llaqtay, llaqtanchikman, llaqtapim), que ens suggereix la idea de la 'pàtria', la 'terra', el 'lloc'; o alguns topònims ben coneguts de la serralada andina o el sufix locatiu -pi. O deduïm també sense dificultat que urqu són les muntanyes. La traducció de la cançó és la següent: "Oh majestuós còndor dels Andes / porta'm a casa als Andes / oh còndor, còndor. / Vull tornar a la meva terra estimada i viure / amb els meus germans inques, que és el que més enyoro / oh còndor, còndor. / Al Cusco, a la plaça principal / espera'm / perquè a Machu Picchu i a Wayna Picchu / puguem anar a passejar".

[388] Gradació lingüística

Descobreixo TuBabel, un web a la xarxa que ja té dos anys i mig de vida i que va néixer amb l'objectiu de recollir les paraules de l'espanyol dels diversos punts de la geografia mundial on es parla aquesta llengua. Es tracta d'una iniciativa d'Alejandro Corpeño, d'Hondures, que ha anat creixent a la xarxa amb el temps, gràcies a les aportacions de la gent, en la més pura línia 2.0. Ara ja té més de 30.000 paraules. Els països que hi han aportat més termes són Colòmbia (6.499), Mèxic (6.340), Hondures (4.667), El Salvador (3.372), Venezuela (2.744), Espanya (2.691) i Xile (1976). Les diferències lèxiques a l'interior de l'espanyol no són, doncs, negligibles. Ho revelen els comentaris que van arribant a TuBabel aportant paraules o significacions noves i els diccionaris que genera la pàgina, amb totes les paraules de cada varietat geogràfica. Ara imagino un ciutadà argentí viatger que deixa el seu país i passa a Xile, on aprèn, posem per cas, que brocacochi vol dir 'nen' (pibe a l'Argentina). Imagino aquest mateix argentí que va cap al Perú, on descobreix que un cachimbo és un 'estudiant universitari del primer any'. I imagino el mateix individu que entra a Colòmbia i aprèn que apechichar vol dir 'acariciar'. I, encara, que, un cop a Hondures, aprèn que achumpipado vol dir 'deprimit' i, després, a Cuba, que camello (colectivo al seu Buenos Aires) vol dir 'autobús'. També veig l'argentí travessant el bassiot i saltant a les illes Canàries, on un canchanchan vol dir un 'lladre'. No em costa gens veure l'argentí inquiet, també, arribant a Tarragona, on mongeta vol dir 'judía'. Que l'últim salt de l'argentí sigui una mica més llarg que els anteriors no hauria de tenir cap mena d'importància. Caldria circular per la diversitat dins una família lingüística amb una total desimboltura. I entendre que les llengües, amb les seves gruixudes línies divisòries, no són sinó purs constructes culturals i polítics: arbitrarietats. La diversitat lingüística és, sens dubte, encara molt més apassionant que la diversitat de llengües.

[147] Linguafolio: el PEL a Amèrica

Ja hem parlat més d'una vegada de les bondats de l'instrument per excel·lència d'ensenyament-aprenentatge de llengües a Europa, el Portfolio europeu de les llengües (el PEL). Aquesta eina d'autoaprenentatge, ben present als centres d'idiomes d'Europa, també als universitaris, s'ha estès aquests darrers anys als Estats Units d'Amèrica (que no solen copiar, precisament, invents europeus!) amb una gran força, sota la forma d'unes rèpliques quasi exactes del PEL, per mitjà del National Council of State Supervisors for Languages: un grapat d'estats americans ja el fan servir (entre altres els estats de Nebraska i els de Kentucky, Virginia, North Carolina, South Carolina, Geòrgia: vegeu el web comú d'aquests estats sobre la qüestió). Els centres d'idiomes universitaris catalans fa temps que tenim l'ull posat damunt el PEL (en converses amb els companys d'altres serveis lingüístics portfolio és una paraula i un tema del tot recurrent des de fa anys) i que ens agradaria poder fer servir una versió per a adults del PEL, contextualitzada a la universitat i, sobretot, que fes servir el català. Al servei lingüístic de la UAB estem atents a un projecte de portfolio que s'elabora des d'un centre de la nostra universitat, el PELEU, i, d'altra banda, hem fet un estudi sobre la qüestió, que es va presentar a les jornada d'innovació docent (IDES) el setembre de 2007. Mentrestant, diversos professors fan servir el PEL a les aules (no pas al complet). En un curs de nou encuny que hem llançat per a aquest any acadèmic 2008-2009 es promou un treball intensiu, d'altra banda, del PEL, prenent com a referència l'eina d'EAQUALS/ALTE (en anglès i en francès). Es tracta d'una acció formativa de foment de la consciència lingüística, que adrecem als estudiants nouvinguts que estudien llengua catalana amb l'objectiu d'estimular la reflexió i la capacitat d'autoaprenentatge dels alumnes, aspectes clau del PEL. L'ús coherent del PEL dins uns institució, amb tot, és una tasca complexa: cal trobar el punt just de reflexió que l'estudiant pot arribar a digerir i cal veure com es distribueix el treball amb aquest material al llarg dels cursos, o cal optar, dràsticament, per treballar el PEL des d'algunes modalitats de formació o focalitzar en alguns nivells o en algunes aules. No és una tasca gens fàcil i requereix molta planificació i implicació. Coneixem experiències en aquesta línia d'algunes EOI que potser es podrien tenir en compte. Estaria bé, també, tenir un intercanvi d'opinions formal amb col·legues d'altres centres per si es pot fer alguna mena de plantejament en comú aprofitant sinergies ja existents. Al capdavall, qualsevol iniciativa relacionada amb el Portfolio europeu de les llengües no fa més que reforçar el MECR. Que els americans hagin copiat l'eina i l'estenguin és, indubtablement, un motiu de reflexió i un nou aval en la línia de considerar que es tracta d'un instrument idoni en l'aprenentatge d'idiomes.

[138] Amèrica i Europa per un món plural

Fa uns dies deixàvem constància en una entrada de la visió que les universitats europees projecten enfora per captar estudiants d'altres continents. Sovint tenim la sensació, des dels serveis lingüístics universitaris, que els nostres marcs de referència són només europeus (l'Espai Europeu d'Educació Superior, el Marc europeu comú de referència per a les llengües, la política de foment del multilingüisme del Consell d'Europa o de la Unió Europea, etc.). Vull fer-me ressò, avui, d'un document interessant, Higher Education in a Pluralist World: A Transatlantic view (2004), elaborat per M. Green (American Council of Education) i A. Barblan (European University Association) com a resultat de la vuitena conferència per al Diàleg Transatlàntic. Aquest assaig recull les opinions de líders d'universitats de banda i banda de l'Atlàntic (EUA, Canadà i Europa) amb l'objectiu de respondre la pregunta següent: “How can academics, staff, and students contribute to a community of tolerance and understanding?”. El document és una reflexió sobre el paper de les universitats en la creació i el manteniment d'un món plural (s'hi defineix el pluralisme i els factors que s'hi relacionen, i s'hi recullen exemples d'algunes universitats europees i americanes). El text conclou que “higher education is more than a spectator of society; it is a part of its community and, indeed, an actor in its development. An institution’s role in society is not neutral. The challenge to higher education institutions in a pluralist society is both to be responsive to the needs of society while also anticipating those needs and to create a path to new ways of being, doing, and thinking. To do both, institutions must confront their own assumptions and those widely shared in the larger society. They must ask themselves difficult questions about their goals, strategies, and accomplishments, so that they can propose early solutions to the problems emerging from a continually changing and increasingly complex world.” Ens agrada veure que americans i europeus podem compartir, en un diàleg transatlàntic, una idea d'universitat implicada en la construcció d'una societat plural i diversa. Els serveis lingüístics universitaris es troben en una situació privilegiada per assumir el repte de fomentar la construcció d'un món plural des de les seves línies estratègiques. Les vies són múltiples i molt diverses: el foment de l'ensenyament de les llengües de la immigració, la promoció de l'aprenentatge de les llengües no majoritàries, l'estímul, a les aules, del treball de la llengua amb una perspectiva de sostenibilitat i d'increment de la consciència lingüística dels alumnes, etc. Qui pot contribuir millor que els serveis lingüístics, que treballen amb la matèria de la concòrdia, el llenguatge, a crear una comunitat tolerant, comprensiva i plural?