[247] Continguts lliures a la xarxa

L'any 2001 va sorgir el concepte OpenCourseWare (OCW) a càrrec de l'Institut Tecnològic de Massachusets (el MIT) en col·laboració amb la Fundació William and Flora Hewlett i la Fundació Andrew W. Mellon. Es tractava d'alliberar a la xarxa els continguts de les matèries universitàries de centenars d'assignatures. El projecte no era una follia, com semblava, i s'ha anat estenent a diverses universitats nord-americanes i del món i implica actualment, també, diverses universitats del domini català entre les quals hi ha la UAB. Més de cent institucions d'educació superior de tot el món integren l'OpenCourseWare Consortium, organització que vol liderar “l'avenç de l'educació i de la millora dels pobles de l'entorn mundial a través del coneixement en xarxa”. Universia és l'entitat encarregada de coordinar la iniciativa d'OCW a l'Estat i a Iberoamèrica. A la UAB no hi ha, de moment, gaires assignatures que s'hagin alliberat a la xarxa per aquest procediment. El Servei de Llengües d'aquesta institució ha de poder-hi ser amb algun material (la formació amb Argumenta, per exemple, s'hi presta perfectament). No cal dir que la filosofia del sharism ens interessa profundament, que veiem interessant aquesta iniciativa i que estem a l'aguait per aprofitar-ne al màxim el potencial. Cal anar amb molt de compte, però, amb el model educatiu implícit que, segons com es miri, hi pot haver rere l'OCW. Perquè el coneixement que s'acumula s'ha cuinat a l'avançada, es dóna tancat i empaquetat a l'alumne o usuari (la universitat perd els límits) i no hi ha eines de comunicació previstes. És més, estan explícitament excloses del projecte (llegim al web d'OCW de la UAB: “no [es] disposarà de fòrums, correu o altres mitjans d'interacció entre el professor i l'alumne”). No hi ha, doncs, cap alternança de veus i de papers entre formadors i aprenents (ara que tothom aprèn i ensenya!) i tot és pura magistralitat. El coneixement no es pot concebre a priori, sense uns aprenents i un context. Si l'OCW es converteix en el dictat d'un formador que s'amaga i que no assumeix el rol nou que li pertoca, el de “facilitador”; si l'OCW no ajuda els aprenents a ser més autònoms; si l'OCW no es posa realment al servei d'una universitat participativa i crítica, no ens interessa. Les plataformes que faciliten l'OCW haurien de ser molt més que espais tecnològics amb una funció d'emmagatzematge. Hi trobo a faltar la filosofia i els principis pedagògics associats a un alliberament de contingut adequat, ric, autonomitzador, forjador d'esperits crítics. Perquè aquest alliberament no és bo per se, com es pressuposa. L'ensenyament no s'hauria de poder confondre en cap cas amb un dipòsit de lliçons enregistrades i estanques: una universitat no pot ser mai un repertori de dictats.