[761] Un mite a favor del multilingüisme

L'Adriana P. em fa arribar una bustina d'Umberto Eco a L'Espresso (7/3/2012) amb el títol "Lo spinacio è più lento della luce", que posa damunt la taula alguns mites erronis (els espinacs porten tant de ferro com pensàvem els seguidors de Popeye?; els neutrins corren de debò més que la llum?). M'interessa sobretot el final del text, en què Eco (l'autor de La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea, 1993) en comenta un, de mite, que, excepcionalment, encoratja el multilingüisme. Els mites sobre la diversitat de les llengües, com sabem, no solen estimular gaire aquesta mateixa diversitat, sinó que més aviat la presenten com una maledicció (consulteu el capítol "Mitos sobre la diversidad de las lenguas" de J. C. Moreno Cabrera a La dignidad e igualdad de las lenguas). Hi ha molts mites descoratjadors; A. Borst va recollir en sis volums les idees i mites sobre la diversitat lingüística des de l'antigor fins a l'actualitat. Indubtablement, el mite de Babel com a càstig diví cap a una humanitat eixelebrada que havia volgut arribar al cel és un dels més coneguts. El càstig és el multilingüisme, la confusió. És perquè presenta un sentit del tot contrari, positiu, que em sembla memorable el mite que recorda Eco al seu text. Ens reporta una curiosa teoria d'un pensador àrab del segle XI, Ibn Hazm, que afirmava que les llengües no havien nascut per convenció, sinó que al començament hi havia una llengua donada per Déu, riquíssima, que comprenia totes les llengües, les quals se n'haurien separat més tard. Com que el do d'Adam era el poliglotisme, homes i dones d'aquí i d'allà haurien estat capaços de comprendre la revelació en qualsevol llengua imaginable. Si el mite de la quantitat de ferro que duien els espinacs va fer créixer el consum d'aquesta hortalissa un 33 %, les llengües altres que l'anglès potser encara poden aspirar a sobreviure.