[47] Voluntaris lingüístics (i 3)

Aquests dies, arran dels Jocs de Pequín, hem pogut veure com el voluntariat ha tornat a ser una institució fonamental en el desplegament de moltes de les activitats d'aquest esdeveniment global. Volem deixar constància que el voluntariat lingüístic, com a tal, hi ha tingut un paper. Llegíem ja en unes informacions en plena organització dels Jocs Olímpics que "Selon un responsable du Bureau du Groupe de coordination du volontariat et du bénévolat aux Jeux Olympiques de Beijing, les besoins du service volontaire et bénévole des J.O. nécessitent le recrutement d'un plus grand nombre de volontaires et de bénévoles linguistiques. A cet effet, le bureau susmentionné invite sincèrement les personnalités des divers milieux de la société remplissant les conditions requises à s'inscrire dans les meilleurs délais. Les départements intéressés commenceront à partir de mi-décembre au deuxième tour d'examen et de choix des bénévoles linguistiques."Els voluntaris lingüístics han intervingut, per exemple, en els serveis d'atenció mèdica dels Jocs o en el suport als desplaçaments dels visitants estrangers. Com és lògic, hi ha hagut en aquests casos formació específica per als voluntaris. Altres iniciatives de voluntariat lingüístic de què tenim notícia més enllà de les universitats són, per exemple, el d'un grup de dones bénévoles (o voluntàries) canadenques amb altres dones (immigrants) que no coneixen prou l'anglès o el francès. Un altre voluntariat lingüístic interessant, que aporta idees, el trobem al Japó: el Tokyo Metropolitan Government té un pla d'intervenció de voluntaris en el cas de desastres que preveu l'existència del voluntari lingüístic, que té com a missió "give victimized foreigners language support during a large-scale disaster" (punt 3). Una nova iniciativa de voluntariat lingüístic als hospitals podem trobar-la al North York General Hospital de Toronto, que és un centre marcadament multicultural, multiracial i multilingüe, on són imprescindibles per a la feina diària les competències lingüístiques i interculturals. A la vista d'algunes d'aquestes experències de voluntariat lingüístic llunyanes i ben externes a la universitat, semblaria oportú que els serveis lingüístics universitaris assumissin el repte de formar voluntaris per a intervencions específiques no estrictament relacionades amb el context universitari, i, encara més, que no fossin necessàriament orientades a l'acollida d'estudiants nouvinguts. Potser els crèdits per a accions solidàries dels nous plans d'estudi podrien obrir una via per a la formació d'aquests nous voluntaris que demana una societat cada cop més complexa, de la qual la universitat no hauria de quedar despenjada.

[46] Voluntaris lingüístics (2)

La idea del voluntariat lingüístic va ser seguida amb interès des de fora de les universitats i, al cap de sis anys d'engegar-se l'experiència del voluntariat lingüístic a la UAB, La Generalitat va activar amb decisió el programa Voluntaris per la llengua, inciativa d'una gran ambició, claredat i senzillesa alhora, que requereix la intervenció d'un autòcton i d'un nouvingut. El primer ha de comprometre's a mantenir unes sessions de conversa amb el segon, a fi que aquest pugui practicar l'ús de la llengua catalana i optimitzar l'aprenentatge de la llengua. La iniciativa de la Generalitat és àmpliament explicada a l'article següent sobre els Voluntaris per la llengua i va ser distingida com un dels "Ten successfull ways to motivate language learners" a la Unió Europea. Milers de persones, avui dia, en una progressió ascendent, constitueixen parelles lingüístiques que segueixen les directrius del programa de Voluntaris per la llengua i que semblen satisfetes de l'experiència, per totes dues parts. Observem aquest testimoni:

[45] Voluntaris lingüístics (1)

Quan el 1996 al Gabinet de Llengua Catalana de la UAB es va crear el voluntariat lingüístic (una idea que es va treure del magí el company J. Pujol Nadal en el context d'una extraordinària comunitat d'amics en plena efervescència d'idees, projectes i realitzacions), poc es podia pensar aleshores que el moviment tindria continuïtat a la UAB i que s'estendria més o menys ràpidament a altres universitats catalanes per mitjà dels seus serveis lingüístics. A banda la UAB, els voluntaris lingüístics van prendre cos i es van estendre a la UPC, a la UJI, de Castelló, a la UV, a València, a la URV, a Tarragona, a la UdL, a Lleida, o a d'altres universitats del Principat. Els voluntaris lingüístics van arribar també ben aviat a les Illes (a la UIB) i, més recentment, s'han estès a les universitats gallegues (Universitat de Santiago de Compostel·la). Les finalitats o els objectius dels diversos voluntariats universitaris són lleugerament diferents: sempre preveuen com una de les seves activitats principals el suport a l'acollida lingüística i cultural d'estudiants nouvinguts, però també tenen altres objectius vinculats amb les activitats de dinamització de la llengua a les universitats. La Universitat Autònoma de Barcelona, d'altra banda, ben aviat va començar a articular un programa de formació dels voluntaris i voluntàries (vegeu, per exemple, el programa de l'XI Curs de Formació del Voluntariat Lingüístic), amb xerrades sobre el voluntariat, sobre diversos productes per a l'aprenentatge de la llengua, sobre aspectes sociolingüístics, sobre metodologia per a la seva intervenció com a voluntaris lingüístics, etc. Recordo que vaig intervenir directament en un dels primers cursos de formació donant pautes als voluntaris sobre els productes formatius per a l'aprenentatge de llengua i l'acollida lingüística. També les altres universitats s'han sumat a la formació del voluntariat, que considero del tot imprescindible. A la UAB, des de fa uns anys, es fa servir per a aquesta formació una de les unitats del programa Argumenta, la d'acollida d'estudiants nouvinguts, concebuda amb aquesta finalitat en dissenyar el material.