La mobilitat de persones a la Unió Europea és una clara opció política per a l'assoliment de la competitivitat, la ciutadania i la concòrdia europees. A l'informe Making learning mobility an opportunity for all, del High Level Expert Forum on Mobility (creat pel comissari Jan Figel el desembre de 2007) es recomana "to radically increase mobility opportunities for young people in the mid-term. By 2020 [...] at least 50% of all young people aged 16-29 should be offered the opportunity to engage in some form of cross-border mobility at some point. This offer should be irrespective of their social background and cover a wide range of learning contexts including school, university and vocational training as well as other formal and informal learning environments. The forum calls for strategic action to address barriers to mobility and to engage on a new partnership - of the EU, Member States, regions, education institutions, business and civil society - to boost mobility." Cada vegada serà més natural, doncs, la trobada d'europeus de procedències diverses en àmbits laborals o d'estudi. La competència intercultural passarà així encara més al primer pla. Alguns dels espais de trobada d'europeus són actualment les aules de les universitats. En altres contextos fora de la universitat, d'altra banda, ja estem molt acostumats a veure en funcionament equips interculturals: els equips de futbol de primera línia, per exemple, inclouen una autèntica amalgama de llengües i cultures. Es troben en la mateixa situació les millors orquestres o les organitzacions no governamentals d'abast internacional, per posar dos exemples més. També les empreses, cada cop menys lligades a un territori concret i amb uns objectius més globals, acaben esdevenint conglomerats de persones de llengües i cultures ben diverses. No és gens estrany, així, que en aquestes organitzacions hi hagi la figura del mànager intercultural, encarregat de polir les diferències generades entre empleats pel contacte entre cultures (el mànager intercultural fa entendre, per exemple, que l'autoritat, la jerarquia, la puntualitat o l'autonomia dels treballadors són conceptes que no es veuen igual en una cultura que en una altra) i de treure el màxim partit de les diverses formes de veure el món. La competència intercultural es revela, en tots aquests casos, imprescindible. S'hi presta des de les institucions formatives l'atenció que li correspon i li correspondrà, encara més, en un futur immediat? 5.9.08
[49] Mobilitat i competència intercultural
La mobilitat de persones a la Unió Europea és una clara opció política per a l'assoliment de la competitivitat, la ciutadania i la concòrdia europees. A l'informe Making learning mobility an opportunity for all, del High Level Expert Forum on Mobility (creat pel comissari Jan Figel el desembre de 2007) es recomana "to radically increase mobility opportunities for young people in the mid-term. By 2020 [...] at least 50% of all young people aged 16-29 should be offered the opportunity to engage in some form of cross-border mobility at some point. This offer should be irrespective of their social background and cover a wide range of learning contexts including school, university and vocational training as well as other formal and informal learning environments. The forum calls for strategic action to address barriers to mobility and to engage on a new partnership - of the EU, Member States, regions, education institutions, business and civil society - to boost mobility." Cada vegada serà més natural, doncs, la trobada d'europeus de procedències diverses en àmbits laborals o d'estudi. La competència intercultural passarà així encara més al primer pla. Alguns dels espais de trobada d'europeus són actualment les aules de les universitats. En altres contextos fora de la universitat, d'altra banda, ja estem molt acostumats a veure en funcionament equips interculturals: els equips de futbol de primera línia, per exemple, inclouen una autèntica amalgama de llengües i cultures. Es troben en la mateixa situació les millors orquestres o les organitzacions no governamentals d'abast internacional, per posar dos exemples més. També les empreses, cada cop menys lligades a un territori concret i amb uns objectius més globals, acaben esdevenint conglomerats de persones de llengües i cultures ben diverses. No és gens estrany, així, que en aquestes organitzacions hi hagi la figura del mànager intercultural, encarregat de polir les diferències generades entre empleats pel contacte entre cultures (el mànager intercultural fa entendre, per exemple, que l'autoritat, la jerarquia, la puntualitat o l'autonomia dels treballadors són conceptes que no es veuen igual en una cultura que en una altra) i de treure el màxim partit de les diverses formes de veure el món. La competència intercultural es revela, en tots aquests casos, imprescindible. S'hi presta des de les institucions formatives l'atenció que li correspon i li correspondrà, encara més, en un futur immediat? 
[48] Estils d'aprenentatge (1)
Un dels vessants fonamentals de l'aprenentatge autònom és conèixer-se com a aprenent. Llegim al web de Linguanet Europa: "Tots els aprenents tenen diferents maneres d'aprendre a l’hora d’estudiar una llengua. A uns els agrada escoltar i parlar i d’altres prefereixen analitzar textos o estudiar amb l’ajuda de suport visual. Tot i així molts aprenents barregen diferents estils d’aprenentatge. El que és important és recordar que absolutament tots els estils d’aprenentatge poden tenir resultats excel·lents quan s’aprèn una llengua". Habitualment es parla d'aprenents preferentment visuals, auditius o quinestèsics. Al web de Richard M. Felder i Barbara A. Soloman Learning styles and strategies es defineixen diversos estils d'aprenentatge a partir de les dualitats següents (que no són pas les úniques possibles), les quals no són mai absolutes en les persones: aprenents actius vs. aprenents reflexius; aprenents sensitius vs. intuïtius; aprenents visuals vs. verbals; aprenents seqüencials vs. globals. La Universitat de l'Estat de Nord Carolina posa a disposició de qualsevol autoaprenent una senzilla aplicació que ajuda a determinar aquests estils d'aprenentatge (l'Index of Learning Styles Questionary). Pot ser utilitzat "by individuals who wish to determine their own learning style profile and by educators who wish to use it for teaching, advising, or research". Podeu consultar altres qüestionaris sobre estils d'aprenentatge, per exemple, a Information and questionnaires for assessing learning styles and preferences o també podeu donar un cop d'ull al qüestionari de Marcia L. Conner What's Your Learning Style? I trobareu molt més sobre estils d'aprenentatge a support4learning.org.uk.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)