[344] Prezi: presentacions després del PowerPoint

Ara que fa vint-i-cinc anys de l'existència del PowerPoint, s'imposen altres eines per acompanyar les presentacions. La qüestió ens interessa, és clar, perquè la comunitat universitària no fa altra cosa que comunicar-se coneixement, descobertes, hipòtesis, resultats. Ja vam parlar d'Animoto a Aprendre llengües, eina de presentacions que considero interessant i trencadora. Fa uns mesos, però, que sento a parlar de Prezi i ara, amb motiu d'una presentació que he de fer pròximament, m'he decidit a fer-lo servir. Si doneu un cop d'ull a Google Trends, podreu veure ràpidament que Prezi és una eina que s'ha popularitzat enormement aquest 2009. L'he vista, també, als llocs més alts dels rànquings d'aplicacions de moda i m'ha sobtat veure que algun congrés ja demani les intervencions en PowerPoint o Prezi. Són moltes, d'altra banda, les proclames entusiastes que es poden trobar a la xarxa sobre el programa (llegiu, per exemple: "Power to Prezi!"), que no solen desaprofitar l'oportunitat de criticar els aspectes més negatius del PowerPoint, del qual se sol afirmar que ha reforçat un estil cognitiu nefast (la connexió entre la manera de pensar que promou el PowerPoint i la catàstrofe del Challenger, el 1986, ja ha esdevingut un tòpic). El PowerPoint, diuen algunes veus apocalíptiques, se'ns mor... després d'una extraordinària longevitat: morir als 25 anys en el context de les aplicacions tecnològiques actuals és haver envellit molt... Què aporta Prezi? Prezi és pot usar bé o no tan bé, és clar, però és una eina que té la virtut de permetre'ns fugir de l'angoixant linealitat del PowerPoint. Una linealitat que reforça el paper magistral del ponent (es tracta de la seva línia de discurs) i la idea que hi ha un únic camí per arribar al que volem explicar. Prezi ens permet disposar text i mitjans damunt una mena de cosmos que podem aproximar o allunyar, com els cossos que conté, i que té la característica de poder no tenir principi i final establerts, si ho desitgem, per bé que hi ha també una opció d'establiment d'itineraris. Prezi aporta llibertat, flexibilitat, capacitat de focalització o allunyament... Aquell gest angoixant dels ponents amb PowerPoint de saltar-se deu o quinze diapositives perquè se'ls acaba el temps (diapositives que, immergit en la lògica lineal, el receptor no pot acceptar de cap manera que es puguin suprimir), amb Prezi es pot gestionar amb la discreció de qui renuncia a fer un parèntesi o una explicació accessòria o a anar-se'n per una branca prescindible, perquè Prezi genera espais oberts plens de connexions (com la ment) i no trajectòries de sageta. M'agrada Prezi. L'ús dirà si és veritablement tan revolucionari com sembla.