[348] Competència digital a l'àrea de llengua (i 2)

Torno a La competencia digital en el área de Lengua. El capítol de Felipe Zayas (“Escribir y leer en la Red: nuevas prácticas discursivas”) presenta també un gran interès per a formadors de llengua i gestors de processos formatius. Llegir i escriure al segle XXI, n'hem parlat sovint a Aprendre llengües, són ja activitats noves per l'expansió de la tecnologia i la progressiva definició dels seus usos. No és pas estrany, en aquest sentit, que el IV Congrés de la Cibersocietat, fòrum d'una gran activitat i prestigi que tindrà lloc aquesta tardor, dediqui un grup de treball a la lectura i l'escriptura en línia. Zayas analitza al seu capítol la comunicació a l'àmbit de les relacions interpersonals a la xarxa (el correu i els fòrums), a l'àmbit públic (blocs, pàgines personals, d'associacions, institucions i empreses...), a l'àmbit dels cibermitjans i a l'àmbit acadèmic (els textos que serveixen per construir i transmetre coneixements). En aquest darrer punt, el més interessant del capítol, l'autor s'atura a descriure amb detall la sindicació de continguts, els marcadors socials i els wikis. Les conclusions de Zayas són que el professorat ha de conèixer les característiques de les noves pràctiques discursives i dels gèneres textuals per mitjà dels quals aquestes pràctiques es duen a terme, així com les noves situacions de lectura i d'escriptura. Perquè ensenyar a llegir i a escriure avui dia és i ha de ser ja tota una altra cosa. Vull fer dos apunts finals que se m'acuden arran de la lectura del text: 1) la tasca dels formadors no ha de ser només buscar en les accions vinculades amb la lectura i l'escriptura a la xarxa lligams i virtuts relacionats amb el que ja sabíem que es pot fer en la lectoescriptura clàssica (un exemple: observar que la tria de tags als blocs o als marcadors socials ajuda a saber definir, o que fer microblogging ajuda a saber sintetitzar...). Cal fer un esforç per entendre la diferència que aporten la nova lectura i la nova escriptura, les noves lògiques comunicatives que es generen a la xarxa. I 2) No podem acceptar ja més temps com a punt de partida de cap anàlisi que els nostres alumnes han perdut la llengua per culpa dels usos tecnològics. Si és cert que certes capacitats com la de llegir amb profunditat textos extensos semblen haver minvat (Nicholas Carr, Tíscar Lara), també ho és que els darrers estudis indiquen que l'ús de la tecnologia és un avantatge per a les habilitats expressives i que ha representat un renaixement en l'habilitat d'escriure dels alumnes, que saben expressar-se com mai per a una audiència. Remeto, en aquest sentit, a l'estudi elaborat a la Universitat de Stanford, per mitjà de la ressenya que n'ha fet darrerament E. Dans.