[670] Pèls a la llengua? (i 3)

Si hi ha una part de l'e-PEL que penso que s'ha de desenvolupar especialment és la que afecta el plurilingüisme i la competència intercultural. Les preguntes que conté la biografia lingüística sobre aquestes qüestions són escasses. Pel que fa a la competència plurilingüe, el reforçament de la qual és un dels objectius centrals del PEL, tinc la sensació que l'eina no contribueix a visualitzar-la tal com el MECR la defineix. Perquè la competència plurilingüe no es basa en una addició, en una suma de llengües, sinó que és l'eixamplament progressiu, asimètric i desequilibrat (confús, fins i tot) del nostre repertori lingüístic. El fet que cada llengua tingui al PEL una biografia diferent, i que certs aspectes que es podrien alliberar del tractament llengua per llengua (el component estratègic de l'aprenentatge, per exemple) formin part d'aquestes biografies estanques no contribueix a reforçar aquesta visió de la competència plurilingüe. Tot PEL hauria d'oferir, a parer meu, una instantània gràfica de fàcil lectura (comparable a altres instantànies d'altres moments de la vida lingüística) en què el conglomerat que integra el nostre repertori lingüístic es pogués veure de cop. Altrament, la competència plurilingüe s'expressa en un llarg llençol de pàgines que són la suma additiva d'allò que sabem fer en les nostres llengües. La competència intercultural és l'altre aspecte en què un PEL per a ús universitari hauria d'insistir. Sense cap mena de dubte aquesta competència és cada cop més necessària en la vida acadèmica i professional i, tal com vam comentar ara fa un any a propòsit de l'obra Perfil competencial en idiomas e interculturalidad de los egresados universitarios en el empleo de sus profesiones (J. M. Vez i altres autors, 2009), els estudis sobre el col·lectiu de persones que comencen a treballar després de deixar la universitat demostren que el pas per aquesta institució no els ha ajudat a tenir més competència intercultural i que els nivells d'aquesta competència pel que fa a coneixements, destreses i actituds (Byram, 1997) són força baixos. Si l'e-PEL de l'OAPEE admet adaptacions i retocs, és recomanable desenvolupar més les qüestions d'interculturalitat. Els serveis lingüístics universitaris atresoren força experiència en aquesta qüestió. Sense anar més lluny, el Servei de Llengües de la UAB ha treballat amb eines i recursos avalats per les institucions europees (projecte INCA, Portfolio de les trobades interculturals, etc.) i ha desenvolupat materials propis de sensibilització per promoure la competència intercultural. El més recent, encara inèdit i que aviat es trobarà a la xarxa en cinc llengües i accés lliure, és el Test d'Obertura Intercultural, elaborat juntament amb el grup GREIP de la UAB i produït amb el suport de la URV. Com aprofitarem aquestes experiències per millorar o complementar l'e-PEL? És el moment de parlar-ne.

[669] Pèls a la llengua? (2)

Un altre dels temes per al diàleg d'avui és la biografia lingüística. És ben sabut que aquest és el nom que té una de les seccions del PEL, la que l'e-PEL recomana emplenar en primer lloc. Biografia lingüística és un terme, però, que té un sentit més ampli que el del PEL. Al PEL la biografia és una secció molt heterogènia: recull l'historial lingüístic, l'aprendre a aprendre, les activitats d'aprenentatge que l'usuari considera més profitoses, les experiències de mobilitat, els aspectes de plurilingüisme i d'interculturalitat i l'autovaluació de les diverses destreses, llengua per llengua. L'e-PEL suggereix, encara, que es completin els aspectes biogràfics, si cal, a la secció de passaport i a la secció de dossier de l'eina. No correm el risc de tenir una biografia molt fragmentada i, encara, molt formulària? La biografia lingüística de l'e-PEL no hauria de fer perdre de vista que s'han anat estenent i naturalitzant socialment relats biogràfics molt interessants, d'immigrants o nouvinguts, fins a constituir un veritable gènere de discurs relacionat amb l'acolliment lingüístic i la necessitat que hi hagi uns models d'integració a l'abast. Són múltiples les mostres (sobretot en format audiovisual) de biografies en aquesta línia. Unes biografies que es conceben com un discurs, com un tot, i que solen tenir un valor creatiu i molt sovint una qualitat estètica. També en l'àmbit de la didàctica de les llengües el gènere biografia lingüística o relat de vida lingüística s'ha anat estenent i ha anat agafant forma i és ara mateix un valuós recurs per a l'emergència de la diversitat lingüística de l'aula i per a la reflexió i la presa de consciència lingüística de l'individu. Sense anar més lluny, el grup PLURAL de la UB fa temps que analitza des de l'angle de la recerca relats de vida lingüística. El Servei de Llengües de la UAB, d'altra banda, va llançar ara fa un parell d'anys una campanya de recollida de biografies lingüístiques entre els seus alumnes de mobilitat, que ha deixat a la comunitat una interessant base de relats i videorelats. Amb la companya Sílvia Amblàs vam presentar un pòster de l'experiència de treball amb biografies lingüístiques al II Congrés Edilic (juliol de 2008), que explicava l'experiència amb aquesta mena de biografies. Fet el matís d'allò a què ens referim quan parlem de la biografia lingüística, vull dir que considero tan vàlida la part del PEL així anomenada com el gènere de discurs més lliure en què se senten tan còmodes professorat i alumnat. [Imatge: Arman]

[668] Pèls a la llengua? (1)

Avui participo en una jornada taller a Barcelona sobre el portfolio electrònic, l'e-PEL, de l'OAPEE, després que la Xarxa Vives d'universitats hagi decidit experimentar aquesta eina en els cursos EILC d'acollida d'estrangers. Juntament amb Rubén Trenzano (UV) proposarem al públic uns temes de debat sobre el portfolio. A Aprendre llengües he valorat reiteradament la importància del Portfolio europeu de les llengües com a instrument de reflexió, de suport a l'aprenentatge, d'autoavaluació i d'increment de la consciència lingüística. L'any 2007 vaig redactar, fins i tot, un projecte d'elaboració i usos d'un portfolio electrònic. La versió electrònica del PEL del Consell d'Europa del Ministeri presenta molts avantatges respecte a les versions en paper, indubtablement. Ara bé: ¿es tracta d'una eina en sintonia amb el fenomen anomenat web 2.0, fenomen que apareix formalment el 2004 i és posterior a l'aparició dels primers PEL? Crec que hi hauria molt a dir. Si ens fixem en la característica més rellevant del web 2.0, el sharisme o voluntat dels usuaris/aprenents de la xarxa de compartir, l'e-PEL no respon a aquesta dinàmica. Hauria de fer-ho, per ser un producte digital més adequat a les lògiques de comportament a la xarxa del moment? Es podria fer una adaptació de l'e-PEL en aquesta línia? Cal? Permeteu-me que exemplifiqui una mica la idea que he apuntat. La manera que té l'e-PEL de facilitar la possibilitat de compartir allò que s'hi genera es redueix a la generació d'uns documents pdf (el més formal, el passaport de llengües), que s'han d'enviar a altres persones, d'acord amb les finalitats informativa o pedagògica del producte: empleadors, formadors, companys de classe. On són, però, les possibilitats de fer saber a les xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.) determinats aspectes de la nostra reflexió, com podem fer arreu a la xarxa amb qualsevol aplicació? Quin sentit té el hosting de les evidències del nostre aprenentatge o dels nostres progressos o de les nostres experiències interculturals al dossier del portfolio electrònic, si aquest espai és un magatzem sense connexió amb la resta de la xarxa? ¿Per què hem de pujar els vídeos o les presentacions a l'e-PEL, si podem pujar-les a espais socials (YouTube, Slideshare) oberts, amb unes enormes possibilitats de compartir evidències, si ens interessa fer-ho, amb qui vulguem a la xarxa? I, encara: ¿per què hem de redactar la planificació d'aprenentatge lingüístic, els plans de futur, lluny de les prestacions que ofereixen eines del web 2.0 (començant per senzilles eines de to-do list), amb les quals podem comunicar i compartir plans, objectius i terminis amb altres persones? L'e-PEL (el d'ALTE, el neerlandès, el de l'OAPEE) té avantatges enormes respecte al PEL en paper, de manipulació quasi impossible. Si tenim en compte, però, la relativa càrrega que sol representar als usuaris fer servir el portfolio, ¿pot veritablement quedar apartat de les dinàmiques relacionals del web 2.0? Ho debatrem.