Continuo amb aquestes notes breus sobre l'autoaprenentatge en tàndem (que escric, sobretot, pensant en els companys i amics que treballen en els àmbits des d'on es genera l'activitat de tàndem lingüístic a la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya i, per descomptat, la Universitat Autònoma de Barcelona). Hi ha mil i un aspectes relacionats amb aquesta qüestió. Per exemple: veig que hi ha força unanimitat a considerar que les activitats de tàndem solen ser substancialment millors si tenen el guiatge d'un assessorament, expert en ensenyament, que pugui atendre individualment els aprenents (de vegades les parelles d'aprenents) i que pugui ajudar-los a prendre decisions tot respectant, però (aspecte crucial!) l'autonomia dels individus que conformen el tàndem. Entre les tasques de suport que pot fer l'assessor (un formador especialitzat en autoaprenentatge és la figura ideal) hi ha l'ajut a la reflexió sobre objectius, l'ajut a reflexionar sobre el procés d'autoaprenentatge o l'ajut a revisar el procés i cercar els mètodes, les estratègies i els materials més idonis. El sistema més oportú d'intervenció de l'assessor sol ser la conversa respectuosa amb l'autoaprenent, la formulació de preguntes no impositives que l'ajudin a la reflexió. Entre les qualitats de l'assessor cal destacar el suport, l'empatia, la comprensió intuïtiva, l'autenticitat, la coherència, la claredat. Pel que fa al nombre de sessions amb l'assessor, els consells fluctuen, però sembla encertada una intervenció a la fase de concreció de desigs i objectius (explicant com funciona el tàndem i les regles del joc de l'assessorament puntual) i en què s'aclareix per a quins problemes es busquen solucions; pot ser indicada una altra intervenció en la fase de concreció dels mètodes d'aprenentatge i, si cal, una altra sessió individual al final. És bo que els autoaprenents coneguin perfectament què poden esperar dels assessors (hores de permanència al Centre d'Autoaprenentatge de Llengües, nombre màxim d'hores de disponibilitat per persona en els ensenyaments tàndem, etc.). Algunes de les qüestions que ha de tenir en compte un assessor de tàndems lingüístics són: descobrir necessitats i intencions dels aprenents abans d'explicar-los res, no interrompre, donar importància veritablement als problemes que comuniquen els aprenents (encara que semblin aspectes trivials), no elaborar els objectius dels participants en el tàndem (els han de marcar ells!), no pretendre que les pròpies solucions, les de l'assessor, són les millors solucions per als altres, no puntuar mai les sessions d'assessorament... Recomano per a totes aquestes qüestions la lectura de Helmut Brammerts, Mike Calvert i Karin Kleppin “Objetivos y métodos para el asesoramiento individual”, de l'obra indicada (p. 105-114).