[118] Xarxes de sentits

Visuwords és, veritablement, una eina fascinant, de la qual no puc deixar de parlar ni que sigui breument. És un diccionari d'anglès gratuït, d'accés lliure, que defineix els mots i que, a més, genera una xarxa d'associacions amb altres unitats lèxiques i conceptes, indicant una colla de relacions possibles entre paraules ("classe de", "similar a", "pertany a", "membre de"...) i indicant també (amb colors diferents) la categoria a la qual pertanyen. Visuwords fa servir com a base de dades el WordNet de la Princeton University. La utilització és molt senzilla: "Enter words into the search box to look them up or double-click a node to expand the tree. Click and drag the background to pan around and use the mouse wheel to zoom. Hover over nodes to see the definition and click and drag individual nodes to move them around to help clarify connections." Impressiona veure com, en aquest procés, es genera una xarxa neuronal amb la paraula escollida com a centre. Una xarxa que esdevé un recurs de primera per a l'aprenentatge de l'anglès. No deixeu d'experimentar-hi.

[117] Signes de democràcia

La capacitat de gestionar l'excepció o la diferència és un veritable signe de la maduresa de les organitzacions. L'ús de la llengua de signes per afavorir la comunicació amb les persones sordes no es troba, encara, gaire estès socialment i és pràcticament inexistent en molts àmbits públics o en organitzacions de relleu. Aquest bloc ja ha fet alguna referència a les llengües de signes, que constitueixen un fenomen variat i interessant (consulteu la llista de llengües de signes del món segons Ethnologue, més de 100). Pel que fa a la llengua de signes catalana (LSC), prohibida a les aules durant més d'un segle, va obtenir el reconeixement oficial de la Generalitat el 1994 mitjançant un decret que en promou i en facilita l'ús a l'administració i, especialment, a l'ensenyament obligatori, on s'han establert diverses escoles bilingües. Aquests darrers anys, d'altra banda, se n'han elaborat diversos materials didàctics, amb la intervenció destacada del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació i el Postgrau d’Especialització en Comunitat Sorda de la Universitat de Barcelona. Entre aquests materials és remarcable el diccionari multimèdia de llengua de signes catalana DILSCAT, amb més de 1.500 signes (al vídeo que presento a continuació es resumeix la recerca de la UB en la qüestió). La pregunta que em plantejo és la següent: els serveis lingüístics comptaran algun dia amb les llengües de signes? Les ensenyaran? Ajudaran les organitzacions a gestionar l'ús d'aquestes llengües en actes públics? O les considerararan, com fins ara, un territori aliè? Els serveis lingüístics apunten només cap a les llengües franques de comunicació, seguint el dictat de la globalització? Sabran facilitar significativament, amb compromís i vocació de servei, la gestió de la diferència?

[116] Recursos per a l'aprenentatge de llengües

M'agrada el Bloc de Lletres de la UB, per l'austeritat, el criteri que demostra i els continguts que difon. Vull destacar-ne, ara, una sèrie que conté relacionada amb l'aprenentatge d'idiomes. Es tracta de diverses pàgines del bloc que donen accés a recursos per a l'aprenentatge de l'italià, el basc, el portuguès, el català, el castellà, l'anglès i el francès. La tria és acurada i em consta que els docents i els aprenents o els autoaprenents d'aquestes llengües hi troben eines molt útils per treballar diversos aspectes de la llengua. Centrant-me en l'anglès, vull destacar-ne una secció de recursos dedicats a la preparació d'exàmens (FCE, CPE, CAE, TOEFL, TOEIC, etc.).

[115] 700 raons per estudiar llengües

The Higher Education Academy és una institució britànica la missió de la qual és "to help institutions, discipline groups and all staff to provide the best possible learning experience for their students”. Entre els seus objectius estratègics hi ha "identify, develop and disseminate evidence-informed approaches"; "broker and encourage the sharing of effective practice"; "support universities and colleges in bringing about strategic change"; "inform, influence and interpret policy", "raise the status of teaching". La seva activitat es desenvolupa en diversos Subject Centres. Al Subject Centre for Languages, Linguistics and Area Studies hi podem trobar una bona experiència: un web on s'exposen 700 raons per estudiar llengües. El material constitueix una base de dades que permet trobar raons relacionades amb un tema concret (per exemple: observeu el resultat a partir de triar “Autonomy” o “Critical Thinking”). Moltes de les citacions estan extretes d'obres de referència (més de cent) d'autors de primera fila relacionades amb l'aprenentatge de llengües. Es tracta d'una base de dades molt interessant, que va creixent no tan sols amb citacions d'autoritats, sinó també amb les aportacions de la gent (i que és, doncs, una bona mostra d'intel·ligència col·lectiva, del que fa uns dies anomenàvem saviesa de la multitud). Es tracta d'una eina que pot ser molt útil, indiscutiblement, als aprenents o autoaprenents que volen reflexionar sobre els motius de l'aprenentatge de llengües. No vull acabar sense un exemple, sense citar una de les set-centes raons per estudiar llengües (relacionada amb la paraula clau "democràcia"): "The teaching of foreign languages particularly to adults, has a clear political agenda based on the creation of a democratic peaceful Europe."