[51] Presentacions orals

En la conjuntura de l'EEES tots els estudis de grau incorporaran l'elaboració i la defensa d'un estudi final de grau amb un nombre de crèdits força rellevant. Els estudiants universitaris, doncs, hauran de ser capaços de fer una bona presentació oral en públic (consulteu, si us calen, les explicacions de la unitat d'Argumenta dedicada a l'exposició oral). La cultura acadèmica del nostre país no ha donat gaire importància, fins fa poc, a aquesta qüestió. Els aspectes implicats en la realització d'una bona intervenció oral són múltiples: la preparació d'un bon guió, el control de tots els elements paralingüístics, la regulació de la densitat informativa, la construcció del discurs, el domini d'alguns recursos bàsics d'oratòria i retòrica per aconseguir la necessària persuasió, la preparació d'un bon material de suport (documentació per als assistents, presentació amb programari informàtic). Per damunt de tot, és clar, l'èxit d'una presentació rau a saber trobar l'orador una veu pròpia, original, que navegui amb personalitat enmig de la intertextualitat habitual en els textos acadèmics. Algunes presentacions breus (5 minuts aproximadament) de caràcter expositiu (més que no argumentatiu) generades a l'assignatura de llengua oral de primària de la Facultat de Ciències de l'Educació fa tan sols uns mesos, que els mateixos alumnes van ubicar a YouTube, són les següents: una sobre els volcans (de Robert Morral i Miguel Romano); una sobre el clima mediterrani (de Marina Cabello i Esther Sallent); una sobre l'atmosfera (de Lluís Pérez i Climent Oller); una sobre la fecundació (de Iolanda Grau, Carme Bernárdez i Ada López) i una sobre la classificació dels animals (de Marta Paredes i Maria Vilà); una sobre l'aigua (de Jordi Company i Àlex Moreno) o una sobre l'aparell respiratori humà (d'Oriol Bosch i Vicenç Márquez). Doneu un cop d'ull a la següent (un fragment), sobre el mètode científic, amb la intervenció excel·lent d'E. Barrachina:

[50] El banquer anarquista, de F. Pessoa

50 entrades al bloc. Una aventura de formació permanent, d'autoaprenentatge, de lifelong learning, de compartir "palpitacions del temps" (per dir-ho orsianament) amb companys coneguts o silenciosos. El web 2.0, s'ha dit, és això: "crear, mesclar i [, sobretot,] compartir". Acabo de llegir El banquer anarquista, de Fernando Pessoa, una faula dialèctica (que hauria de ser lectura obligatòria a la unitat d'argumentació del programa Argumenta, amics formadors!). Es tracta d'un text de 1922, però radicalment contemporani, en què un banquer defensa davant un interlocutor inquisitiu, en un monòleg aclaparador, que ell sí que és un veritable anarquista, i no, en canvi, els que es vanten de ser-ne i n'ostenten el nom. Les paraules del banquer són iròniques i fins i tot cíniques, és clar, però brillants i poderoses. El banquer demostra que totes les altres vies que ha intentat per liquidar les falses "ficcions socials" en què s'estructura la societat (ficcions socials injustes, que no responen a raons "naturals" i que sovint no tenen cap base ferma), i per aproximar-se a la llibertat, no han estat i no seran mai viables. I que el seu individualisme lliure, que no pot destruir d'una tacada les ficcions socials, però que, en canvi, té la virtut impagable de no generar cap forma nova de tirania, és l'únic anarquisme imaginable. Pessoa destil·la al text un profund, amarg i preocupant escepticisme respecte a l'acció de grup: "En l’estat social present no és possible un grup d’homes, per ben intencionats que siguin, per preocupats que estiguin només a combatre les ficcions socials i treballar per la llibertat, que treballin junts sense que espontàniament creïn tirania...". Aquesta preocupació, però, l'ha resolt el web 2.0, amb el formigueig incessant de persones que dia a dia sembren, recullen, comparteixen i generen espais de llibertat totalment desubicats (utòpics, hauríem dit fa un temps) respecte a les ficcions socials. Amics, sisplau: es fa tard i el Liceu de la ficció social és ple de gom a gom... Deixeu anar la vostra bomba orsini; escampeu riquesa, banquers anarquistes!