Dimecres a la UAB va tenir lloc la V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya, en la qual es van presentar experiències de CLIL / AICLE / EMILE en diversos àmbits educatius, l'universitari i el preuniversitari. Fa temps que penso que l'ensenyament dels continguts curriculars en una llengua estrangera a la universitat ha de tenir els peus ben ancorats en el domini d'una altra llengua també estrangera als alumnes: la llengua específica de la seva disciplina. Les llengües especialitzades, en el nostre context universitari, no se solen veure com el pinyol imprescindible que configura els continguts de qualsevol matèria i els fa possibles, singulars i únics, sinó com una mena d'afegitó, com un vernís final que es resol amb un vocabulari de termes de l'especialitat: la terminologia sol ser la part més visible del llenguatge especialitzat i se sol oblidar que no és, en absolut, l'unica. Que els estudiants trobin estranys els textos de la disciplina a què s'introdueixen, que no els sàpiguen escriure i que els costin d'entendre és un fet normal en l'ingrés a la universitat. Aquesta institució, precisament, té la responsabilitat d'inserir cada estudiant en la seva comunitat de discurs. Aquesta és, doncs, la primera llengua estrangera que han d'aprendre els nostres estudiants, sense la qual cap dels continguts que vulguin comunicar no se sostindrà: el veterinari que escrigui una història clínica en forma d'acta de reunió no serà mai un veterinari; l'historiador que no hagi reflexionat mai sobre l'elenc amplíssim de fal·làcies relacionades amb l'expressió de la causa que ha de defugir, no podrà ser un historiador; l'arqueòleg que vagi al jaciment i no sàpiga com ni on prendre les seves anotacions del que veu, no podrà ser un arqueòleg. En el particular CLIL que es practica a les universitats, els alumnes estan exposats a dues llengües estrangeres: la llengua de l'especialitat i la llengua pròpiament estrangera. Aquesta segona té un avantatge respecte a la primera: es veu i n'hi ha consciència. Sobre l'altra, en canvi, estem mancats de reflexió i ensenyament (realitat ben diferent de la dels països anglosaxons). Ara: el veterinari que escriu la història clínica en un anglès perfecte però en un format d'acta de reunió ha d'estar suspès. Suspès per no haver sabut integrar llengua i continguts.VISITES
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emile. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emile. Mostrar tots els missatges
7.5.11
[658] Comunicar a les disciplines (1)
Dimecres a la UAB va tenir lloc la V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya, en la qual es van presentar experiències de CLIL / AICLE / EMILE en diversos àmbits educatius, l'universitari i el preuniversitari. Fa temps que penso que l'ensenyament dels continguts curriculars en una llengua estrangera a la universitat ha de tenir els peus ben ancorats en el domini d'una altra llengua també estrangera als alumnes: la llengua específica de la seva disciplina. Les llengües especialitzades, en el nostre context universitari, no se solen veure com el pinyol imprescindible que configura els continguts de qualsevol matèria i els fa possibles, singulars i únics, sinó com una mena d'afegitó, com un vernís final que es resol amb un vocabulari de termes de l'especialitat: la terminologia sol ser la part més visible del llenguatge especialitzat i se sol oblidar que no és, en absolut, l'unica. Que els estudiants trobin estranys els textos de la disciplina a què s'introdueixen, que no els sàpiguen escriure i que els costin d'entendre és un fet normal en l'ingrés a la universitat. Aquesta institució, precisament, té la responsabilitat d'inserir cada estudiant en la seva comunitat de discurs. Aquesta és, doncs, la primera llengua estrangera que han d'aprendre els nostres estudiants, sense la qual cap dels continguts que vulguin comunicar no se sostindrà: el veterinari que escrigui una història clínica en forma d'acta de reunió no serà mai un veterinari; l'historiador que no hagi reflexionat mai sobre l'elenc amplíssim de fal·làcies relacionades amb l'expressió de la causa que ha de defugir, no podrà ser un historiador; l'arqueòleg que vagi al jaciment i no sàpiga com ni on prendre les seves anotacions del que veu, no podrà ser un arqueòleg. En el particular CLIL que es practica a les universitats, els alumnes estan exposats a dues llengües estrangeres: la llengua de l'especialitat i la llengua pròpiament estrangera. Aquesta segona té un avantatge respecte a la primera: es veu i n'hi ha consciència. Sobre l'altra, en canvi, estem mancats de reflexió i ensenyament (realitat ben diferent de la dels països anglosaxons). Ara: el veterinari que escriu la història clínica en un anglès perfecte però en un format d'acta de reunió ha d'estar suspès. Suspès per no haver sabut integrar llengua i continguts.
Etiquetes de comentaris:
aicle,
clil,
disciplines,
emile,
universitat
19.12.08
[176] La Unió Europea pel multilingüisme
Fa uns dies (Brussel·les, 21 de novembre) el Consell de la Unió Europea va aprovar una resolució relativa a una estratègia a favor del multilingüisme. En reporto algunes de les indicacions concretes relacionades amb l'ensenyament-aprenentatge de llengües. La resolució indica: 1) que s'han de fer esforços importants per promoure l'ensenyament de llengües i per valorar els aspectes culturals de la diversitat lingüística en tots els nivells educatius; 2) que s'ha de fer créixer la sensibilització sobre els beneficis de l'aprenentatge de llengües; 3) que s'ha d'oferir un ensenyament de la llengua del país d'acollida als immigrants com a element clau per a la integració i l'empleabilitat i respectant les llengües dels països d'origen; 4) que s'ha de fer una oferta diversificada i de qualitat d'ensenyament de llengües i de cultures als joves que els permeti dominar com a mínim dues llengües estrangeres; 5) que s'ha de promoure l'adquisició de competències lingüístiques per a tothom en contextos formals, informals o no formals; 6) que cal esforçar-se a eixamplar el nombre de llengües ensenyades als diversos nivells educatius, incloses les menys esteses; 7) que cal "encourager l'apprentissage et la diffusion des langues européennes, par des approches novatrices telles que les technologies numériques de communication et l'enseignement à distance et des approches reposant notamment sur l'intercompréhension entre langues apparentées"; 8) que cal afavorir l'avaluació dels aprenents amb eines reconegudes com el MECR, l'Europass i l'indicador europeu de competències lingüístiques; 9) que s'ha de fer atenció a la formació dels ensenyants de llengües per promoure el CLIL/EMILE; 10) que cal estimular la mobilitat dels ensenyants de llengües; 11) que s'ha de promoure el multilingüisme a les empreses i a la formació professional, etc. Des del Servei de Llengües incidim en alguns d'aquests àmbits. Convé, però, un treball urgent en diversos punts. Els punts 5 i 6, per exemple: cal que incrementem les competències lingüístiques dels nostres aprenents en contextos informals o no formals (veritable assignatura pendent) i que eixamplem, amb imaginació i de manera no deficitària, el nombre de llengües ensenyades. El xinès i l'àrab truquen a la porta. No podem quedar fora dels consells de la UE.
Etiquetes de comentaris:
clil,
emile,
europa,
intercomprensió,
multilingüisme
30.11.08
[159] CLIL/EMILE (2)
Faig una nova entrada
Etiquetes de comentaris:
clil,
emile,
europa,
formació_de_formadors,
formador
28.11.08
[158] CLIL/EMILE (1)
Les universitats catalanes es troben en un procés en el qual la docència en llengua anglesa s'incrementarà en els pròxims anys. Aquest fet comportarà que docents que actualment ensenyen en català o en castellà passin a fer-ho en anglès. La situació a les aules serà que una llengua addicional (que sovint no serà pas la primera llengua dels aprenents) es farà servir com a mitjà en l'ensenyament-aprenentatge d'un contingut no lingüístic. És el que es coneix com a enfocament CLIL (Content and Language Integrated Learning) o EMILE (Enseignement d'une Matière par l'Intégration d'une Langue Étrangère). Des del Servei de Llengües de la UAB es participa ja des del curs 2007-2008 en iniciatives per facilitar la docència en anglès (tutories personals, cursos adreçats a professorat que vol fer el salt a l'anglès). Es tracta, actualment, al Servei, d'una línia de treball en expansió i amb futur. Vull donar notícia des d'aquesta entrada del web de la Comissió Europea sobre CLIL/EMILE, web des del qual es manifesta que els programes CLIL/EMILE fa temps que s'apliquen a tot Europa amb èxit i en els diversos nivells educatius, l'universitari inclòs. El web indica quins són els beneficis de l'enfocament CLIL: “1) builds intercultural knowledge and understanding; 2) develops intercultural communication skills; 3) improves language competence and oral communication skills; 4) develops multilingual interests and attitudes; 5) provides opportunities to study content through different perspectives; 6) allows learners more contact with the target language; 7) does no require extra teaching hours; 8) complements other subjects rather than competes with them; 9) diversifies methods and forms of classroom practice; 10) increases learners' motivation and confidence in both the language and the subject being taught." Des del web de la Comissió Europea es dóna accés a diversos recursos molt interessants sobre la qüestió. En parlarem i en facilitarem d'altres.
29.9.08
[85] Sensibilitzar els docents per a la formació CLIL/EMILE
Les universitats catalanes es troben davant el repte d'esenyar algunes matèries en llengües que no són la catalana ni la castellana, sobretot l'anglès. Així ho reconeix, per exemple, l'Estudi sobre les mesures adequades per aconseguir una millor integració i presència de la llengua anglesa en l’activitat acadèmica del sistema universitari català, dirigit per Miquel Berga, que parla d'introduir la metodologia AICLE/CLIL/EMILE gradualment, en quatre fases a les aules universitàries. També el Pla de llengües de la UAB (consulteu l'entrada 39) marca com un objectiu específic de l'àmbit de la docència “Promoure el suport al personal docent que incorpori l’ensenyament de terceres llengües en la docència integrant continguts i llengua” i estableix com una de les seves actuacions “Oferir formació i programes de suport personalitzats al personal docent que vulgui incorporar l’ensenyament de terceres llengües en la docència integrant continguts i llengua...”. La metodologia CLIL/EMILE és una línia educativa en la qual es fa servir una llengua suplementària per a l'aprenentatge alhora de la matèria i de la llengua. Vull donar a conèixer avui un projecte en aquesta línia coordinat per David Marsh que s'ha traduït en una eina molt interessant, la matriu EMILE/CLIL (proveu-la!), que té l'objectiu de sensibilitzar els ensenyants pel que fa a la seva competència en l'àmbit de la integració de la llengua i els continguts. La matriu EMILE/CLIL (consulteu el fullet explicatiu del projecte) ajuda els docents a examinar les seves competències i coneixences per a una integració de llengua i continguts de qualitat i és una eina que els permet mesurar si estan a punt per impartir una docència CLIL/EMILE. L'usuari ha de respondre 80 preguntes interactives (en una hora aproximadament). La matriu s'articula en quatre paràmetres clau en la formació CLIL/EMILE (Contingut, Llengua, Integració i Aprenentatge). Aquests quatre elements es relacionen amb un grup de quatre paràmetres més (Cultura, Comunicació, Cognició i Comunitat). Tot plegat genera una matriu de 16 indicadors que permeten a l'ensenyant determinar en quina mesura pot ensenyar de manera eficaç en CLIL/EMILE.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)