He estat a la 7e Recontre de Français Langue Étrangère (FLE), organitzat per les Editions Maison des
langues amb l'Institut Francès de Barcelona, que ha tingut lloc
aquests darrers dies a la seu d'aquesta darrera entitat.
Les comunitats d'ensenyants de llengües (professorat, institucions,
món editorial) són espais amb unes dinàmiques pròpies, en les
quals de tant en tant és interessant immergir-se, tot i no pertànyer al gremi concret, per conèixer línies de treball o de possible expansió de les llengües en qüestió i fins i tot per veure si
algunes de les pràctiques arrelades en unes comunitats d'ensenyants poden ser exportables a altres llengües. He
estat darrerament en alguna jornada de professorat d'espanyol, o
d'anglès ja fa més temps, i crec que l'observació d'aquestes
comunitats aporta experiència interessant als responsables de la formació
en centres d'idiomes multilingües. La qualitat dels tallers a què
he pogut assistir aquests dos dies ha estat elevada (reflexió sobre
la pissarra interactiva, reflexió sobre l'autonomia i la interacció
en l'àmbit de l'aprenentatge amb digitalitat: le numérique, en
francès). Ha estat excel·lent, també, la conferència de Marion Tellier
sobre el llenguatge no verbal, entès no pas en el sentit més
tradicional amb què se sol tractar aquesta qüestió i que tants
prestatges omple a les llibreries, sinó amb perspectives innovadores. M'ha semblat molt interessant la seva reflexió sobre
els gestos coverbals (espontanis, inconscients), generats en
coordinació i en bloc amb la paraula i el pensament. Per què
produïm els gestos coverbals? Quina relació real (d'impacte,
d'adaptació) tenen amb el nostre interlocutor? Tellier també ha
parlat del gest a la classe de llengua des del punt de vista de
l'ensenyant (quina és la gestualitat de l'ensenyant?) i de
l'aprenent i ha fet referència, igualment, al tema més conegut de la gestualitat segons les
cultures. La conferència de Tellier, fonamentada en
una àmplia base de recerca i farcida d'exemples significatius presentats en vídeo (d'alumnes i fins d'algun personatge polític
rellevant) ha estat veritablement apassionant. M'hauria agradat sentir-la a parlar, també,
d'un aspecte que quedava fora del seu objectiu, l'avaluació del
gest. Si bé és cert que la llengua oral des de fa uns anys ja
s'ensenya, després de molt de temps de ser el parent pobre en
l'ensenyament de la llengua, i que unànimement es reconeix que la
gestualitat en forma part, no és gens evident que s'avaluï i, sobretot, que
s'avaluï bé aquest aspecte crucial de tota producció oral.