No fa gaires dies que escrivia un apunt sobre la fascinant comunicació a Twitter. La lectura diària de les piulades que la xarxa social ens té a punt revela una enorme quantitat de matisos en la comunicació que s'hi genera. Esbosso una classificació de les piulades, en què els diversos punts no s'exclouen. Una primera possibilitat: la piulada original davant la repiulada (pura o híbrida: amb anotació pròpia). L'alternança entre el rol d'emissors i el de reemissors és un tret molt rellevant a Twitter. La redifusió d'allò que considerem que té valor (hi ha molta implicació en una redifusió!), fet que va lligat al crèdit que donem al repiulador, té un valor innegable en època d'abundància informativa. Ara: em pregunto també fins a quin punt rere uns eixuts Interessant, No us ho perdeu, Article brutal de JS, no hi ha algunes vegades o en algunes persones un sacrifici massa gran d'autoria. Algunes piulades esdevenen una axiologia buida, per explicar. El possible desplegament d'arguments en una conversa, d'altra banda, sovint mostra un punt de forçat. Una segona classificació, des del meu punt de vista, la dóna el grau de sociabilitat que busca i comporta la piulada. Hi ha piulades que impliquen altres persones, que responen o enceten interaccions, que provoquen converses (deixo ara de banda els missatges directes), i hi ha piulades que difonen, redifonen, informen una audiència indeterminada que és genèricament la dels seguidors. Tot té el seu moment i cadascú té el seu estil de comunicació, que pot tendir més o menys a la sociabilitat, també a les xarxes. Una tercera classificació és la que separa les piulades estanques de les piulades que contenen la seva prolongació. Molt sovint la piulada dóna pas a un nou mitjà (un text, una imatge, un vídeo...) que n'és en realitat el pretext, el mòbil que ens ha decidit a saltar a l'àgora a comunicar, a compartir. També hi ha, però, les piulades que no es prolonguen en cap enllaç. Un munt de vegades són piulades que esmenten fets d'un context compartit i que no necessiten, doncs, cap continuïtat explicativa. Una quarta classificació: hi ha piulades amb voluntat de classificació temàtica del discurs produït (sigui perquè se segueix una jornada o un esdeveniment en directe, o perquè es té consciència de piular en la línia d'un grup d'interès real o no), fet que permet transcendir l'audiència limitada dels seguidors i eixamplar els receptors. La via és el hashtag al tuit (#bilingüisme, #intercomprensió...) que s'escriu pensant en el grup, la comunitat de pràctica, l'interès compartit. Una cinquena classificació: les piulades amb una funció referencial (informar) davant les piulades amb altres funcions dominants, entre les quals es pot destacar l'expressiva, la poètica i, relacionada amb les anteriors, la purament lúdica (Twitter dóna un joc enorme a la creativitat). Reconeixeu la vostra darrera piulada? Continuarem.
