[283] Cursos gratuïts a la xarxa

Fa dies vam parlar, en un post, de la iniciativa Open Course Ware d'alliberament de continguts digitals a la xarxa, al capdavant de la qual hi ha el MIT i 200 universitats més del món. La iniciativa ha arribat també a universitats catalanes com, per exemple, la UAB, la UOC i la UPC. Una de les universitats de l'àrea catalanoparlant que més s'ha abocat a l'OCW és la Universitat d'Alacant, que ja hi té més de 80 cursos. El principal proveïdor de continguts a l'OCW és el MIT, que hi participa actualment amb gairebé 2.000 cursos (d'un total de 3.638 disponibles). L'accés als contiguts del projecte OCW es pot fer per mitjà del web de l'OCW Consortium que conté un cercador que permet buscar els cursos per idiomes o especialitats. Veig que el català és un dels sis idiomes de cerca (tot i que els recursos en català no són gaires, numèricament), al costat de l'anglès, el xinès, l'espanyol, el neerlandès i el japonès. Una cerca per l'etiqueta languages ens genera 270 ítems, relacionats amb diverses llengües com el llatí, el xinès, el japonès, l'espanyol, el francès, l'alemany, el crioll, i també de múltiples aspectes específics relacionats amb el llenguatge i les llengües. Vull destacar ara mateix continguts com “Am I ready to study in English”, de The Open University (5 hores), d'interès alt per a l'autoaprenentatge; “Getting started on Classical Greek” (10 hores), de The Open University; “Exploring the English Language” (9 hores), de The Open University; “First Year Chinese I” i "First Year Chinese II" de l'Utah State University; “Beginning Japanese”, del MIT; “German: Regionen, Traditionen und Geschichte” (12 hores) de The Open University, etc. Pel que fa als cursos d'universitats de l'Estat espanyol i d'Hispanoamèrica, la forma millor de cerca és des d'OCW Universia, que permet localitzar els continguts per universitats i per àrees de coneixement. Trobo alguns cursos d'idiomes interessants, també, per aquesta via (sobretot d'anglès, cercant per l'àrea de coneixement filologia anglesa). És a dir: abans de crear materials virtuals per a l'aprenentatge d'idiomes, que tenen un cost molt elevat i que s'amortitzen molt lentament i caduquen amb rapidesa, sembla interessant donar un cop d'ull als que les universitats del món que participen en el projecte OCW van alliberant progressivament a la xarxa. Molts dels que he consultat presenten una qualitat mitjana-alta.

[282] Eina per a la detecció del plagi

Espero que el company de feina Ian no consideri un plagi que faci referència a una eina de la qual ell dóna notícia en una entrada a Twitter (és broma!). Em refereixo a Approbo, a la qual acabo de donar-me d'alta i en la qual començo a experimentar: hi he enviat un text de treball, personal, amb aquella angoixa que jo no hagués extret massa, inconscientment, d'una font (de vegades el plagi no és una acció gaire conscient, i menys ara que els autors es difuminen, en certa manera, a la xarxa, per a moltres persones) o, sobretot, que algú altre no hagués copiat el meu text. Em troba cinc textos que hi tenen connexions, però amb tots la coincidència és només d'algunes paraules clau, esparses. La relació és nul·la des de tots els punts de vista. Un d'ells es titula Disseny eficient d'una xarxa d'autobusos en entorns congestionats. Les possibilitats de plagi en un sentit o l'invers són zero. No m'interessen gens (però gens) els autobusos en entorns congestionats. Faig la prova amb alguns fitxers que contenen entrades d'Aprendre llengües i no troba que siguin a Internet idèntiques, en aquest bloc. No vull treure, és clar, conclusions precipitades. Faig alguna altra prova més reeixida, però preocupant. Copio un passatge de la Viquipèdia catalana relatiu a Joan Miró, el deso en un fitxer i el faig analitzar: cap coincidència. Faig el mateix amb un passatge de l'entrada Joan Miró de la Wikipedia en anglès, i detecta a l'instant el plagi. Funciona millor per a l'anglès que per al català? No puc respondre, però el resultat és curiós. Se m'acut una altra pregunta: detecta d'alguna manera la traducció d'un text? Hi ha alguna eina capaç de detectar el plagi que es basa en una traducció d'un text aliè? A banda la precisió o no de l'eina per a l'objectiu a què es destina, se m'acut també si no pot servir un altre objectiu del professorat de llengües o de les persones que elaboren exàmens: trobar textos de naturalesa relativament similar, en absolut plagiats però que tractin (pel lèxic coincident) un mateix tema o corresponguin fins i tot a un mateix àmbit (acadèmic, professional, científic, etc.). Continuaré experimentant amb l'eina: els alumnes de la Facultat estan a punt de lliurar-me un treball... Qualsevol comentari, no cal dir-ho, serà molt ben acollit.

[281] Contra la classe enllaunada

Mai no m'han agradat els llibres de text, les programacions rígides i els materials precuinats i mancats de significació per a l'alumne, descontextualitzats. Sempre he cregut en la llibertat del docent, en la seva creativitat i en la seva capacitat de relacionar la classe de llengua amb les mil i una circumstàncies socials que fan que determinades realitats siguin en un moment determinat rellevants i altres, en canvi, perfectes cadàvers enllaunats. No té sentit que la classe número setze d'un curs que es repeteix cíclicament sempre sigui idèntica a si mateixa, ni que tots els professors que fan el mateix tipus de curs vagin a toc de xiulet fent classes número setze sempre idèntiques a si mateixes. És absurd. Conec molts professors lliures, amb tot, que saben construir artefactes (gairebé explosius) a mida per a cada dia, per a cada sessió. Demà hi ha la final de la Champions i aquests formadors oblidaran les pàgines 82, 83 i 84 del llibre, la fotocòpia rònega de cada edició del curs, els pronoms febles i els quantitatius. I explicaran, per exemple, que Puyol ve del llatí PODIUM, que en català dóna puig; que Iniesta, d'origen llatí, es correspon a la paraula castellana hiniesta o iniesta, amb equivalents catalans ginesta (llegiran els poemes de Carner, Maragall o Leopardi sobre la ginesta?) o italià ginestra. I potser comentaran a l'aula que Henry ('casa poderosa') i Guardiola (de l'arrel WARDON, 'seguir amb els ulls') són dos germanismes i que Busquets ve de bosc, que és una paraula també germànica incorporada al català a través de l'occità... I si els ve la vena crítica (els vindrà, segur), els professors es presentaran a l'aula amb el poema "La croada", on l'incommensurable Pere Quart mostra els homes alienats pel futbol en plena dictadura franquista que s'alcen, "quan s'acosta l'hora", com herois, avançant "entre marcials i amotinats", "com assumits pel fat enorme de les grans ofensives o els grans èxodes". Uns homes l'únic heroisme dels quals és, però, ai las, acudir a l'estadi a veure el futbol, panem et circenses. Necessitem, amics, molta més epopeia. I volem professors valents; professors que un bon dia s'alçurin i decideixin que no explicaran mai més els pronoms febles.

[280] Projectes europeus d'aprenentatge de llengües

Dedico unes ratlles, avui, als projectes d'aprenentatge lingüístic europeus que aplega la publicació recent (2009) Langues, Creativité et Innovation: histoires de réussites européennes (Direcció General d'Educació i Cultura. Programa per a l'educació i la formació al llarg de la vida de la Unió Europea). Hi trobem projectes adreçats a l'aprenentatge d'infants (recurs d'introducció a l'anglès i al francès per a nens i nenes de 3 a 6 anys); a l'aprenentatge de l'anglès d'adults amb handicaps intel·lectuals; recursos adreçats a l'aprenentatge de l'estonià i el danès i un projecte d'aprenentatge en festivals lingüístics. Però els tres projectes que em semblen més interessants són: 1) Euromobil II, programa multimèdia interactiu d'aprenentatge lingüístic i d'informació destinat a afavorir la qualitat dels intercanvis d'estudiants (reforça la llengua i les competències interculturals), que fa servir enregistraments en vídeo (txec, francès, polonès, portuguès, romanès). El curs desenvolupa la comprensió oral i escrita, el vocabulari, les capacitats de comunicació oral i de conversa, la llengua escrita i la llengua parlada. També: 2) Mission Europe, sèrie d'emissions de ràdio que permet seguir una intriga policial bilingüe amb un heroi que és un jugador de jocs de vídeo que emprèn aventures a França, Polònia i Alemanya (novament un terreny apte per a la col·laboració entre la formació i la dinamització lingüístiques). I 3) Programmacción, eina informàtica que permet als professors de llengües crear fitxes personalitzades en el context de realització d'activitats lúdiques d'expressió oral, d'acord amb un enfocament pedagògic centrat en l'estudiant (en espanyol, alemany, italià, hongarès i polonès). Un cop d'ull a aquests projectes pot fer pensar en la possibilitat d'utilitzar-los o, tal vegada, pot donar alguna idea aplicable a les llengües adients, el català per exemple.

[279] Multilingüisme i creativitat, encara

Els beneficis del multilingüisme són múltiples: no tinc cap dubte que un individu multilingüe o potser senzillament obert a les llengües té moltes possibilitats de ser una persona flexible, tolerant, dialogant, un integrant d'això que s'anomena la ciutadania democràtica. La conferència de David Marsh de dijous apuntava en la línia de relacionar el multilingüisme i la creativitat, una de les bases de la innovació. Em sembla una connexió formidable i n'estic segur que la recerca en aquesta línia acabarà demostrant que són dos fets del tot relacionables. Sembla clar que les estratègies creatives que els aprenents apliquen en l'aprenentatge lingüístic o quan proven de comunicar-se en una llengua estrangera són competències que es poden transferir a altres situacions de la vida. Vull donar una breu notícia, precisament, de la investigació que duu a terme CREAM, en ple Any de la Innovació i la Creativitat, sobre aquesta qüestió. Es tracta del projecte "The Contribution of Multilingualism to Creativity", encarregat per l'EACEA (Education, Audiovidual and Culture Executive Agency) de la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea. El projecte es troba en aquest moment en fase d'avaluació. Hi participen experts de 29 països d'Europa. Llegim al web de la iniciativa: "The aim of this project is to examine and validate the contribution of multilingualism to creativity. Other important objectives of the project will be to (a) contribute to the debate launched around the 2009 European Year of Creativity and (b) provide support for a wide dissemination of the findings." Esperem aquestes dades. Els arguments per defensar el multilingüisme i, doncs, la utilitat de llengües com la catalana o altres que no gaudeixen d'una estructura estatal que els empari, poden guanyar força amb recerques com aquesta, que s'ha de completar ben aviat. Caldrà afanyar-se a fer arribar les conclusions als òrgans de govern de les universitats i, en un altre nivell, a transformar-les en missatges de consum que puguin arribar als usuaris dels serveis lingüístics amb claredat informativa i que tinguin la força de conduir més persones que mai cap a l'aprenentatge lingüístic.

[278] Conferència de David Marsh

M'escapo a Barcelona a sentir David Marsh a l'acte organitzat per Linguamón, la Càtedra de multilingüisme Linguamón-UOC i el Cesire Cirel en la conferència que duu per títol "CLIL as a Catalyst for Change i Languages Education". Vivim de prop, a la universitat, el corrent CLIL (o més aviat la introducció progressiva sense gaires reflexions de l'anglès a la docència), tot i que es tracta d'una metodologia desenvolupada sobretot en altres nivells educatius. Marsh és indubtablement un guru d'aquesta metodologia que es revela crucial en aquest moment per obrir els alumnes al multilingüisme o al coneixement d'altres llengües (sobretot l'anglès). Tal com ens ha recordat Isidor Marí en la introducció del ponent, Marsh té una solidíssima trajectòria des dels anys vuitanta sobre ensenyament i multilingüisme i és un dels fonamentadors de la metodologia CLIL. La intervenció de Marsh ha estat la d'un gran personatge que ho sap, s'ho creu i hi juga: l'hem vist traspuant un entusiasme desbordat pel mètode, divertint-se i divertint (amb un registre irònic incessant: ha començat comparant el CLIL amb el Cirque du Soleil) comunicant, sobretot, passió i creença. Diria que ha oficiat la seva conferència, i que hem vist, sobretot, entusiasme i espectacle. Isidor Marí ha anunciat la publicació d'una entrevista que li ha fet Miquel Strubell aprofitant la seva estada a Catalunya que apareixerà pròximament, al web de Linguamón. S'hi reflectirà, segurament, el pensament de Marsh d'una forma més sistemàtica. Avui el guru del CLIL ha actuat i interactuat molt (el diàleg amb el públic ha estat constant) i ha subratllat, des d'un convenciment absolut, els èxits del CLIL al continent europeu (ha citat els casos del País Basc, Catalunya, Itàlia, Holanda, Àustria, etc.), tot indicant que qualsevol canvi en un sistema educatiu necessita uns vint anys per implantar-se. També ha insistit en l'oportunitat que aquest corrent constitueix per canviar les polítiques educatives. Marsh s'ha mostrat un fervent defensor del learning by doing que el CLIL exemplifica i del constructivisme imprescindible perquè el CLIL funcioni (línia pedagògica que, segons ell, és el secret de l'èxit del sistema educatiu de Finlàndia, on resideix). M'han semblat decisives les referències al component motivacional que hi ha a la base del CLIL i tot un vessant interessantíssim de recerca recent de Marsh sobre el fet que les persones multilingües (via CLIL, per exemple) són més ràpides, flexibles i, sobretot, creatives, que les monolingües: "multilinguals have more potential for creative thinking than monolinguals". Els avantatges del multilingüisme, segons Marsh, són pertot: en memòria, en capacitat metalingüística, en consciència sobre les llengües, en els efectes positius en les malalties neurogeneratives dels adults... Marsh ha fet referència, al final de l'exposició, al Clil Cascade Network (CCN), projecte cofinançat per la Comissió Europea que David Marsh coordina i que s'orienta a fer un suport als formadors CLIL de diversos nivells educatius i diverses llengües. Es tracta d'un recurs imprescindible per estar al corrent d'aquesta metodologia educativa en expansió.

[277] Amfibis, híbrids i polialfabetitzats

Tot el que ens ajudi a conèixer els nostres alumnes és fonamental per entendre el nostre paper educatiu. Vull deixar una breu constància, avui, de l'obra d'Alejandro Piscitelli (autor de Ciberculturas 2.0), presentada no fa gaire a Buenos Aires, Nativos digitales: dieta cognitiva, inteligencia colectiva y arquitectura de la participación (Buenos Aires: Santillana, 2008), de la qual aquesta entrevista amb l'autor a LaVoz.com.ar (26/5/2009) és un bon aperçu. Recomano llegir les paraules de Piscitelli, que anticipen l'interès del llibre. Perquè els nois i noies de la generació Y, nascuts després de 1980, són ja el nostre públic majoritari als serveis lingüístics universitaris, els consumidors de formació lingüística i els generadors de productes verbals. Piscitelli defensa a l'entrevista la ja clàssica categoria dels nadius digitals (no necessàriament definida per l'edat) i la lluita cultural profunda que subjau al fenomen de la nova cultura digital, lluita en què una part, la tradicional, defensa aferrissadament la cultura del llibre i de la lectura profunda davant la cultura de la socialització i el mashup. La posició de Piscitelli és clara: "El libro es el libro y la pantalla es la pantalla, y es una pérdida de experiencia y de mundo no estar en uno de estos dos. Por eso hay que ser anfibio, híbrido y polialfabetizado". L'entrevista insisteix força en els temes educatius. M'interessen les visions del docent com a "creador de conflictes", i la de les possibilitats que dóna la xarxa per un ensenyament personalitzat al màxim ("Hoy existen herramientas de personalización de la educación como no han existido nunca"). L'autor fa referència, també, a les competències de Jenkins per a una alfabetització digital (consulteu el post d'Aprendre llengües en què s'hi va fer referència): "Ahora se dan más en el campo lúdico que en el campo del conocimiento, pero habrá que llevarlas a la escuela". Provarem de trobar el llibre. L'entrevista a Piscitelli, de moment, suggereix.

[276] Joc contra el plagi acadèmic

Sempre he pensat que els serveis lingüístics universitaris tracten amb un producte que la comunitat a què s'orienten els hauria de prendre de les mans. Tot allò que es refereix a la llengua, en un àmbit com el de l’ensenyament superior, hauria de ser considerat clau, una condició sine qua non de dels productes que s'hi generen. L’adequació formal de les produccions verbals que són objecte de construcció i transacció a la universitat no és un afegitó final, un accessori, un vernís últim, una pàtina embellidora. La cura lingüística no té res a veure amb una operació d’última hora, semblant a l’acció de sotmetre un text a un verificador ortogràfic. Res d’això. La formalització lingüística i comunicativa és consubstancial a les produccions universitàries, i la seva adequació allò que fa, ras i curt, que ho siguin o no ho siguin. Aquesta evidència hauria de situar la formació i el suport lingüístics que proporcionen els serveis de llengües de les universitats en un lloc central del sistema. A banda la qüestió crucial del tractament que donen a aquestes qüestions els nous plans d’estudi, i de l’espai d’intervenció (o no) que tenen els serveis lingüístics en aquest tema, cal espavilar-se a provar nous llenguatges per arribar al públic universitari. Les unitats de dinamització dels serveis lingüístics fa temps que fan molt bona feina en aquesta línia. El vessant lúdic és una possibilitat, indubtablement. El Servei de Llengües de la UAB l’ha explotat amb recursos com Incògnit. Vull donar a conèixer, des d'aquí, un joc divertit que pretén conscienciar els estudiants de la necessitat que no plagiïn (consulteu el material interuniversitari Argumenta si voleu consells per evitar el plagi). Es tracta d’un recurs interessant, que dóna idees i apunta maneres de fer, generat per la University of British Columbia per mitjà del seu Academic Integrity Ressource Center.

[275] WolframAlpha: alguna pregunta més?

WolframAlpha, de Stephen Wolfram, ja és aquí. Es tracta del nou cercador a Internet que havia de deixar enrere Google i constituir un nou paradigma en la cerca d'informació, el cercador que anuncia que és capaç de respondre qualsevol pregunta objectiva. És una mena de computador al qual s'hauria d'afegir el coneixement enciclopèdic d'Internet (computador + enciclopèdia). Es presenta com "the first step in an ambitious, long-term project to make all systematic knowledge immediately computable by anyone. You enter your question or calculation, and Wolfram|Alpha uses its built-in algorithms and growing collection of data to compute the answer". Li faig algunes preguntes en llenguatge natural (aquesta és una de les seves característiques destacades, entén el llenguatge dels humans). De moment només entén l'anglès (espero que aquesta qüestió no s'assumeixi com un fet natural, com ja sembla que s'hagi assumit, actualment, que la ciència es fa en anglès). Començo per una pregunta senzilleta: "Where is Barcelona" i em respon això. Li pregunto a continuació "How large is the Earth" i em respon això. Li pregunto, encara, "Where is Bin Laden" i només em pot dir això altre. Li pregunto també "What is the best ressource to learn catalan" i em respon: "WolframAlpha isn't sure what to do with your input". Tot allò que no sigui calculable o factual no pot tenir resposta a WolframAlpha. És el moment, evidentment, de començar a conèixer aquesta eina que tot just ha arribat. Les respostes a preguntes relacionades amb la llengua em satisfan: té alguns exemples de cerques sobre llengües que semblen interessants com per exemple informació sobre una llengua o els seus parlants, comparació de llengües, dades dels idiomes que es parlen en un país. Vegeu, per exemple, el que respon a la cerca de llengües de l'estat espanyol; o el que respon a la petició de dades comparatives català-finès (prou interessant). Llegeixo per aquí i per allà que l'eina no respon exactament al que se n'esperava, però que té un indubtable valor. Se n'opina, en general, que potser és poc menys que una gran calculadora de dades objectives i es rebutja la comparació amb Google, perquè són eines diferents: Google ens dóna documents; WolframAlpha calcula respostes. Entre les opinions que llegeixo veig que predomina la idea que és una aportació interessant, però complementària, i que no es pot considerar, com s'havia anunciat, que sigui una veritable revolució del coneixement. Encoratjo, des d'aquí, els lectors d'Aprendre Llengües a aportar al bloc tot el que els sembli interessant mentre utilitzin aquest nou giny de cerca des del punt de vista de l'ensenyament-aprenentatge de llengües.

[274] Comunicar la ciència

Les acadèmies d'idiomes universitàries han de carregar piles: les necessitats idiomàtiques genuïnament universitàries no són tant dominar el català, el castellà i l'anglès (sobretot l'anglès: hi ha una focalització desmesurada en l'aprenentatge d'aquesta llengua, que no deixa veure res més...), com saber comunicar la ciència. És això. Es pot saber tot l'anglès del món i no poder comunicar com un estudiant o un investigador universitari, no tenir la llengua suficient. Suspendre, per tant, estrepitosament, com a estudiant i investigador. La comunicació de la ciència demana reflexió, consciència crítica sobre l'ús de la llengua, competències comunicatives que van més enllà de l'estricte ús del codi lingüístic. Si un estudiant universitari, per exemple, no pot reflexionar sobre com ha de donar unes dades fruit de la recerca, per exemple, al seu públic lector; si no pot o no sap reflexionar sobre el format més adequat (menys feixuc, més visual, més estratègic) amb què ha de lliurar les seves dades a l'audiència; i, encara, si no sap trobar les eines que li permetin expressar aquestes dades tal com les imagina (el coneixement de les eines ben sovint és a la base de la imaginació de com formalitzar les dades!) és un estudiant que ha fracassat. I podria ser que tingués un nivell sisè d'anglès. ¿No hi ha manera que la comunicació acadèmica i científica a la universitat sigui vista com una prioritat, com un objecte real d'ensenyament-aprenentatge a càrrec d'un professional? ¿A quins especialistes (no s'hi val a pressuposar a tot professor universitari la capacitat de transmetre coneixements adequats sobre comunicació acadèmica i científica, és clar!) s'encarrega la capacitació comunicativa dels estudiants? Quina oficina, departament, servei, centre, assumeix la direcció, l'orientació, en aquesta qüestió? És trist, però ens movem entre les mirades de reüll dels regnes de taifes i les visions estèrilment territorials, i, a l'hora de la veritat, l'erma terra de ningú: perquè ningú no sembla capaç d'articular seriosament l'ensenyament als universitaris de la llengua que realment els pertoca d'aprendre a la universitat. No vull acabar aquesta entrada sense parlar d'una eina útil, Chartle.net, una magnífica aplicació gratuïta a la xarxa que permet elaborar gràfiques estadístiques (per a les opcions bàsiques no cal ni registrar-se), amb altes possibilitats de personalització, i incorporar-les després a una pàgina web. Doneu un cop d'ull, si us ve de gust, a aquest instructiu tutorial. ¿Qui s'ocuparà de fer arribar eines com aquesta, als estudiants, i de donar-los els criteris per usar-les? ¿Per què els serveis lingüístics universitaris catalans no s'aboquen a ensenyar a comunicar la ciència, com fan els serveis lingüístics de tantes universitats del món?

[273] Xarxes semàntiques

Sento una especial fascinació per les eines que ens mostren d'una manera gràfica les relacions semàntiques entre les paraules. Vull parlar ara breument de Lexipedia, un recurs en línia construït sobre el software multilingüe ConceptNet (empresa Vantage Learning). L'aplicació opera amb els idiomes anglès, neerlandès, francès, alemany, italià i espanyol. Resulta espectacular seleccionar llengua i introduir a continuació una paraula i veure com es desplega al teu davant tota una xarxa semàntica que vincula la paraula inicial amb altres amb les quals té una connexió de sentit (sinonímia, antonímia i els anomenats fuzzynyms). L'eina també dóna les indicacions de la categoria de la paraula, marcades amb codis de colors. No hi falten tampoc les definicions dels mots, els exemples i la possibilitat de sentir-ne la pronúncia (per bé que aquest darrer aspecte no sembla funcionar). Hi trobo a faltar, decididament, la possibilitat de desar (en forma d'imatges, per exemple), les xarxes semàntiques generades i també alguna opció d'impressió. Tot amb tot, les aplicacions de l'eina a l'aprenentatge són impressionants: a banda el potencial de treball multilingüe, comparant xarxes en diverses llengües, és clar que aquesta eina ens ajuda extraordinàriament a preparar el terreny per als nostres textos orals o escrits, per posar un exemple. Imaginem que hem de fer una exposició oral sobre la veritat a classe d'anglès: introduïm true a Lexipedia i se'ns mostra una extraordinària xarxa amb més de 50 paraules relacionades. Espigolant-ne mitja dotzena d'oportunes estem en bones condicions de començar a produir el nostre text amb rigor lèxic. Encara més, és clar, si cerquem les xarxes d'altres paraules clau de la nostra producció. Vet aquí una altra eina, doncs, per a l'entorn personal d'aprenentatge.

[272] Comparar escoles d'idiomes d'Europa

Molt sovint des dels centres d'idiomes es necessiten dades comparatives relacionades amb diversos paràmetres d'altres centres de llengües. Dono a conèixer breument Eurolanguages.com, amb seu a Dublín. Es tracta d'un projecte en creixement, que va començar el 2008 i que actualment ja té indexades més de 100 escoles d'idiomes i suma ja més de 700 cursos en 8 idiomes i 13 països. No és gaire encara, si tenim en compte el volum enorme d'escoles d'idiomes, però les possibilitats de consulta i comparació ja comencen a ser interessants per als gestors de la formació dels centres d'idiomes. Les dades que ens ofereix Eurolanguages.com estan relacionades amb el preu, les qualificacions obtingudes pels estudiants i la classificació dels centres. Els centres d'idiomes poden també donar-s'hi d'alta. No cal dir que l'interès per a l'aprenent és també molt gran. Eurolanguages.com és conscient que "Finding and confirming a place on an international language course is difficult, and searching online isn’t always helpful. There are thousands of results for every destination, without any indication as to which one is best. So how can anyone decide on which city? which school? and at what price? who do you contact? and who can you trust? You can trust us. We offer you more choice than ever before, with up-to-date information on all available schools and courses, and the insight and tools to compare them." Cal tenir present que Eurolanguages també dóna l'opció als aprenents de fer una reserva en els centres de què obtenen informació. Bona cerca.

[271] Tot fent servir la Viquipèdia

Els formadors i els aprenents de llengües fan un ús constant i reiterat de la Viquipèdia, una eina d'intel·ligència col·lectiva, paradigmàtica del que s'ha anomenat la filosofia web 2.0. Les possibilitats de consulta per a tots dos col·lectius són àmplies i els continguts lingüístics i de tota mena hi creixen a diari. Diversos professionals de les llengües, d'altra banda, conviden els seus aprenents a deixar-hi traça, en ple aprenentatge de llengua, sobretot amb tasques d'expressió escrita. Vull donar notícia, des d'aquí, de dues eines que ens ajuden a moure'ns per la Viquipèdia. Una és wikiAlarm, que ens permet rebre un avís quan altres persones modifiquen les pàgines de la Viquipèdia en què hem esmerçat, potser, força temps de redacció. Qualsevol alteració, per petita que sigui, ens serà notificada. La mateixa aplicació ens permet també seguir les modificacions de qualsevol article de la Viquipèdia, de manera que podem estar avisats ràpidament de tot allò que es mou en aquest espai de referència relacionat amb els temes que ens interessen. Una altra eina molt interessant és la Wikimindmap, recurs que aplica la filosofia dels mapes conceptuals de què la xarxa va plena a la Viquipèdia en diversos idiomes (hi ha també el català, entre onze llengües). La Wikimindmap ens permet navegar més fàcilment per la Viquipèdia perquè ens mostra el mapa de tots els articles que conté que es relacionen amb l'article que ens interessi. Dos recursos, doncs, per usar millor la Viquipèdia: un detector d'alteracions dels articles i el mapa conceptual d'aquesta eina sensacional creada pels internautes.

[270] Gestionar els processos formatius

Els autoaprenents i els formadors d'autoaprenentatge estan de sort. Vull parlar breument, avui, d'Study-HQ, una eina especialment adequada per als estudiants universitaris que ajuda en l'autogestió del processos de formació. Ens hi hem de registrar i després podrem fer un bon seguiment del temps que dediquem a l'estudi, i portar una bona planificació de les activitats i anotar els resultats que anem obtenint. L'eina ens deixa tenir-hi obertes diverses matèries i indicar el temps d'estudi, descriure les tasques que fem, els problemes que se'ns presenten i la forma de resoldre'ls. Study-HQ té també utilitats estadístiques, que ens permeten obtenir dades setmanals o mensuals del nostre progrés. Veiem que l'aplicació també permet una programació que ens envia missatges de correu electrònic per avisar-nos de les tasques que hem de fer o lliurar. Sense cap mena de dubte es tracta d'una eina amb possibilitats d'ús als centres d'autoaprenentatge i perfectament aplicable al treball de planificació i metacognició dels estudiants. I que es revela molt oportuna en el context de l'Espai Europeu d'Educació Superior. Aquí teniu un vídeo de l'aplicació. No proveu d'apujar el volum perquè no hi ha so.

[269] Llegir el (meu) diari

Tot es precipita cap a la responsabilitat, el criteri i la decisió de l'individu. Anar a comprar un diari ple d'escrits molts dels quals no ens interessen en absolut (quin percentatge del diari que comprem, si encara en comprem, és veritablement rellevant per a nosaltres?) és ja un absurd. Els diaris del segle passat contenien les notícies que, en general, a l'engròs, podien interessar el seu públic lector. Però ara el ciutadà del segle XXI es revolta pel dret personal a triar, a decidir allò que vol que digui el seu diari. Ara ja ens sembla una pèrdua de temps (i de recursos naturals, en un altre sentit) que ens caiguin a les mans planes plenes de textos que no són significatius per a nosaltres. La qüestió ja està resolta, però: amb aplicacions a la xarxa com MeeHive, un agregador que ens permet crear el nostre diari, amb actualitzacions periòdiques, amb la forma d'un diari. Un diari radicalment únic com nosaltres i ajustat estretament a allò que ens interessa. Es tracta senzillament de subscriure-s'hi, de determinar el tipus de notícies que es volen rebre (o feeds de diversos mitjans, blocs, o cerques que ens interessin) i ja podem començar a llegir-lo, cada dia del tot personal. El nostre diari permet també, com totes les aplicacions del web social, que compartim notícies amb altres lectors dels seus diaris. Les possibilitats de MeeHive en l'ensenyament-aprenentatge de llengües són òbvies: la creació del periòdic personal fàcilment es pot considerar una tasca o un projecte a la classe de llengua, i l'explotació des del punt de vista lingüístic (des de plantejaments monolingües o plurilingües) pot ser riquíssima. MeeHive, doncs, és una bona opció en aquesta línia: doneu un cop d'ull al vídeo explicatiu que incrusto més avall. Acabo: la nova tecnologia està liquidant els productes estàndard, vàlids per a tothom. Constitueix una manca de subtilitat personal imperdonable, en ple segle XXI, esdevenir per falta de recursos un clon del nostre veí, compartir-hi uns hipotètics interessos que algú altre ha decidit per nosaltres. Aviat qui no sàpiga 1) determinar clarament què vol i, sobretot, 2) comunicar-ho a les eines que l'hi han de facilitar esdevindrà un nàufrag en un oceà curull de signes sense sentit. És l'hora dels ciutadans amb esperit crític, amb criteri, amb capacitat de decisió i que disposin alhora de les habilitats tecnològiques que els permetin exercir-los.

Meehive Intro from Meehive on Vimeo.

[268] Aprenentatge autònom de llengües en tàndem

Dies enrere parlàvem de paraules buides en l'àmbit de les llengües a la universitat. N'estic segur que una altra d'aquestes paraules sovint utilitzades superficialment és tàndem lingüístic. Diverses universitats, començant per la UAB (la revista El Campus de març dedicava un article a aquesta qüestió: "Puja al tàndem lingüístic!", p. 16 i 17) tenen disponible per mitjà dels serveis lingüístics o entitats d'acollida la possibilitat que dues persones (solen ser un nouvingut i un autòcton) intercanviïn l'aprenentatge de llengües. Un tàndem és això, dues persones en acció. No aconsegueixo, però, trobar mai gran cosa explícita rere aquestes activitats, gran cosa més que algú que possibilita des del punt de vista organitzatiu que dues persones es trobin i aprenguin l'un la llengua de l'altre, generalment, o una llengua ben sabuda per l'altre. I després campi qui pugui. On és la reflexió per a un aprenentatge òptim? Perquè rere un tàndem lingüístic hi ha tota una colla d'implicacions metodològiques que són decisives a l'hora de realitzar un bon aprenentatge de llengua. Aborda de manera excel·lent aquesta qüestió el recull d'articles El aprendizaje autónomo de lenguas en tàndem. Principios, estrategias y experiencias de integración, coordinat per Ana Ojanguren i Margarita Blanco i publicat per la Universitat d'Oviedo (2006). Es tracta d'una obra adreçada a professors de llengua, assessors lingüístics i persones que vulguin donar suport a activitats de tàndem lingüístic. La publicació recull part dels resultats del projecte ODL (Open and Distance Learning) finançat per la Unió Europea, en què han participat 12 universitats del continent. El text es divideix en cinc seccions: 1) la primera es dedica a explicar els conceptes essencials d'aquesta mena d'aprenentatge (hi destaca un article de David Little sobre tàndem i autonomia de l'aprenent); 2) la segona descriu alguns dels factors que es relacionen amb l'eficàcia d'aquest model d'aprenentatge; 3) la tercera tracta del suport a l'aprenentatge en tàndem i de la figura de l'assessor, tutor o assistent a les diverses institucions on s'ha implantat l'aprenentatge en tàndem; 4) la quarta secció informa de les diverses possibilitats de suport en l'aprenentatge en tàndem (tant per a estudiants com per a assessors); 5) i la cinquena secció recull les experiències d'integració d'aprenentatge en tàndem a l'educació superior en institucions educatives de diversos països (universitats de Sheffield, de Bochum, d'Oviedo, etc.). Fins i tot s'aborda la integració d'aquesta activitat en els plans d'estudi universitaris. L'activitat de tàndem lingüístic, amb aquesta interessant publicació al davant, guanya un gruix immens. Un gruix que és satisfactori trobar en la fecunda cruïlla entre les àrees de dinamització lingüística i de formació i autoaprenentatge, perquè tot allò que és interdisciplinari és sempre molt més ric que allò que és estanc.

[267] L'educació mata la creativitat?

Al centre educatiu on treballo hem endegat un canvi cultural complex, però que estic segur que recollirà els seus fruits. Ja ho està començant a fer. Són ja diverses les persones que han optat per un sharism organitzat (de l'altre sharism, el caòtic, el dels passadissos, el cafè o la sala de professors no cal parlar-ne; és importantíssim, és clar, però no respon a cap planificació de la gestió del coneixement) posant a disposició de tots els companys de feina coneixements ben diversos en espais adients. En aquest context Liz Streater, professora d'anglès del Servei de Llengües, m'ha enviat un vídeo fenomenal que s'adiu del tot amb una preocupació personal (també meva) i que crec que hauria de ser la preocupació de qualsevol organització educativa. I a diversos nivells (alumnes, staff). Es tracta del vídeo que recull una intervenció de Ken Robinson a les TED Conferences de l'any 2006 als EUA. Una intervenció que duu per títol “Do schools kill creativity?” El discurs de Robinson és deliciós, ple de notes d'humor (voreja el subgènere del monòleg humorístic) i ple, sobretot, d'apreciacions subtils. La idea central de Robinson és que la creativitat és essencial en l'ésser humà (tant com l'alfabetització) i que justament els sistemes educatius (tots) no fan altra cosa que liquidar-la de manera obstinada. M'agrada especialment el passatge en què Robinson parla de com és d'important no tenir por d'equivocar-se, saber assumir riscos, no renunciar a la creativitat personal. Conduint el tema cap a l'aprenentatge de llengües: les persones relacionades amb l'ensenyament-aprenentatge idiomàtic sabem que la por a l'aula no ajuda gens, que assumir riscos i llançar-se és una de les claus de l'èxit en l'aprenentatge d'una llengua. Els formadors i tota la institució educativa haurien de reflexionar sobre fins a quin punt respecten i fomenten la creativitat, l'absència de por dels seus alumnes. I l'organització educativa hauria de pensar, també, és clar, si considera important o no la creativitat dels seus empleats, com l'estimula i com l'acull. Incrusto el vídeo de Robinson, en dues parts. He triat de YouTube la versió en anglès subtitulada en portuguès (hi ha també la la xarxa a versió en castellà, però de castellà ja en sabem).