[420] Busuu.com: comunitat per aprendre llengua a la xarxa

A Aprendre llengües hem parlat de diversos espais a la xarxa per a l'aprenentatge de llengües (consulteu l'etiqueta intercanvi lingüístic). Vull donar una breu notícia, ara, de Busuu.com (llegiu-ne informació a la Viquipèdia), espai que pren el nom d'una llengua en vies d'extinció del Camerun, el busuu. Es tracta d'una xarxa social espanyola llançada el 2008, amb contingut propi elaborat per especialistes, en la qual els usuaris poden aprendre quatre idiomes diferents (anglès, espanyol, alemany i francès). Els materials didàctics es basen en el MECR (de l'A1 al B2). S'ofereixen a l'aprenent unitats didàctiques sobre temes de la vida quotidiana (més de 150) i exercicis de vocabulari, diàlegs, material en podcast i documents descarregables amb els continguts treballats. Un dels aspectes clau de Busuu és que permet constituir una comunitat d'aprenentatge: els aprenents hi poden buscar parlants nadius de la llengua que aprenen i conversar-hi per mitjà de la prestació de videoconferència i xat que ofereix l'espai: qualsevol aprenent pot esdevenir mestre d'algú altre. Busuu té una oferta bàsica gratuïta i una altra de premium, pagant, a un preu mòdic. Tot i que l'arrencada de Busuu va ser lenta, al cap d'un any de vida tenia ja més de 100.000 usuaris en més de 200 països. La campanya de promoció que va fer, associada a la preservació d'un llenguatge amb poca presència a la xarxa, el silbo de Gomera, va ser poc menys que una genialitat. Busuu ha rebut en la seva breu singladura diverses distincions de relleu. Deixo al peu d'aquestes ratlles un vídeo explicatiu d'aquesta comunitat per aprendre llengües:

[419] Compartir recursos docents

Llegeixo Web 2.0: nuevas formas de aprender y participar (Mariona Grané i Cilia Willem, editores; Laertes, 2009), al qual em referiré en alguna altra entrada, perquè es tracta d'un conjunt d'articles interessant i complet. A l'article d'Àngel Fidalgo "Enseñar y aprender con la Web 2.0" hi trobo diversos interrogants sobre l'efectivitat de l'ensenyament-aprenentatge 2.0 i un punt de partida clar: "Me limitaré a aportar una solución que considero factible, eficaz y viable de abordar; son las redes de conocimiento para compartir recursos docentes. La idea es que el profesorado comparta recursos (tanto si son de desarrollo propio como externos) que sean útiles como recursos de apoyo para impartir clases..." (p. 164). El web 2.0 al centre d'idiomes, mentre esperem els resultats contrastats de l'aplicació de la didàctica 2.0, ofereix unes grans possibilitats per al treball col·laboratiu dels docents. Totes les eines de l'anomenat web 2.0 es basen en la col·laboració. Així ho veiem a la Unitat de Formació i Autoaprenentatge del nostre servei lingüístic, on una de les tasques principals és la construcció d'espais que permetin compartir recursos i experiència docent. Em refereixo a espais d'aplicacions 2.0 que el professorat aporta després de conèixer i experimentar, per exemple, o a un marcador social compartit, a manera de centre d'autoaprenentatge, on ja s'apleguen més d'un miler d'enllaços a recursos per a l'ensenyament de llengües que els professors de les diverses seccions idiomàtiques del centre van aportant. Aquests dos espais, entre altres, són a l'abast de tot el professorat del l'entitat i també de qualsevol altra persona, perquè són eines a disposició de tothom a la xarxa. Pel que fa a la implementació d'aquestes i altres eines de construcció col·lectiva, la participació és desigual. No es tracta de cap fenomen estrany: com assenyala Jakob Nielsen, "In most online communities, 90% of users are lurkers who never contribute, 9% of users contribute a little, and 1% of users account for almost all the action". Només a poc a poc, fent veure la utilitat i el valor de les eines compartides, els lurkers poden esdevenir ferms contribuïdors dels projectes. No és una tasca senzilla, és clar, però és un repte que paga la pena experimentar.

[418] Acollida lingüística per mitjà del teatre

Llegeixo que la Universitat de València ha llançat un projecte, Escena Erasmus, que vol crear una xarxa d'universitats que intercanviïn les produccions teatrals realitzades, sobretot, per estudiants Erasmus. El programa funciona per primera vegada aquest curs 2009-2010 i el dirigeixen la Companyia de Recerca i Innovació Teatral (CRIT) i el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València. L'aprenentatge lingüístic per mitjà del teatre és una línia didàctica que fa molts anys que s'explota amb èxit a diversos contextos educatius. Considero una excel·lent idea un projecte d'implicació dels estudiants Erasmus que tinguin un mínim d'experiència teatral en un projecte d'aquestes característiques. El projecte ofereix tallers teatrals quadrimestrals, la creació d'un grup estable que produeixi un espectacle itinerant i la creació d'una xarxa d'intercanvis europeus. Desconec si la iniciativa està gaudint d'una bona acceptació. Seria interessant, és clar, que el català fos també llengua de l'Escena Erasmus, o, amb un altre plantejament en clau interna, que la nostra universitat explotés més la via del teatre per afavorir la integració lingüística i cultural dels nouvinguts. [Gràcies, Jordi Vilaró, pel vídeo que recull la teva experiència de lectorat a Bristol amb alumnes que aprenen català per mitjà del teatre, que incrusto a continuació.]

[417] Escriure: de l'espasme al nervi

Aquests dies he tornat treballs als alumnes d'Humanitats, una ressenya. A banda la constatació que la correcció lingüística va dramàticament de baixa, vull dir que el gran problema de la majoria de textos que he revisat és que els autors no assumeixen la seva condició de vertebradors del discurs, d'arquitectes, de creadors. Sovint els autors actuen additivament, a partir de la suma de petites idees que podrien ser peces excel·lents en un esborrany, en la fase preconstructiva i preselectiva, però que l'una darrere l'altra, sense plànol, són àtoms perduts i inconnexos. El tan criticat retalla i enganxa no fa més que contribuir a la falta de construcció dels textos: ningú no gosa retallar i enganxar un text preexistent sencer (on podria haver-hi una ànima, una organització), l'operació consisteix més aviat a espigolar fragments d'una banda i d'una altra que, junts, posen de relleu la incoherència del nou cos creat, un veritable monstre medieval amb cap d'àliga, potes de lleó i cos de ratolí. Els textos necessiten nervi: un centre neuràlgic, unes branques gruixudes, unes ramificacions fines que es despleguen, una enorme sensibilitat (la consciència del receptor)... Molts dels textos que he revisat aquests dies són impulsos enciclopèdics sense rumb. En una enciclopèdia tot hi està bé, com més dades hi hagi, millor. L'enciclopèdia és l'addició sense límits (ara a mercè de l'usuari 2.0). No necessitem als discursos acadèmics enciclopèdies (ja les tenim totes). No hi necessitem, tampoc, la lògica espasmòdica i pirotècnica del twitter. Les ressenyes dels alumnes han de ser, senzillament, sistemes nerviosos.

[416] Entendre els valors dels alumnes

Les universitats europees són un lloc especialment ric pel que fa als contactes lingüístics i culturals, en bona mesura per la mobilitat europea que s'hi produeix. Ja fa temps que les polítiques d'acollida lingüística i cultural van deixar de ser fortament unidireccionals (acollir volia dir, sovint, explicar com érem els catalans, com era la nostra llengua, quina era la nostra cultura, provant de corregir la gran desconeixença que hi havia de tots aquests aspectes fora del país). Ja fa temps que acollir és sobretot fomentar l'intercanvi de visions i d'experiències: escoltar i promoure la comprensió més que no explicar. L'Atles dels valors europeus (resultat de l'European Values Study) és, des d'aquest punt de vista, una eina imprescindible per al professorat que ensenya llengua als alumnes nouvinguts o per als professionals que s'ocupen més directament de les qüestions d'acollida. Si bé el plantejament que fa l'Atles és el que correspon a les realitats estatals, em sembla una eina de gran interès. Conté, centralment, un ampli repertori de mapes d'Europa i del món que mostren com es valoren arreu diverses qüestions rellevants. Per exemple, el mapa dels països del món on hi ha un fort sentit de pertinença a la regió abans que a cap altra entitat; o el mapa del món de la confiança per països en la Unió Europea; o el dels països d'Europa on els ciutadans estan més interessats en política o el dels països del continent segons la importància que hi té la institució familiar. Aquests són només uns quants exemples (els mapes apareixen classificats en política, religió, benestar, feina, família, Europa, societat). Els resultats dels mapes es poden presentar, si es desitja, en composició (aportant les dades de diverses cerques en un sol mapa). Vull destacar també que el web de l'Atles... conté una àmplia col·lecció de tasques (sota les categories geografia, estudis socials i cultura i interculturalitat) preparades per dur a l'aula per al treball dels valors europeus amb els alumnes. Se'n pot treure un gran profit a les classes de llengua universitàries i en altres contextos educatius.

[415] Per la creativitat i la innovació

Acabo de llegir el Manifest per la Creativitat i la Innovació a Europa, fruit de l'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació 2009, que ahir va ser lliurat pels ambaixadors de l'Any a Jose Manuel Barroso. Consta de set punts i set línies d'acció, entre els quals retrobo alguns dels elements que molts professionals dels serveis lingüístics tenim per divisa i als quals no sabríem renunciar. Vull destacar quatre dels set punts, des d'aquesta òptica. El manifest parla de “Cultivar la creativitat en un procés d’aprenentatge permanent en el qual teoria i pràctica es desenvolupin paral·lelament”, de “Convertir les escoles i les universitats en llocs on estudiants i professors es comprometin amb el pensament creatiu i l’aprenentatge per mitjà de la pràctica”, de “Transformar els llocs de treball en centres d’aprenentatge” (quina formulació més extraordinària!), de “Fomentar processos, pensaments i instruments creatius que tinguin en compte les necessitats, les emocions i les aspiracions o habilitats dels usuaris”. Entre les línies d'acció, resulta imprescindible per a nosaltres la segona, “reinventar l'educació”, que és la nostra professió actual: “Professors i estudiants han de reinventar junts les escoles i les universitats perquè l’educació prepari les persones per a la societat del coneixement. Formar de nou els professors i comprometre els pares de manera que puguin contribuir en la formació d’un sistema educatiu que desenvolupi els coneixements, les habilitats i les actituds necessàries per al diàleg intercultural, el pensament crític, la resolució de problemes i els projectes creatius. Posar un fort èmfasi en el disseny en l’educació a diferents nivells. Establir, a escala europea, un important esforç d’investigació i desenvolupament en educació per tal de millorar la qualitat i la creativitat en tots els nivells”. Altres línies d'acció del Manifest són “premiar la iniciativa” i “donar suport a la cultura” (“L’enfortiment de l’àmbit cultural s’ha de fomentar mitjançant programes i mecanismes nacionals i europeus dirigits a donar suport a la diversitat cultural, la independència i el diàleg intercultural”). Som aquí, amics, en els topants de la creativitat i la innovació. Observant com els professionals que ens envolten troben cada dia fórmules noves per fomentar-les i imaginant les maneres d'estendre aquests valors i estimular-los entre els companys i els col·legues.

[414] Viure la diversitat

Llegeixo un dels darrers posts de Dolors Reig (E-unlearning, pedagogías de la imaginación) que em deixa una sensació inquietant. Hi parla de les pedagogies de la imaginació, de la convenient creació de nous escenaris imaginatius per provocar reaccions emocionals noves. Reig expressa la seva preocupació pel web (cada vegada més) personalitzat, oposat a l'atzar, cada cop menys divers, un web dins el qual correm el risc de trobar-nos enclaustrats a l'entorn de les nostres seguretats, les nostres agregacions controlades, la informació, només, que volem. Un web on som localitzats i controlats, d'altra banda, per tot allò que algú altre sap prou bé que volem. La diversitat, en aquests microcosmos sota control, corre el risc de minvar vertiginosament: pot ser que sortim menys de nosaltres mateixos cap a allò divers i que allò divers entri menys cap a nosaltres (diu Reig: "Me preocupa, en esta web personalizada, económica, opuesta al azar, que se nos viene, la falta de diversidad, de puntos de vista, de conversación. Leía acerca de la responsabilidad individual que deberíamos poner en práctica entonces, obligándonos a salir de vez en cuando de nuestros Universos informativos seguros y económicos a la serendipia, el azar, otra vez"). Anant cap al terreny de la diversitat lingüística, constatem que la tecnologia ens aproxima cada dia més les llengües que no coneixem prou. Ara: aquest guany innegable, fins a quin punt ens aproxima a la diversitat lingüística i cultural o ens n'allunya? Si entrem en un xat i llegim les intervencions d'amics italians i francesos directament en català, gràcies a la tecnologia, som més a prop de comprendre'ls veritablement? Comprendre l'altre s'està reduint a no veure'l, a ignorar-ne la diferència, la diversitat, a aproximar-lo o reduir-lo al que necessitem entendre'n? La tecnologia ens abocarà, potser, al monolingüisme (tot aproximat a la nostra llengua en el nostre entorn personal de treball), finalment? On quedaran els valors de la flexibilitat, la tolerància, el respecte, la creativitat i l'obertura que aportava el multilingüisme? Espero i desitjo que no sigui la ficció allò que ens hagi de retornar el nostre món real lingüísticament divers.

[413] Gimcana de les llengües

Des de l'any 2001 que roda la Gimcana de les llengües, un joc de llengua per a la participació ciutadana. Al seu moment, als seus inicis a Masquefa, em va semblar una iniciativa interessant per la seva capacitat d'implicar diversos col·lectius i entitats local i pel seu enorme potencial de sensibilització cap al fet de la diversitat lingüística. Al moment d'aparèixer la Gimcana vivíem la febre de l'any 2001, l'Any europeu de les llengües, que va impulsar tantes iniciatives idiomàtiques a Europa. Recordo que quan el 2002 vaig comprar la publicació sobre l'experiència de la Gimcana de les llengües, editada per Carme Junyent, impulsora de la iniciativa (una publicació d'Octaedro, en la seva fantàstica aposta per les qüestions relacionades amb la diversitat lingüística) i vaig poder-ne llegir les preguntes, vaig tenir el dubte de si era realment útil plantejar a nois i noies de diverses edats preguntes sovint no senzilles, un pèl perepunyetes, que els filòlegs, en ocasions, s'han de documentar per respondre (“De quina llengua ve la paraula eslògan”? Del gaèlic escocès; “Què vol dir bumerang”? És el nom d'un grup ètnic, els wo-mur-rang, d'Austràlia, etc.). Amb tota la informació al nostre abast, amb tot, per mitjà de la xarxa, ara trobo encertadíssim el plantejament d'aquestes qüestions un punt rebuscades. Si avui parlo de la Gimcana és perquè Linguamón ens fa saber, al seu interessant butlletí, que més de 12.000 persones ja hi han participat des d'aquell llunyà 2001(Osona, l'Hospitalet, Tortosa, Tarragonès, Olot, Sabadell, biblioteques, centres de normalització...). Ve de gust, doncs, celebrar l'èxit d'una iniciativa com la Gimcana, que ens recorda que les llengües són un espai amplíssim on la cerca de coneixement i la dimensió lúdica tenen un paper important. Perquè les llengües són, és clar, molt més que vehicles de comunicació.

[412] Generadors de material educatiu

Fa uns dies em va arribar la notícia d'una pàgina farcida de recursos interessants per a la classe de llengua. Es tracta del Cuaderno intercultural ("Generadores online de material educativo": Rosana Larraz), que recopila 130 eines gratuïtes que no requereixen baixar cap programa, moltes de les quals són ben útils. De vegades com més senzilles són més interessants resulten. El web conté generadors de publicacions, de qüestionaris i exercicis, de sopes de lletres, de targetes de vocabulari, d'encreuats, de llistes de lèxic per a la memorització, de jeroglífics, d'exercicis de cal·ligrafia, de mapes conceptuals (n'hi ha una bona mostra: Mindomo, Mind42, Mindmeister, Wikimindmap, etc.), de poemes visuals, de lletres en 3D, de cartells per a l'aula de llengua, de còmics (una àmplia selecció de més d'una quinzena: Pikikids, Pixton, Stripgenerator, etc.), d'anagrames... No totes les eines estan pensades per a una utilització en diverses llengües (sovint l'anglès guanya la partida). M'ha agradat l'eina, ben senzilla, de creació d'un minidiccionari (en anglès) Wordsmyth Glossarymaker, a partir de la selecció de les paraules que interessin l'autor de l'obra i amb possibilitats de personalització i de generació d'un document imprimible. També m'ha agradat un generador d'anagrames en espanyol, o el generador de fulls de calendari multiculturals. M'ha cridat l'atenció, igualment, Quizlet, que permet crear llistes de vocabulari, amb definicions, i organitzar-les, generar targetes de vocabulari i jocs tipus test per facilitar la retenció del nou lèxic.

[411] Excel·lència en l'aprenentatge de llengües

Dins el cicle de conferències Amalgama ahir vam tenir al Servei de Llengües de la UAB Dolors Reig en una conferència amb el títol "Informació abundant, nous valors i excel·lència en l'aprenentatge de llengües". ¿Qui no coneix Dolors Reig, experta en web 2.0, 3.0, web semàntic, consultora solvent d'aquests temes relacionats amb el desenvolupament de la xarxa i les seves repercussions en àmbits com, per exemple, l'ensenyament? Molts de nosaltres, al Servei, seguim els espais de construcció de la seva identitat digital, com Twitter, Facebook o, sobretot, el seu bloc El caparazón, una autèntica aventura de coneixement. Dolors Reig em va semblar exquisida en el tracte i una bona comunicadora des de la passió i la lucidesa alhora. Reig va parlar de tota una àmplia gamma d'aspectes que defineixen el canvi que viu l'educació ("If you think the fallout in the newspaper business was dramatic, wait until you see what happens to education", Godin, 2009). Va parlar de la intel·ligència grupal que ens aporta el connectivisme (Siemens, Downes), de l'aprenentatge informal (Cross), del nou educador com a DJ o rei de la remescla en una cultura del mashup, de l'aprenentatge com un corrent que flueix contínuament, de l'aprenentatge com a conversa, del sharism (Mao) com a actitud essencial en el nou context en què ens trobem ("el coneixement és poder... si es comparteix"), de l'ensenyament lliure i obert (OCW, MOOC) i les seves característiques, dels nous reptes que representa l'espaordidora realitat augmentada... Va dedicar diversos moments de la seva intervenció, d'altra banda, a parlar dels PLE (consulteu l'etiqueta PLE d'aquest bloc) constructe basat en la tecnologia que ha de permetre aprendre, amb l'individu com a centre irrenunciable del model, d'acord amb els nous paràmetres que estan revolucionant l'educació i la fan sortir dels seus límits (parlem ja d'una educació estesa). Em va interessar, en relació amb els PLE, l'anunci de D. Reig que a la primavera entrarà en funcionament una proposta de personal learning environment amb pretensió de convertir-se en un estàndard (amb S. Downes rere la iniciativa). Dolors reig va dedicar els darrers minuts de la intervenció a analitzar els eixos de l'excel·lència en l'aprenentatge: 1) el conreu de la comunitat (facilitant-hi la participació); 2) el conreu de l'autenticitat; 3) la capacitat d'interpretació (no hi ha sobreinformació, sinó diversitat); 4) l'acompanyament en la personalització; 5) l'accessibilitat i 6) el patrocini i el prestigi. Al final de la conferència hi va haver diverses preguntes (també des de fora de la sala, via Twitter) que van permetre continuar desgranant idees sobre el moment de canvi que es viu i la necessària adaptació de les mentalitats. Mentre no tenim disponible el vídeo de la conferència, incrusto al bloc una intervenció recent de Dolors Reig, al Congrés de la Cibersocietat (2009):

[410] Bab.la: portal per aprendre idiomes

Avui vull donar notícia de Bab.la, un portal lingüístic molt visitat que treballa amb les llengües següents: espanyol, anglès, alemany, portuguès, francès, xinès, coreà, hindi, italià, japonès, polonès, romanès, rus i turc. Es tracta d'un web que conté diccionaris, jocs (el penjat, lletres barrejades, jocs de memòria, de rapidesa, d'unir parelles de paraules), tests (el material conté tota mena de proves o exercicis relacionats amb la llengua que es vol treballar) i activitats de lèxic per aprendre idiomes. Una de les característiques que em semblen més interessants és que l'usuari pot afegir elements al web com ara traduccions, o preparar proves perquè altres persones aprenguin idiomes, construir exercicis de lèxic, etc. Busco entre els exercicis creats sobre llengua portuguesa i en trobo un sobre expressions populars del Brasil. Puc disposar de l'exercici en una adreça web o puc incrustar-lo al bloc, per exemple. Ho faig al peu d'aquestes notes:

[409] Diccionari de Google

A més del seu traductor, Google té també el seu diccionari, al qual s'accedeix sense necessitat de tenir un compte de gmail, a diferència d'altres prestacions. Google Diccionari, que havia estat una part de Google Translate i ara és un servei independent, ens serveix per tenir les definicions de les paraules que ens interessi conèixer i, de vegades, ens ofereix contextos en què apareixen aquestes paraules: una secció de “frases relacionades”. També mostra, si escau, una secció d'”idiomes relacionats”, on apareixen els idiomes que comparteixen la mateixa paraula. Una tercera funció que fa és la de traductor. Fixeu-vos, per exemple, en una utilització concreta: busquem la paraula ruta del castellà traduïda a l'anglès. Al moment de fer aquesta cerca obtenim la informació següent: onze paraules (val a dir que les paraules en anglès presenten un botó d'àudio que permet escoltar-ne la pronunciació) com route, itinerary, way, road...; grups de paraules relacionats com ruta panorámica, ruta interior o en ruta (amb la traducció corresponent a l'anglès); llengües que també tenen la paraula ruta (l'italià i el croat) i, per acabar, un bon grapat de definicions obtingudes de la xarxa. Les llengües de cerca, pel que veig, són una trentena (anglès, francès, alemany, croat, neerlandès, grec, hebreu, tai, tàmil, txec, finès, hindi, castellà, coreà...). El català no hi és, i la traducció és sempre de les diverses llengües cap a l'anglès (o de l'anglès cap a les altres llengües).

[408] La preponderància del patró argumentatiu anglosaxó

Fa uns mesos llegia unes pàgines molt interessants, del text El lenguaje como cultura (2008), d'Enrique Bernárdez, que ara voldria portar al bloc. Es tracta d'una reflexió sobre la progressiva expansió del discurs en anglès, especialment en l'àmbit acadèmic i científic. Abstracts, articles, presentacions orals, no plantegen cap mena de dubte a l'investigador pel que fa a la llengua d'elaboració: si es vol optar a un reconeixement de la comunitat científica internacional, s'han de redactar inequívocament en anglès. La quasi exclusivitat de l'anglès com a llengua de la ciència planteja moltes qüestions. L'empobriment que representa la ciència en una sola llengua sembla clar (llegiu, en aquest sentit, les paraules de Berthoud que reproduíem fa uns dies). El desavantatge que tenen els científics d'arreu (que veuen rebutjats els seus textos, per exemple) pel fet de no dominar l'anglès també és una qüestió rellevant. Explica Bernárdez el cas de diversos escrits científics en anglès elaborats per investigadors asiàtics rebutjats per acusació de plagi... perquè bastien la seva prosa de fragments plagiats aquí i allà que fossin indubtablement idiomàtics en anglès. Els autors asiàtics, desesperats, no cometien cap plagi de contingut, senzillament necessitaven forma genuïna. La qüestió central que motiva aquest post, però, és una altra: el text, el discurs, s'organitza diferentment en llengües o grans àrees lingüisticoculturals diverses. Aquest fet afecta, per exemple, el discurs argumentatiu: el discurs argumentatiu romànic (segons Bernárdez) conté naturalment digressions més o menys extenses, fet que augmenta, per exemple, el nombre de referències bibliogràfiques, culturals, científiques. El discurs oriental, en canvi, fa arrencar els temes molt lluny d'allà on vol anar a parar i avança com la forma d'un caragol, cap al centre. El discurs anglosaxó, però, se sol presentar com una eixuta línia recta, amb arguments enllaçats que fan avançar el discurs. Un discurs que no sol tenir ni dilacions ni pauses, ni expansions, fortament lineal. Què passa, doncs, amb les persones que no comparteixen culturalment aquesta forma de construir el discurs argumentatiu? És lícit que l'avaluació dels treballs científics depengui no ja tan sols de la llengua en què s'escriuen, l'anglès, sinó també dels patrons del discurs argumentatiu del món anglosaxó? No és hora ja que la ciència es pugui expressar d'una manera més plural des del punt de vista lingüístic i cultural?

[407] Portal de suport a la lectura: Leer.es

Avui vull donar una notícia ràpida del portal Leer.es, una plataforma que ha creat el Ministeri d'Educació amb el suport de la RAE, l'Instituto Cervantes i les comunitats autònomes de l'Estat. El web afirma que "pretén transmetre l'entusiasme per la lectura i animar a practicar-la, així com aportar materials i consells per als docents i les famílies". Tot i que s'allunya una mica del públic en què habitualment pensa Aprendre llengües, l'universitari, ens sembla una iniciativa interessant. El projecte s'adreça, sobretot, a adolescents. El web de Leer.es es presenta amb diverses possibilitats idiomàtiques (català, gallec, castellà, èuscar i, ai las, valencià). L'eina presenta una secció per a estudiants, una altra per a les famílies i una altra per als docents. La secció dedicada als docents és especialment rica, amb tota mena d'eines indicades per a les diverses etapes educatives. Leer.es es concep com un espai que vol potenciar la lectura i la comprensió lectora com a destreses fonamentals dels estudiants. Un dels aspectes clau del portal és que s'hi atenen especialment les qüestions relacionades amb la nova lectura que propicien els espais digitals, que es considera que formen part essencial en la nova alfabetització.