[57] Projectes per aprendre llengües (i 2)

Els projectes europeus per a l'aprenentatge de llengües publicats per la Unió Europea a l'opuscle La mobilité crée des opportunités tenen un gran interès: són variats (incideixen en diverses llengües europees, les llengües més parlades però també altres de minoritàries, o les que s'han incorporat darrerament a la UE: "FEEL"); toquen diversos nivells de l'ensenyament; faciliten en alguns casos l'aprenentatge de llengües pròximes (projecte "Ajoh, Czesc et Hallo"); posen l'èmfasi a propiciar l'aprenentatge de llengües de col·lectius amb dificultats (persones desafavorides o marginades: projecte "Allegro" o persones amb hàndicaps visuals, projecte"Listen and Touch"). Són originals pel que fa a les estratègies (museus nòmades per fomentar la diversitat lingüística: el projecte "Glossomuseums"; aprenentatge per mitjà dels transports públics a diversos països d'Europa: projecte "Learning by Moving"; aprenentatge de llengua gràcies al futbol: projecte "Soccerlingua"). Els projectes es basen sovint en l'ús de mitjans virtuals (DVD interactiu: "Lost In"); però altres pivoten damunt l'ús de mitjans més tradicionals com la ràdio ("Mission Europe") o la televisió ("Speech Bubbles"). És molt interessant el projecte SPIK, d'aprenentatge multimèdia per saber afrontar situacions lingüístiques conflictives (en alemany). Perquè la llengua no es fa servir pas sempre en situacions de calma i relaxament absoluts.

[56] Projectes per aprendre llengües (1)

Aquest 2008 ha vist la llum una publicació de la DG d'Educació i Cultura de la Unió Europea, dins el programa d'aprenentatge al llarg de la vida, que recull tretze projectes europeus de màxim interès per a l'aprenentatge de llengües (facilitem l'enllaç a la versió francesa): La mobilité crée des opportunités: histories de réussites européennes. Leonard Orban, el comissari europeu per al multilingüisme, a la introducció de la publicació es refereix al multilingüisme esperançadorament com a "partie du code génétique de l’Union" i hi afirma que "la langue fait partie intégrante de notre identité et est l’expression la plus directe de la culture". Indica també que a Europa "la diversité linguistique est un fait établi. Dans une Union européenne fondée sur l’«unité dans la diversité», la capacité à communiquer dans plusieurs langues est une obligation pour les citoyens, pour les organisations et pour les entreprises. Nous avons pris l’engagement de préserver et de promouvoir cette caractéristique principale du projet européen". Els projectes de qualitat per a l'aprenentatge de les llengües són, doncs, molt benvinguts, és clar, i més encara si presenten el tret de l'originalitat, com els escollits. Els que aplega la publicació han estat desenvolupats gràcies al suport del programa Lingua de la Unió Europea (el català, malauradament, no pot accedir als ajuts d'aquest programa pel fet de no ser llengua oficial de la UE). Comentarem alguns d'aquests projectes.

[55] Ressenyar

Ressenyar una obra (un llibre, un article, una pel·lícula, etc.) és una de les activitats més habituals de la vida acadèmica de qualsevol estudiant, l'encàrrec clàssic que els professors no deixen mai de fer als seus alumnes. Es poden trobar explicacions de com ressenyar obres de mena molt diversa (consulteu, per exemple, la unitat d'Argumenta sobre la ressenya), però potser no estem tan habituats a accedir a models de ressenyes o recensions elaborades per professionals, a remenar i a triar. Donem notícia, a continuació, de tres webs amb ressenyes en anglès que poden resultar útils, precisament, perquè en presenten una bona mostra. Es tracta del web Metacritic, amb comentaris a obres de ficció i no ficció, que enllaça amb múltiples ressenyes dels mitjans de comunicació sobre una mateixa obra. La lectura de ressenyes ben diferents d'un sol text, igualment vàlides, fa reflexionar molts estudiants i els obre els ulls a considerar que no han d'aspirar a trobar la ressenya, sinó a crear la seva ressenya. Es poden consultar, també, els webs The complet review o Bookpage (America's book review). Recomanem també els enllaços a ressenyes científiques, literàries i cinematogràfiques del bloc Histori@, de M. A. Martí (UAB). Es pot treure profit, igualment, dels consells de com fer una ressenya d'Emilio Garrido (Universitat Pública de Navarra).

[54] Voluntariat lingüístic intercultural

La perspectiva de la interculturalitat com a valor afegit als equips humans que han de produir conjuntament algun bé material o intel·lectual és molt interessant i cada cop més actual; n'hem parlat en algunes entrades. Ens sembla molt rellevant la reflexió feta per Volunteering Australia (juntament amb l'Australian Multicultural Foundation) sobre les accions de voluntariat realitzades per persones procedents de substrats culturals i lingüístics diversos. És una reflexió que neix al cor de la complexa situació ètnica, lingüística i cultural australiana. El projecte de Volunteering Australia (un projecte entre molts altres) s'ha gestat amb el suport del Department of Families, Community Service and Indigenous Affairs (FaCSIA), del Department of Immigration and Citizenship (DIAC, formerly DIMIA) i de l'Office for Women australians. Una de les diverses línies de recerca en aquest projecte és la que porta per títol Involving Volunteers from Culturally and Linguistically Diverse Backgrounds, i té per objectiu ajudar les organitzacions a implicar entre el seu cos de voluntaris persones de substrats lingüístics i culturals diversos. Se'n pot consultar un resum divulgatiu. Hi llegim que: "Organisations that effectively involve volunteers from culturally and linguistically diverse (CALD) communities are often successful because: they get to know CALD communities within their local area; they recruit volunteers from these communities; they recognise and respect difference and educate themselves about different cultures; they have policies that are inclusive of diversity." Potser ha arribat el moment, en un país com el nostre cada cop més complex (més CALD, si voleu), de pensar en uns voluntariats lingüístics menys relacionats amb l'acció de les persones autòctones i que comptin decididament amb el capital que poden aportar els nouvinguts (el Pla de llengües de la UAB parla d'aprofitar aquest capital), un valor decisiu en una societat diversa. No sembla cap utopia imaginar equips interculturals de voluntaris lingüístics.

[53] Amics de J. Carlos Moreno Cabrera (i 2)

Per què amics de Juan Carlos Moreno Cabrera? Perquè quan se li pregunta en una entrevista a El Periódico “Señale un error de los catalanes al plantear su defensa de la lengua”, respon: “Les reprocho que no hayan sido más intransigentes en su uso. Deberían hablarlo en Madrid. En el Congreso. En las entrevistas.” O perquè pot afirmar sense manies, en una entrevista a Noticias de Guipuzkoa que “Hay una educación ancestral que mantiene que existe una única lengua, el castellano, y que todo lo demás son anécdotas o cuestiones más o menos folclóricas. Esa educación se sigue manteniendo hoy en día, la teoría sigue siendo la misma: que vivimos en un Estado monolingüe y mononacional.” O perquè pot dir sense embuts a Público.es que a l'Estat no hi ha partits polítics d'àmbit espanyol que siguin veritablement plurilingües. O perquè és un fervent defensor del plurilingüisme passiu, com ho declara amb entusiasme en aquesta altra entrevista, o perquè desmunta tots els prejudicis lingüístics i afirma que “todas [las lenguas] son exactamente igual”. Amics de Juan Carlos Moreno Cabrera, també, perquè afirma que somia en castellà, però que de vegades ho ha fet en euskera, en rus o en anglès.

[52] Amics de Juan Carlos Moreno Cabrera (1)

J. C. Moreno Cabrera (1956) és, per a nosaltres, una figura imprescindible. Per això celebrem que obri el curs del Servei de Llengües de la UAB el dia 26 de setembre a les 10 del matí amb una conferència. És doctor en filosofia i lletres i catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid, una personalitat destacada en l'àmbit de la lingüística a l'Estat i una de les rares veus espanyoles significades que defensen obertament i amb convicció la diversitat lingüística i el multilingüisme a l'Estat, i que, alhora, fan una severa crítica a la política lingüística que aquest aplica. El seu darrer llibre, El nacionalismo lingüístico: una ideología destructiva (2008) n'és un clar exponent. Els interessos de Moreno Cabrera són molt amplis. En destaquen els estudis relacionats amb la tipologia, la classificació, la situació, l'expansió i la desaparició de les llengües del món. Ha publicat entre altres obres: Lenguas del mundo (1990), La dignidad e igualdad de las lenguas (2000), El universo de las lenguas (2003), Las lenguas y sus escrituras (2005); De Babel a Pentecostés [Manifiesto Plurilingüista] (2006). O també: Lógica Formal y Lingüística (1987), Fundamentos de Sintaxis General (1987), La lingüística teórico-tipológica (1995), Diccionario de lingüística neológico y multilingüe (1998), Curso universitario de lingüística general (2a ed. 2000), Semántica y gramática (2003) i Introducción a la lingüística (2a ed. 2004). Volem destacar, també, que ha dirigit l'adaptació a l'espanyol de The Cambridge Encyclopedia of Language, de David Crystal (Madrid, Taurus, 1994), que ha estat membre del comitè científic de l'Informe sobre les llengües del món promogut per UNESCO ETXEA i que és membre del comitè científic de LINGUAMÓN-CASA DE LES LLENGÜES.

[51] Presentacions orals

En la conjuntura de l'EEES tots els estudis de grau incorporaran l'elaboració i la defensa d'un estudi final de grau amb un nombre de crèdits força rellevant. Els estudiants universitaris, doncs, hauran de ser capaços de fer una bona presentació oral en públic (consulteu, si us calen, les explicacions de la unitat d'Argumenta dedicada a l'exposició oral). La cultura acadèmica del nostre país no ha donat gaire importància, fins fa poc, a aquesta qüestió. Els aspectes implicats en la realització d'una bona intervenció oral són múltiples: la preparació d'un bon guió, el control de tots els elements paralingüístics, la regulació de la densitat informativa, la construcció del discurs, el domini d'alguns recursos bàsics d'oratòria i retòrica per aconseguir la necessària persuasió, la preparació d'un bon material de suport (documentació per als assistents, presentació amb programari informàtic). Per damunt de tot, és clar, l'èxit d'una presentació rau a saber trobar l'orador una veu pròpia, original, que navegui amb personalitat enmig de la intertextualitat habitual en els textos acadèmics. Algunes presentacions breus (5 minuts aproximadament) de caràcter expositiu (més que no argumentatiu) generades a l'assignatura de llengua oral de primària de la Facultat de Ciències de l'Educació fa tan sols uns mesos, que els mateixos alumnes van ubicar a YouTube, són les següents: una sobre els volcans (de Robert Morral i Miguel Romano); una sobre el clima mediterrani (de Marina Cabello i Esther Sallent); una sobre l'atmosfera (de Lluís Pérez i Climent Oller); una sobre la fecundació (de Iolanda Grau, Carme Bernárdez i Ada López) i una sobre la classificació dels animals (de Marta Paredes i Maria Vilà); una sobre l'aigua (de Jordi Company i Àlex Moreno) o una sobre l'aparell respiratori humà (d'Oriol Bosch i Vicenç Márquez). Doneu un cop d'ull a la següent (un fragment), sobre el mètode científic, amb la intervenció excel·lent d'E. Barrachina:

[50] El banquer anarquista, de F. Pessoa

50 entrades al bloc. Una aventura de formació permanent, d'autoaprenentatge, de lifelong learning, de compartir "palpitacions del temps" (per dir-ho orsianament) amb companys coneguts o silenciosos. El web 2.0, s'ha dit, és això: "crear, mesclar i [, sobretot,] compartir". Acabo de llegir El banquer anarquista, de Fernando Pessoa, una faula dialèctica (que hauria de ser lectura obligatòria a la unitat d'argumentació del programa Argumenta, amics formadors!). Es tracta d'un text de 1922, però radicalment contemporani, en què un banquer defensa davant un interlocutor inquisitiu, en un monòleg aclaparador, que ell sí que és un veritable anarquista, i no, en canvi, els que es vanten de ser-ne i n'ostenten el nom. Les paraules del banquer són iròniques i fins i tot cíniques, és clar, però brillants i poderoses. El banquer demostra que totes les altres vies que ha intentat per liquidar les falses "ficcions socials" en què s'estructura la societat (ficcions socials injustes, que no responen a raons "naturals" i que sovint no tenen cap base ferma), i per aproximar-se a la llibertat, no han estat i no seran mai viables. I que el seu individualisme lliure, que no pot destruir d'una tacada les ficcions socials, però que, en canvi, té la virtut impagable de no generar cap forma nova de tirania, és l'únic anarquisme imaginable. Pessoa destil·la al text un profund, amarg i preocupant escepticisme respecte a l'acció de grup: "En l’estat social present no és possible un grup d’homes, per ben intencionats que siguin, per preocupats que estiguin només a combatre les ficcions socials i treballar per la llibertat, que treballin junts sense que espontàniament creïn tirania...". Aquesta preocupació, però, l'ha resolt el web 2.0, amb el formigueig incessant de persones que dia a dia sembren, recullen, comparteixen i generen espais de llibertat totalment desubicats (utòpics, hauríem dit fa un temps) respecte a les ficcions socials. Amics, sisplau: es fa tard i el Liceu de la ficció social és ple de gom a gom... Deixeu anar la vostra bomba orsini; escampeu riquesa, banquers anarquistes!

[49] Mobilitat i competència intercultural

La mobilitat de persones a la Unió Europea és una clara opció política per a l'assoliment de la competitivitat, la ciutadania i la concòrdia europees. A l'informe Making learning mobility an opportunity for all, del High Level Expert Forum on Mobility (creat pel comissari Jan Figel el desembre de 2007) es recomana "to radically increase mobility opportunities for young people in the mid-term. By 2020 [...] at least 50% of all young people aged 16-29 should be offered the opportunity to engage in some form of cross-border mobility at some point. This offer should be irrespective of their social background and cover a wide range of learning contexts including school, university and vocational training as well as other formal and informal learning environments. The forum calls for strategic action to address barriers to mobility and to engage on a new partnership - of the EU, Member States, regions, education institutions, business and civil society - to boost mobility." Cada vegada serà més natural, doncs, la trobada d'europeus de procedències diverses en àmbits laborals o d'estudi. La competència intercultural passarà així encara més al primer pla. Alguns dels espais de trobada d'europeus són actualment les aules de les universitats. En altres contextos fora de la universitat, d'altra banda, ja estem molt acostumats a veure en funcionament equips interculturals: els equips de futbol de primera línia, per exemple, inclouen una autèntica amalgama de llengües i cultures. Es troben en la mateixa situació les millors orquestres o les organitzacions no governamentals d'abast internacional, per posar dos exemples més. També les empreses, cada cop menys lligades a un territori concret i amb uns objectius més globals, acaben esdevenint conglomerats de persones de llengües i cultures ben diverses. No és gens estrany, així, que en aquestes organitzacions hi hagi la figura del mànager intercultural, encarregat de polir les diferències generades entre empleats pel contacte entre cultures (el mànager intercultural fa entendre, per exemple, que l'autoritat, la jerarquia, la puntualitat o l'autonomia dels treballadors són conceptes que no es veuen igual en una cultura que en una altra) i de treure el màxim partit de les diverses formes de veure el món. La competència intercultural es revela, en tots aquests casos, imprescindible. S'hi presta des de les institucions formatives l'atenció que li correspon i li correspondrà, encara més, en un futur immediat?

[48] Estils d'aprenentatge (1)

Un dels vessants fonamentals de l'aprenentatge autònom és conèixer-se com a aprenent. Llegim al web de Linguanet Europa: "Tots els aprenents tenen diferents maneres d'aprendre a l’hora d’estudiar una llengua. A uns els agrada escoltar i parlar i d’altres prefereixen analitzar textos o estudiar amb l’ajuda de suport visual. Tot i així molts aprenents barregen diferents estils d’aprenentatge. El que és important és recordar que absolutament tots els estils d’aprenentatge poden tenir resultats excel·lents quan s’aprèn una llengua". Habitualment es parla d'aprenents preferentment visuals, auditius o quinestèsics. Al web de Richard M. Felder i Barbara A. Soloman Learning styles and strategies es defineixen diversos estils d'aprenentatge a partir de les dualitats següents (que no són pas les úniques possibles), les quals no són mai absolutes en les persones: aprenents actius vs. aprenents reflexius; aprenents sensitius vs. intuïtius; aprenents visuals vs. verbals; aprenents seqüencials vs. globals. La Universitat de l'Estat de Nord Carolina posa a disposició de qualsevol autoaprenent una senzilla aplicació que ajuda a determinar aquests estils d'aprenentatge (l'Index of Learning Styles Questionary). Pot ser utilitzat "by individuals who wish to determine their own learning style profile and by educators who wish to use it for teaching, advising, or research". Podeu consultar altres qüestionaris sobre estils d'aprenentatge, per exemple, a Information and questionnaires for assessing learning styles and preferences o també podeu donar un cop d'ull al qüestionari de Marcia L. Conner What's Your Learning Style? I trobareu molt més sobre estils d'aprenentatge a support4learning.org.uk.

[47] Voluntaris lingüístics (i 3)

Aquests dies, arran dels Jocs de Pequín, hem pogut veure com el voluntariat ha tornat a ser una institució fonamental en el desplegament de moltes de les activitats d'aquest esdeveniment global. Volem deixar constància que el voluntariat lingüístic, com a tal, hi ha tingut un paper. Llegíem ja en unes informacions en plena organització dels Jocs Olímpics que "Selon un responsable du Bureau du Groupe de coordination du volontariat et du bénévolat aux Jeux Olympiques de Beijing, les besoins du service volontaire et bénévole des J.O. nécessitent le recrutement d'un plus grand nombre de volontaires et de bénévoles linguistiques. A cet effet, le bureau susmentionné invite sincèrement les personnalités des divers milieux de la société remplissant les conditions requises à s'inscrire dans les meilleurs délais. Les départements intéressés commenceront à partir de mi-décembre au deuxième tour d'examen et de choix des bénévoles linguistiques."Els voluntaris lingüístics han intervingut, per exemple, en els serveis d'atenció mèdica dels Jocs o en el suport als desplaçaments dels visitants estrangers. Com és lògic, hi ha hagut en aquests casos formació específica per als voluntaris. Altres iniciatives de voluntariat lingüístic de què tenim notícia més enllà de les universitats són, per exemple, el d'un grup de dones bénévoles (o voluntàries) canadenques amb altres dones (immigrants) que no coneixen prou l'anglès o el francès. Un altre voluntariat lingüístic interessant, que aporta idees, el trobem al Japó: el Tokyo Metropolitan Government té un pla d'intervenció de voluntaris en el cas de desastres que preveu l'existència del voluntari lingüístic, que té com a missió "give victimized foreigners language support during a large-scale disaster" (punt 3). Una nova iniciativa de voluntariat lingüístic als hospitals podem trobar-la al North York General Hospital de Toronto, que és un centre marcadament multicultural, multiracial i multilingüe, on són imprescindibles per a la feina diària les competències lingüístiques i interculturals. A la vista d'algunes d'aquestes experències de voluntariat lingüístic llunyanes i ben externes a la universitat, semblaria oportú que els serveis lingüístics universitaris assumissin el repte de formar voluntaris per a intervencions específiques no estrictament relacionades amb el context universitari, i, encara més, que no fossin necessàriament orientades a l'acollida d'estudiants nouvinguts. Potser els crèdits per a accions solidàries dels nous plans d'estudi podrien obrir una via per a la formació d'aquests nous voluntaris que demana una societat cada cop més complexa, de la qual la universitat no hauria de quedar despenjada.

[46] Voluntaris lingüístics (2)

La idea del voluntariat lingüístic va ser seguida amb interès des de fora de les universitats i, al cap de sis anys d'engegar-se l'experiència del voluntariat lingüístic a la UAB, La Generalitat va activar amb decisió el programa Voluntaris per la llengua, inciativa d'una gran ambició, claredat i senzillesa alhora, que requereix la intervenció d'un autòcton i d'un nouvingut. El primer ha de comprometre's a mantenir unes sessions de conversa amb el segon, a fi que aquest pugui practicar l'ús de la llengua catalana i optimitzar l'aprenentatge de la llengua. La iniciativa de la Generalitat és àmpliament explicada a l'article següent sobre els Voluntaris per la llengua i va ser distingida com un dels "Ten successfull ways to motivate language learners" a la Unió Europea. Milers de persones, avui dia, en una progressió ascendent, constitueixen parelles lingüístiques que segueixen les directrius del programa de Voluntaris per la llengua i que semblen satisfetes de l'experiència, per totes dues parts. Observem aquest testimoni:

[45] Voluntaris lingüístics (1)

Quan el 1996 al Gabinet de Llengua Catalana de la UAB es va crear el voluntariat lingüístic (una idea que es va treure del magí el company J. Pujol Nadal en el context d'una extraordinària comunitat d'amics en plena efervescència d'idees, projectes i realitzacions), poc es podia pensar aleshores que el moviment tindria continuïtat a la UAB i que s'estendria més o menys ràpidament a altres universitats catalanes per mitjà dels seus serveis lingüístics. A banda la UAB, els voluntaris lingüístics van prendre cos i es van estendre a la UPC, a la UJI, de Castelló, a la UV, a València, a la URV, a Tarragona, a la UdL, a Lleida, o a d'altres universitats del Principat. Els voluntaris lingüístics van arribar també ben aviat a les Illes (a la UIB) i, més recentment, s'han estès a les universitats gallegues (Universitat de Santiago de Compostel·la). Les finalitats o els objectius dels diversos voluntariats universitaris són lleugerament diferents: sempre preveuen com una de les seves activitats principals el suport a l'acollida lingüística i cultural d'estudiants nouvinguts, però també tenen altres objectius vinculats amb les activitats de dinamització de la llengua a les universitats. La Universitat Autònoma de Barcelona, d'altra banda, ben aviat va començar a articular un programa de formació dels voluntaris i voluntàries (vegeu, per exemple, el programa de l'XI Curs de Formació del Voluntariat Lingüístic), amb xerrades sobre el voluntariat, sobre diversos productes per a l'aprenentatge de la llengua, sobre aspectes sociolingüístics, sobre metodologia per a la seva intervenció com a voluntaris lingüístics, etc. Recordo que vaig intervenir directament en un dels primers cursos de formació donant pautes als voluntaris sobre els productes formatius per a l'aprenentatge de llengua i l'acollida lingüística. També les altres universitats s'han sumat a la formació del voluntariat, que considero del tot imprescindible. A la UAB, des de fa uns anys, es fa servir per a aquesta formació una de les unitats del programa Argumenta, la d'acollida d'estudiants nouvinguts, concebuda amb aquesta finalitat en dissenyar el material.

[44] I Jornada Interuniversitària Argumenta (1)

Després d’uns anys de funcionament del programa Argumenta i de la constatació de la seva utilitat formativa a diverses universitats, el Servei de Llengües de la UAB organitza la I Jornada Interuniversitària Argumenta. La conjuntura actual de la definició dels plans d’estudi universitaris i de la valoració de les competències bàsiques transversals d’ordre lingüístic i comunicatiu en el marc de l’EEES, fan que un producte com Argumenta tingui més vigència que mai. La Jornada s’adreça als tècnics lingüistes i al professorat dels serveis lingüístics universitaris catalans que vulguin conèixer Argumenta o explicar com hi treballen a la seva institució. La Jornada vol tenir un caràcter informatiu i formatiu alhora i potenciar l’intercanvi d’experiències relacionades amb la utilització del material en els nous escenaris que viuen les universitats catalanes. A banda la conferència inicial de Mario Rotta, sobre “L’e-tutor a l’era del web 2.0” (consulteu l'entrada 6 si voleu veure i sentir les explicacions de Mario Rotta), professor de la Universitat de Florència, especialista en educació i tecnologia, hi haurà les comunicacions següents sobre experiències d’ús d’Argumenta promogudes pels serveis lingüístics universitaris catalans: Montserrat Marigó (UPC): “Explotació i usos d’Argumenta a la UPC” (12.30 a 12.50 h); Andreu Ayats (UAB): “Modalitats d’utilització d’Argumenta a la UAB” (12.50 a 13.10 h); Fiona Kelso (UAB): “La traducció/adaptació d’Argumenta a l’anglès” (13.10 a 13.30 h); Mar Anton (UdG) i Anna Serra (UAB): “El perfil del formador d’Argumenta” (13.30 a 13.50 h); Ester Tur (UAB): “Utilitat d’Argumenta en els cursos de llengua que segueixen els programes de la Secretaria de Política Lingüística” (13.50 a 14.10 h) i Cristina Gelpí (UOC/UPF): “Utilitat d'Argumenta per a l'aprenentatge de la redacció acadèmica a la UOC” (14.10 a 14.30 h). A la tarda, després de dinar, diversos grups de treball entre els assistents provaran de concretar el futur d'Argumenta (per si us pot interessar, fa uns mesos apuntava algunes de les línies de futur d'Argumenta, i feia una mirada de balanç en un article a Llengua i Ús).

[43] Mediació lingüística (i 2)

La mediació lingüística és una de les manifestacions de la competència lingüística comunicativa de les persones. Llegim al Marc europeu comú de referència...: "Tant en la recepció com en la producció, les activitats escrites i/o orals de mediació permeten la comunicació entre persones que no són capaces de comunicar-se directament per les raons que sigui. La traducció o la interpretació, una paràfrasi, un resum o una anotació subministra a un tercer una (re)formulació d'un text al qual aquest tercer no té, en principi, un accés directe. Les activitats de mediació de tipus lingüístic, que (re)processen un text ja existent, tenen un paper considerable en el funcionament lingüístic de normal de les nostres societats." (p. 33). La mediació s'associa a estratègies de planificació (desplegar els coneixements previs, localitzar els recursos, preparar glossaris, tenir en compte les necessitats de l'interlocutor); d'execució (anticipar, omplir buits, advertir les possibilitats i les equivalències); d'avaluació (comprovar la congruència dels dos textos, comprovar la coherència dels usos) i de reparació. En el context actual, en què les persones ja no aspiren, com a aprenents de llengües, a la near native competence, i en què són cada cop més valorades les possibilitats d'intercomunicació respectuoses amb la diversitat lingüística (fins i tot assumint l'existència d'algunes pèrdues d'informació), la capacitat de mediació lingüística es revela decisiva per escurçar les llacunes comunicatives. Les actuacions basades en qualsevol forma de voluntariat lingüístic, d'altra banda, tan actuals, també requereixen una bona capacitat de mediació lingüística.

[42] Denominador comú

Les formulacions de defensa d'una llengua comuna, la que sigui, en el sentit d'un únic codi de comunicació entre persones són d'una pobresa intel·lectual esfereïdora. El Manifiesto por la Lengua Común que va aparèixer a la llum pública abans de l'estiu signat per Mario Vargas Llosa, Carlos Castilla del Pino, Félix de Azúa, Fernando Savater, etc. no tenia altre objectiu que blindar una idea de "comunitat" idiomàtica a l'entorn d'una sola llengua (a l'entrada 1 oferíem la rèplica de Juan Carlos Moreno Cabrera al text). Fa autèntica llàstima intel·lectual llegir (punt 1 del manifest) que "La lengua castellana es común y oficial a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles." A qualsevol persona que sàpiga el castellà, és clar, se li ha de suposar, per un elemental respecte a la intel·ligència, una elevada capacitat de comprensió del català i el gallec, que serà quasi total després de poquíssimes hores d'exposició a aquestes llengües. O a algú que sàpiga el català i el castellà, no se'l pot ofendre pressuposant que no pot entendre el gallec. Però, a més, s'ha de pressuposar en els ciutadans una capacitat de comprensió d'un altre calibre: la comprensió depèn de molt més que de l'estricte domini d'un codi. El denominador comú entre dues persones que es volen comprendre no té el nom de cap llengua, és fet d'un ingredient tan elemental i aclaparador com una senzilla voluntat de comprensió compartida. Aquest és el denominador comú, aquesta és la llengua comuna per la qual signaríem un manifest de comunió amb qui fos. No em puc estar de citar unes paraules del filòsof José Antonio Marina a La selva del lenguaje (1998) que expressen bé la idea: “...en la vida diaria, zona conflictiva siempre, la comprensión deja de ser un fenómeno psicológico y lingüístico y se convierte en una exigencia ética. Nos podemos malentender usando la misma lengua y podemos comunicarnos usando lenguas distintas. Todo depende de si existe o no un proyecto de entendimiento que vaya más allá del lenguaje.” On és ara l'exigència ètica? On és ara el projecte d'entesa? On és el denominador comú? Com és, J. A. Marina, que vas poder escriure aquestes ratlles essencials i que has esdevingut, ara, deu anys després, un dels divuit promotors del manifest?

[41] Mediació lingüística (1)

Les activitats de mediació són a l'ordre del dia: es parla de mediació social, de mediació penal, de mediació escolar, de mediació internacional... En el terreny de la lingüística el terme sol referir-se a determinades activitats que demanen la intervenció d'un expert en la llengua (professionals terminòlegs, traductors, intèrprets, assessors, persones que han d'intervenir en àmbits on la comunicació és potencialment conflictiva...). Hi ha actualment a Catalunya diversos estudis de mediació lingüística, com el postgrau en mediació lingüística de la Universitat de Lleida, per exemple, que ha de formar "experts en el camp de la comunicació lingüística i interlingüística (recursos comunicatius per a institucions i empreses: redacció, normalització lingüística, llibres d’estil, llenguatge d’especialitat, projecció internacional), capaços d’oferir els seus serveis com a assessors lingüístics en tots els sectors de la productivitat i dels serveis (públics o privats) en els quals la competència lingüística necessiti anar acompanyada d’una bona base cultural." També és conegut el nou grau de mediació lingüística de la Universitat Pompeu Fabra, que ha rebut una distinció de qualitat de l'AQU en l'adaptació a l'EEES. Mediació lingüística, amb tot, no és un terme que s'hagi de reservar a determinades especialitzacions acadèmiques o professionals, perquè és, precisament, una de les destreses clau de la competència lingüística de les persones. En parlarem.

[40] Notetaking links

Prendre apunts és una de les activitats habituals dels estudiants universitaris, a classe, mentre llegeixen una obra recomanada a les bibliografies, o en actes acadèmics de mena ben diversa. El programa Argumenta, creat pels serveis lingüístics universitaris, té una unitat sobre la presa d'apunts. A l'entrada 38 comentàvem que el Centre de Redacció de la UPF té també unes orientacions en aquesta línia. Volem destacar, d'altra banda, la pàgina excel·lent sobre aquesta qüestió de l'Academic Skills Center del Dartmouth College: hi aborda com millorar els hàbits d'escolta ("improve your listening habits and retain more information from class"), com prendre apunts ("provide suggestions on ways to take good notes and use them well") i es presenta en forma de diverses guies descarregables. Recomanem, d'altra banda, el mètode Cornell per a la presa d'apunts, del qual es troba una clara explicació en castellà al bloc Estupendous. Es tracta d'un mètode aplicable a classes, conferències, seminaris, reunions, que consisteix, en síntesi, a fer una divisió de la pàgina d'apunts en tres àrees, una per a les notes habituals, una altra per a preguntes i dubtes i una altra, d'implementació posterior a la presa d'apunts, per a l'elaboració d'una síntesi de les notes preses. Al web indicat es poden trobar plantilles descarregables que permeten seguir adequadament el mètode Cornell. També és interessant la secció del web de la Universitat de Manchester (Facultat d'Humanitats) sobre note taking. O, per als amants de triar i remenar, el web de la Universitat de l'Estat d'Idaho amb desenes de notetaking links.

[39] Pla de llengües de la UAB: chapeau!

La Universitat Autònoma de Barcelona va aprovar a mitjan juliol el seu flamant Pla de llengües: una aposta estratègica pel multilingüisme, una realització que té la singularitat d'haver-se plantejat sota la forma d'un procés participatiu adreçat a tota la comunitat universitària (chapeau!), però que ha tingut uns noms propis al darrere, imprescindibles: els de la Marta Estella i la Sílvia Amblàs, del servei lingüístic. Elles mateixes han explicat l'experiència de l'elaboració en un article recent a la revista Llengua i Ús. El Pla... no té rebuig: es desglossa en diversos àmbits i línies de treball (institucional i de gestió, docència, acollida lingüística i cultural, recerca), concreta en actuacions, proposa un calendari d'execució i no oblida els aspectes d'avaluació. Tot un exemple de treball de qualitat en una dotzena de pàgines (només!) que presenten una claredat fulgurant. Termes com els de “seguretat lingüística” (lligat al de “transparència informativa”), “gestió del multilingüisme”, “competència pluricultural i plurilingüe”, “accessibilitat universal”, “diversitat lingüística i cultural del campus”, “competència intercultural”, “internacionalització a casa”, “escala de multilingüisme”, etc. són usats amb justesa i amb una visió penetrant de cap on han d'anar les coses en uns campus universitaris europeus cada cop més complexos pel que fa als usos lingüístics. La concreció (realista) del Pla... és un dels seus aspectes més destacats, acostumats com estem als pronunciaments plens de vaguetats sobre la promoció del multilingüisme, a tots nivells, que acaben conduint a paper mullat sobre paper mullat. Un altre aspecte general rellevant, des del meu punt de vista, és la reivindicació de la UAB com una institució amb el multilingüisme al seu codi genètic, que “reconeix i valora el capital lingüístic de la comunitat universitària” i que defensa amb un cert orgull la vivència d'aquest multilingüisme. ¿Us imagineu una universitat que pogués atraure estudiants de fora perquè s'hi viu una experiència de multilingüisme inusual, enriquidora, que contribueix tant o més a l'educació integral preconitzada per Bolonya que la millor de les assignatures del millor dels màsters europeus?

[38] Centre de redacció universitària de la UPF

La Universitat Pompeu Fabra té a disposició dels seus estudiants i del públic en general un Centre de Redacció virtual que es defineix com un "web de suport a les necessitats de redacció i comunicació acadèmica", que considero de consulta interessant. El Centre de Redacció vol ajudar a millorar les habilitats de comunicació escrita en l'àmbit dels gèneres acadèmics. Vol ajudar, també, a resoldre dubtes apareguts en elaborar un treball de classe (cerca d'idees, organització de les idees, estructuració dels apunts, etc.). I també a resoldre dubtes d'ordre lingüístic que no solucionen els diccionaris (com escriure de manera no sexista, com s'ha de presentar l'autor en un treball, com es presenta la bibliografia, com s'ha de presentar un treball, etc.). El web del Centre de Redacció vol donar, igualment, models de textos que orientin els aprenents, permet fer exercicis i dóna accés a recursos i bibliografia. El web, en construcció, es planteja amb una doble entrada, una que s'adreça als documents acadèmics en general i una altra als documents jurídics i té versió en català i en castellà. La part més interessant, des del meu punt de vista, és la de "tècniques d'escriptura" (planificació, textualitzacíó, revisió). Els textos que tracta el Centre, d'altra banda, són els següents: resum, comentari de text, apunts, fitxes, examen, treball acadèmic, test, informe, memòria, article d'investigació, currículum, protocol. Té seccions dedicades, també, a l'argumentació, la descripció, la narració i l'explicació.

[37] Indicador europeu de competència lingüística

A començament de 2009, finalment, la Unió Europea mesurarà el nivell d'idiomes dels joves comunitaris de 14 a 16 anys en les dues llengües estrangeres que hagin après (les més ensenyades a Europa són anglès, francès, alemany, espanyol i italià). Ho farà per mitjà d'un examen que determinarà el nivell d'idiomes en les quatre destreses i ajudarà a establir les estratègies d'aprenentatge més eficaces i a elaborar un indicador europeu de competència lingüística. La decisió d'establir l'indicador es va prendre l'any 2002 a Barcelona, en una reunió de caps d'Estat i de govern en la qual es va determinar també la idoneïtat que els europeus aprenguessin com a mínim dues llengües estrangeres. La Comissió Europea organitzarà l'examen amb la col·laboració dels Estats membres. Cada Estat podrà elegir els dos idiomes de què vol realitzar l'examen, que s'administrarà a no menys de 5.000 alumnes per Estat. Les puntuacions es basaran en les escales del Marc europeu comú de referència, i l'examen europeu cobrirà els nivells A1 a B2. Em semblen interessants les opinions del professor Artur Noguerol (UAB) sobre l'indicador, en una entrevista de fa un temps. Afirmava que l'indicador "Me parece del todo necesario para poder articular políticas educativas coherentes. Pero también creo que se tendrá que ser muy sensible a los datos que se toman para elaborarlo. Creo que olvidar que se trata de una competencia plurilingüe (algo más que la suma de competencias monolingües) puede llevar a resultados que falseen la realidad. No se trata solamente de saber escuchar, hablar, leer y escribir, se trata también de saber interaccionar y mediar (aspectos que aparecen rara vez reflejados). No se trata del dominio de cada lengua, sino también de ver las capacidades para enfrentarse a lenguas no conocidas, a hablantes de lenguas próximas, a personas de otras culturas…".

[36] Els videocurrículums

Els estudiants universitaris necessiten saber fer un currículum. Des de programes com Argumenta se'ls ensenya a fer-ne d'adequats (vegeu la unitat sobre el currículum d'aquest material elaborat pels serveis lingüístics universitaris). La xarxa, però, imparablement, està proporcionant noves maneres de donar a conèixer la trajectòria acadèmica i professional. Una iniciativa relativament recent és la del videocurrículum. Un exemple el trobem a la pàgina TuMeVes, de la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat Jaume I de Castelló, que permet pujar a la xarxa un vídeo breu amb el currículum personal i un document adjunt explicatiu, si es vol. El web proporciona també una guia d'ajuda perquè la presentació sigui eficaç. El projecte posa en relació empresaris i treballadors, però també permet que les persones que hi han enviat els vídeos els introdueixin dins el seu currículum electrònic. Al costat d'aquesta iniciativa ja hi ha empreses professionals que elaboren el videocurrículum, com VideoCurriculumdigital. I si es vol optar per una fórmula més senzilla, sempre quedarà YouTube. Un exemple de videocurrículum en aquest darrer mitjà és el següent:

[35] Interaccions multilingües

Les interaccions multilingües, actes de comunicació en què cada persona utilitza la seva llengua, són cada cop més freqüents, tot i que per a moltes persones són actes relativament forçats: el fet que els interlocutors no hi tendeixin a la convergència fa percebre aquests actes com a problemàtics. Mirat des del punt de vista de la pragmàtica, aplicant-hi el “principi de cooperació” de Grice (1975), aquestes interaccions podrien vulnerar la quarta i darrera de les màximes d'aquest autor que regulen la cooperació comunicativa entre els parlants, la que estableix que cal “ser clar” i “evitar l'obscuritat de l'expressió”. Mirat des de les aportacions d'altres autors destacats de l'àmbit de la pragmàtica, que han reflexionat sobre la “cortesia lingüística” entesa com una estratègia al servei de les relacions socials amb l'objectiu de mitigar els conflictes i les tensions i conservar la imatge pública, podríem considerar que les interaccions multilingües podrien, veritablement, fer-la perillar. R. Lakoff (1973) formulava, per exemple, entre les seves regles de “cortesia lingüística”, la que dictava: “sigues clar”. Seguint, d'altra banda, els plantejaments de G. N. Leech (1983) també sobre la cortesia lingüística, aquesta s'entendria a partir del cost o el benefici que l'acte comunicatiu genera en l'emissor o el receptor. L'acte descortès seria el que comportaria costos al receptor i beneficis a l'emissor. Estem convençuts que les interaccions multilingües poden ser un magnífic escenari per al respecte, la cortesia i l'assoliment de beneficis (l'enriquiment lingüístic i cultural) per a tots els interlocutors que hi prenen part a canvi, només, d'un cost molt baix, el d'una certa incomprensió que cal saber gestionar i superar sense angoixa. Llegim, a continuació, unes paraules de Juan Carlos Moreno Cabrera, lingüista que es mostra partidari de les interaccions multilingües (La dignidad e igualdad de las lenguas, 2000: p. 256).

[34] Autoaprenentatge d'italià (i 3)

També semblen interessants per a l'aprenentatge de l'italià els recursos següents: Eserciziario per corsi di lingua italiana introduttivi e medi (DIG-ITAL EDUWARE), pàgina amb exercicis de gramàtica autocorrectius de nivell inicial i mitjà; o els materials d'Iluss, o Matdid (Scudit. Scuola d'Italiano Roma). Destaquem també el curs d'italià per a immigrants Io parlo italiano o el recurs The Italian Electronic Classroom (Centro Studi Italiani), sobre els aspectes que solen resultar més difícils als aprenents. Com a recurs original, consignem Italia Italiano, revista didàctica bimestral que pretén ser "uno strumento didattico sul quale migliorare la propria conoscenza della lingua, e un ritratto del Paese la cui lingua si sta studiando".

[33] Autoaprenentatge d'italià (2)

A continuació ressenyem uns quants enllaços que poden ajudar a aprendre o autoaprendre l'italià. Destaquem, per la qualitat dels materials i recursos, els de la BBC i els de la RAI: La RAI per la lingua italiana, que és un excel·lent portal de suport a la divulgació de la llengua i la cultura italiana. Al mateix web de la RAI hi ha les Lezioni d'Italiano (recull d'eines per a l'aprenentatge de l'italià). I també de la RAI (Rai International Online) és molt remarcable: Dentro l'Italiano 4.0. Corso Elementare. Conté gramàtica, exercicis autocorrectius i diccionari visual i fraseològic. És interessant l'opció de triar la modalitat d'aprenentatge per situacions, per funcions lingüístiques o a partir d'una narració, segons l'estil d'aprenentatge o la preferència de l'aprenent.

[32] Intercomprensió (3)

Els objectius de l’ensenyament basat en la intercomprensió entre llengües a Europa, en qualsevol de les tres grans famílies que engloben la major part de les llengües del continent (romànica, eslava, germànica), tenen un aval en la Comissió Europea, que situa aquesta línia d’ensenyament com una de les línies cabdals en aquest moment: “Multilingual comprehension is about being able to understand a language if you speak one that is similar. For example, Dutch and German derive from similar origins, Italian and Spanish share much comparable grammar, and speakers of many other European languages find they can be part of a multilingual conversation, conversing in their own languages, and still be largely understood. The aim is to enable as many Europeans as possible to understand each other and to interact using their own language. Communication as a whole will be greatly enhanced across Europe if more people attempt to understand one another's language.” El treball amb la intercomprensió aboca a situacions en què cada persona fa servir la seva llengua, amb naturalitat, amb la qual cosa les llengües menys parlades són més utilitzades, i, alhora, ajuda els aprenents d'una llengua estrangera a introduir-s'hi amb més confiança.

[31] Intercomprensió (2)

Dies enrere vam anotar diversos recursos per a la intercomprensió de llengües romàniques. Un apunt, ara, de l'ideal a què es podria aspirar. Umberto Eco el sintetitza a la seva obra En busca de la lengua perfecta (1994): “El problema de la cultura europea del futuro no está sin duda en el triunfo del poliglotismo total (quien supiera hablar todas las lenguas sería como el Funes el Memorioso de Borges, con la mente ocupada por infinitas imágenes), sino en una comunidad de personas que puedan captar el espíritu, el perfume, la atmósfera de un habla distinta. Una Europa de políglotas no es una Europa de personas que hablan con facilidad muchas lenguas, sino, en el mejor de los casos, de personas que pueden encontrarse hablando cada uno su propia lengua y entendiendo la del otro, que no sabrían hablar de manera fluida, pero que, al entenderla, aunque fuera con dificultades, entenderían el "genio", el universo cultural que cada uno expresa cuando habla la lengua de sus antepasados y de su propia tradición.” És això.

[30] Autoaprenentatge d'italià (1)

Esmentarem en aquesta entrada diversos diccionaris i també diversos mitjans de comunicació que poden ajudar en l'autoaprenentatge o l'aprenentatge de l'italia. Podem destacar, entre altres, els següents: Dizionario De Agostini (Sapere.it), que permet fer cerques en italià, cerques de sinònims i antònims i cerques per parells de llengües des de l'italià i cap a l'italià (amb les llengües següents: anglès, l'espanyol, l'albanès, el francès, el portuguès, el turc, l'alemany i el polonès entre altres llengües). També es pot destacar el Dizionari De Mauro Paravia online. I també el Dizionari Garzanti online, al qual cal subscriure's, gratuïtament, per fer les consultes. Un darrer diccionari recomanat: IdiomaX , que conté les possibilitats de consulta italià-castellà i castellà-italià. Pel que fa, d'altra banda, a mitjans de comunicació que poden ser útils per aprendre italià, destaquem els següents: Corriere della Sera , Il Manifesto, La Repubblica, L'Espresso, Panorama, Internazionale i Rai. També entre les ràdios poden resultar útils: Radio 24 i Radio Deejay. O la Rai international online.

[29] Il tutor online: tipologie

Tornem sobre la qüestió de l'e-tutor (vegeu també les entrades 6 i 12). Diu Mario Rotta en un article en què aprofundeix en aquesta qüestió, que "[il] profilo del tutor online [è] una somma di tre sfaccettature: instructor, moderator, facilitator. Il primo atteggiamento è più orientato a un lavoro sui contenuti, il secondo alla gestione dei gruppi di lavoro e delle discussioni aperte, il terzo a varie forme di scaffolding." Rotta (que vistarà el Servei de Llengües de la UAB pròximament per parlar de l'e-tutor en el context del web 2.0) explica amb claredat el perfil i les característiques d'aquestes tres facetes i en dóna exemples.

[28] Programes i programacions de llengües

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya té a l'abast de qualsevol persona a Internet els programes dels nivells inicial (A1), bàsic (A2), elemental (B1), intermedi (B2) i de suficiència (C1) de llengua catalana i prepara, actualment, el de nivell superior i revisa el de nivell intermedi. El web de la SPL també dóna accés a algunes programacions (de nivell bàsic, elemental, intermedi i de suficiència (juliol 2009)). D'altra banda, el Departament d'Educació té també unes versions provisionals dels programes d'ensenyament d'idiomes, en tres nivells: bàsic (A2) [2 cursos de 130 hores], intermedi (B1) [1 curs de 130 hores] i avançat (B2) [2 cursos de 130 hores] i les seves respectives concrecions, pel que fa a la competència lingüística comunicativa en diversos idiomes: català (bàsic, intermedi, avançat); alemany (bàsic, intermedi, avançat); anglès (bàsic, intermedi, avançat), espanyol (bàsic, intermedi, avançat), italià (bàsic, intermedi, avançat), japonès (bàsic, intermedi, avançat), francès (bàsic, intermedi, avançat), etc. Darrere de tot plegat, és clar, el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa.

[27] Autoaprenentatge de xinès (3)

Hem parlat ja a les entrades 14 i 15 de recursos per a l'autoaprenentatge del xinès. En consignem algun altre. La Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya han editat Viure a Catalunya. Comencem a parlar (2008), llibre acompanyat d'un disc compacte. “És un material específic per a persones d'origen xinès que acaben d'arribar a terres de parla catalana i no en coneixen la llengua. La presentació i els títols dels diferents apartats són en català i xinès. El disc proporciona la possibilitat d'escoltar converses en català i xinès, agrupades per temes. Recull de diàlegs hipotètics en diferents ambients i situacions socials: les persones, els llocs, la casa i l'entorn, les hores i els dies, la feina, el mercat i les botigues, el menjar, els serveis, la salut, el lleure. Les frases estan escrites al llibret en les dues llengües: català i xinès mandarí estàndards; al cd, els diàlegs estan enregistrats dues vegades, el primer cop en català i en xinés, el segon només en català tot deixant un espai mut després de cada frase per tal que l'estudiant pugui repetir el text.” És interessant, també, el Mètode complet de xinès parlat i escrit (2007), en paper, de la professora Lai-Ming Tsang. Presenta 22 temes sobre la vida quotidiana i un vocabulari d'unes 500 paraules. Qui s'interessi, d'altra banda, per les experiències del Consorci per la Normalització Lingüística amb el col·lectiu de xinesos, pot consultar la revista Llengua i Ús (número 41).

[26] Portfolio Europeu de les Llengües (5)

Dos dels portfolios electrònics més coneguts són el portfolio d’EAQUALS/ALTE (model 6.2000) per a adults universitaris (16+) i l'electronic European Language Portfolio (eELP), elaborat en el marc del Programa Minerva amb finançament de la comunitat europea i pensat per a adults (16+) i amb especial atenció als estudiants universitaris europeus. Tots dos són descarregables. La llengua vehicular de cap d’aquests portfolios no és el català. El d’EAQUALS/ALTE és en anglès i francès; l’electronic European Language Portfolio és en anglès, espanyol, suec, grec, alemany i italià. Tots dos permeten, però, naturalment, implementar informacions sobre qualsevol llengua. Un altre portfolio electrònic validat pel Consell d'Europa és el 89.2007 (The Netherlands – Dutch National Bureau for Modern Languages). Tant el primer com el segon són eines excel·lents i utilíssimes per a la reflexió lingüística. Podrien formar part del kit de consciència lingüística de qualsevol persona com a eines bàsiques per a l'autoconeixement.

[25] Portfolio Europeu de les Llengües (4)

Els PEL electrònics o e-PEL presenten una colla d'avantatges sobre els portfolios en paper, que són la quasi totalitat dels validats pel Consell d'Europa. Alguns d'aquests avantatges són: 1) la facilitat de manipulació (el portfolio en paper se sol considerar difícil de manejar); 2) la senzillesa de distribució i estalvi de paper (es pot consultar o descarregar, per exemple, a la xarxa); 3) la rapidesa d’implementació (permet no haver d’entrar informacions de manera repetitiva: el que s’introdueix en una secció pot ser vàlid per a una altra); 4) una interfície menys redundant (és més fàcil, doncs, d’emplenar); 5) la facilitat de modificació de les dades i de l’actualització; la possibilitat de guardar traça de les modificacions fetes (hi pot haver un historial que permeti veure l’evolució en el procés d’aprenentatge); 6) la facilitat de compartir el document amb altres persones; 7) la possibilitat de no haver de mostrar a l’usuari, de cop, tot el material, extens i de consulta difícil, sinó només aquell que és pertinent segons les interaccions o els interssos de l’usuari, fet que en facilita la consulta; 8) la possibilitat que el dossier incorpori de manera integrada documents en altres suports que el paper, i de magnitud superior; 9) la possibilitat de contenir, integrats, vincles a altres documents o informacions de suport d’ajut valuós per a la implementació del portfolio (interns o externs); 10) més resistència al pas del temps; 11) la possibilitat de distingir entre la interfície d’escriptura del portfolio i les opcions de visualització/impressió de les dades introduïdes; 12) la possibilitat de generar diverses sortides (documents pdf, per exemple, per a impressió) a partir d’unes úniques dades introduïdes en funció dels destinataris del portfolio; 13) la facilitat de tria de la llengua vehicular del portfolio i la possibilitat d’importar i exportar dades. No hi ha opció, doncs, entre els portfolios en paper o els electrònics!

[24] Portfolio Europeu de les Llengües (3)

Hi ha prop d’un centenar de models de PEL validats pel Consell d’Europa a tot el continent, a instàncies de diversos països o institucions. Corresponen a diverses franges d’edat. Pel que fa als d'adults, n'hi ha una vintena llarga de validats, que han estat promoguts per diversos països (Suïssa, França, Anglaterra, Irlanda, Txèquia, Alemanya, Espanya, Hongria, Turquia, etc.) i institucions de prestigi a Europa en l’ensenyament de llengües (com ALTE i EAQUALS, CERCLES, l'European Language Council, etc.). Alguns d'aquests portfolios s'adrecen específicament a adults, altres inclouen també, a més dels adults, els “aprenents joves”; altres tenen objectius específics (cas del model 14.2001, d'Irlanda, per exemple: "Model for adult immigrants preparing for mainstream vocational training and employment"). Uns quants s'adrecen específicament als aprenents adults universitaris (casos, per exemple, dels models 29.2002 de CERCLES o el 40.2003, d'Itàlia). A l'Estat espanyol el portfolio d'adults validat (16 o més anys) és el del Ministeri d'Educació i Ciència (model 59.2004).

[23] Multilingüisme de grup

És suggestiva la idea que les competències lingüístiques no vagin sempre associades estrictament als individus, sinó que es puguin plantejar competències lingüístiques grupals. Imaginem, per exemple, en l'ordre laboral, un equip de treball de tres persones a què l'organització no exigís el coneixement d'una mateixa lingua franca estrangera a tots els seus membres, sinó que hi hagués una distribució de les competències lingüístiques necessàries per al grup: en lloc de tenir tres persones que sabrien anglès, n'hi podria haver una que sabés anglès, una altra que sabés francès i una altra que sabés xinès. Com a equip de treball, òbviament, seria molt més competent. Aquesta idea ja s'aplica a la vida real, és clar, fent de la necessitat virtut. Quantes vegades no hem viatjat en grup i algú ha estat el responsable de la comunicació en passar per un país, algú altre en passar per un altre, segons els coneixements lingüístics de cadascú? Jesús Tuson va imaginar un cas extrem de poliglotisme d’equip, amb un component de planificació que s’ha de considerar poc menys que utòpic. Deia, en un dels seus textos (Patrimoni natural, 2004) : “I allà on no pugui arribar un individu sol podrà arribar-hi un grup. Imaginem cinc persones ben avingudes, amb ganes de veure món, que decideixen planificar un viatge a quatre o sis anys vista. Calculem, a més, que entre totes cinc ja s’han fet propietàries de tres llengües, potser quatre, i que prenen la decisió de convertir-se en “equip de poliglots”. En els anys en què estarà vigent el projecte de futur, cadascuna d’aquestes persones es compromet a adquirir dues llengües més, totes diferents (una fita ben fàcil d’assolir en els anys previstos, sobretot si l’equip està constituït per gent jove). Aquest grup, a més, no està gens disposat a reincidir en les llengües habituals, les de l’oferta típica (anglès, francès, alemany, que potser ja coneixen), i comencen, coratjosos, l’aventura del suec, l’àrab, el berber, el rus, el xinès, el suahili, el japonès... De cop, se’ls obren possibilitats immenses d’anar pel món amb la comoditat de poder tractar tot de pobles en la llengua de cada lloc, perquè l’equip de poliglots, cinc persones, han arribat a adquirir més d’una dotzena de llengües.” (p. 98-99)

[22] Portfolio Europeu de les Llengües (2)

Tot i la possibilitat de decantar-los cap a determinats àmbits i de contextualitzar-los per aconseguir-ne l’adequació i la utilitat màximes, els PEL són uns instruments amb un esperit i unes característiques bàsiques comunes: consten regularment de tres parts que són el passaport lingüístic, la biografia lingüística i el dossier. El passaport permet al propietari del PEL fer i registrar l’autoavaluació de les seves competències lingüístiques per destreses; registrar els certificats i acreditacions de llengua obtinguts i fer el llistat d’experiències lingüístiques i interculturals viscudes. Aquesta secció del PEL coincideix amb un document d’una altra proposta europea, l’Europass, el Passaport de llengües Europass, i s’integra també en un altre dels documents de la mateixa proposta, el Currículum vitae Europass. Una de les utilitats del portfolio és afavorir l’elaboració d’aquests documents estàndard a Europa, així com de qualsevol altre document on hagin de constar les competències lingüístiques personals. La biografia lingüística, d’altra banda, en la seva formulació estàndard, implica l’aprenent en la planificació i la reflexió sobre el seu procés d’aprenentatge, l’interpel·la sobre el que pot fer en cada llengua i el convida a incloure informació sobre experiències lingüístiques i culturals assolides en l’educació formal o més enllà. El dossier és el recull de les evidències de l’usuari, en tota mena de formats, fruit de la seva relació amb les llengües, a fi de poder mostrar el seu nivell de competència amb l’objectiu de poder aconseguir una feina, assolir metes acadèmiques, adonar-se del procés d’aprenentatge seguit, etc. Constitueix la materialització, amb uns determinats productes triats pel propietari del portfolio (escrits, enregistraments d’àudio, de vídeo, etc.), del que s’ha declarat en les altres dues seccions de l’eina.

[21] Portfolio Europeu de les Llengües (1)

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) és una iniciativa del Consell d’Europa per donar suport a la mobilitat europea i cohesió entre els ciutadans per mitjà del foment del plurilingüisme i del pluriculturalisme. Vol facilitar la presa de consciència lingüística i una forma de registrar el coneixement i l’aprenentatge de llengües i d’experiències interculturals. Vol estimular, també, l’aprenentatge d’idiomes i promoure l’autonomia en l’aprenentatge. Figuren entre els objectius del Consell d’Europa en concebre el PEL: el desenvolupament de la ciutadania democràtica a Europa per mitjà de l'aprofundiment de l'entesa i la tolerància dels ciutadans d'Europa; la protecció i la promoció de la diversitat lingüística i cultural; la promoció del plurilingüisme per mitjà de l'aprenentatge de llengües i cultures al llarg de la vida i la descripció clara i transparent de les competències lingüístiques i les titulacions per facilitar la mobilitat a Europa. El PEL es va desenvolupar sobretot a partir de l’any 2001 amb motiu de l’Any Europeu de les Llengües i té com a substrat actiu el Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Es pot considerar, com afirma Daniel Cassany, "l’aplicació pràctica dels principis conceptuals del MECR".

[20] Itinerari de consciència lingüística (i 5)

La darrera etapa de l'itinerari és la voluntat de transformar l'entorn, amb un abast local o global, individualment o en associació, responent a una ciscumstància puntual o a una reflexió més general. És una etapa de compromís exterior. Com es pot transformar l'entorn? Alguns senzills exemples: canvia l'entorn qui visita un país i s'interessa per la llengua minoritària que s'hi parla i no tan sols per la llengua de comunicació amb què s'entendria amb tothom; qui ajuda les persones immigrades, amb una actitud de voluntarisme lingüístic, en les qüestions d'integració lingüística i cultural (acompanyant-les, per exemple, a resoldre tràmits administratius, mèdics, etc.); qui practica el bilingüisme passiu per no alterar els usos lingüístics dels seus interlocutors, en benefici del respecte a la diversitat lingüística; qui exerceix els seus drets lingüístics i exigeix, per exemple, la presència de la llengua en un determinar àmbit o servei... Tanquem, doncs, l'itinerari de consciència lingüística en cinc etapes. Dues han estat d'observació (interior, exterior), una de comprensió i dues de transformació (interior, exterior).

[19] Itinerari de consciència lingüística (4)

La quarta etapa en l'itinerari és la de transformació personal. Es tracta d'obrir-se a la llengua, de viure amb la llengua o, més senzillament, de viure la llengua. Viure la llengua és mantenir una actitud de considerar rellevant tot allò que en el dia a dia personal hi té relació, i de veure en tota expriència lingüística una possibilitat de creixement personal. És una actitud i una sensibilitat d'implicació amb el fet lingüístic que fa esdevenir les persones, indubtablement, més persones. Aquesta transformació vital fa que els individus, per exemple, vulguin aprofitar qualsevol situació per exposar-se a les llengües; fa que les persones s'atreveixin a transcendir les opacitats lingüístiques del seu entorn, sense pors (poden ser per a nosaltres tan radicalment insignificants les inscripcions dels rètols en àrab o en xinès de les botigues del nostre barri?) i fa que vulguin saber, per exemple, l'etimologia del seu nom, o del poble on estiuegen, o el sentit de tal o tal altre nom d'una marca comercial. Aquesta transformació fa també que les persones s'interessin per entendre el sentit dels manlleus (saber que xocolata ve de la llengua nàhuatl és tota una lliçó d'història, una aportació molt més que lingüística a la persona!). Viure la llengua és també superar el clixé que les llengües serveixen només per comunicar-se i entendre, en canvi, que són un espai per al gaudi, el plaer i la dimensió lúdica de les persones. Viure la llengua inclou també, naturalment, voler aprendre llengües, aprofitant totes les oportunitats i tots els mestres quotidians a l'abast. Una expressió eslovaca resumiria aquest vessant de l'etapa de transformació en l'itinerari de consciència lingüística: "Amb cada llengua nova que s'aprèn, s'adquireix una nova ànima."

[18] Itinerari de consciència lingüística (3)

Després de saber veure la diversitat lingüística, cal saber-la comprendre, fet que ens aboca a saber-ne entendre la necessitat (de la mateixa manera que per a la vida és imprescindible la biodiversitat). La linguodiversitat és necessària perquè les llengües tenen un valor patrimonial; són una font de riquesa futura (poden expressar tot allò que la humanitat pugui arribar a dir); expressen identitats i permeten que les comunitats es reconeguin a si mateixes; contenen la història dels seus parlants; són instruments preciosos per al coneixement del seu entorn; categoritzen de maneres diferents la realitat i aporten nocions subtilment distintes de la veritat (arguments inspirats en Pere Comellas: Contra l'imperialisme lingüístic: a favor de la linguodiversitat). Un exemple, només, d'aquesta diferent categorització de la realitat: la llengua australiana djirbal, en vies d'extinció, situa a la mateixa categoria de noms les dones, el foc i les coses perilloses. Són tres realitats que en altres cultures no tenen cap connexió imaginable... (o sí? En català hi ha un refrany fruit del sexisme històric que diu que "Amb dones, armes i focs, no vulguis jocs" i un altre que diu "Dona i espill, sempre en perill"). Les llengües, doncs, proporcionen mirades complementàries sobre el món que són totes necessàries per entendre la complexitat del coneixement humà.

[17] Itinerari de consciència lingüística (2)

La segona etapa en l'itinerari de consciència lingüística és sortir d'un mateix i saber veure allò divers que hi ha al defora. Es tracta de la diversitat lingüística: un panorama d'unes 6.000 llengües de no fàcil delimitació, que responen sovint a noms diferents (un exemple: la llengua angika, del Nepal, és anomenada anga, angikar, chhika-chhiki), que es distribueixen irregularment. La majoria són llengües parlades per grups humans petits (unes 4.000 no arriben als 100.000 parlants, segons D. Crystal). El repartiment per continents és també ben irregular: el 4 % a Europa, el 15 % a Amèrica, el 21 % a Oceania i un 30 % a l'Àfrica i un altre 30 % a l'Àsia. La distribució per països, d'altra banda, dóna realitats com les següents: Papua-Nova Guinea amb més de 800 llengües i Nigèria amb prop de 500 i l'Índia amb unes 400 i, en canvi, les Maldives, Palestina, Bahrain o Islàndia amb una sola llengua. La diversitat, doncs, és ben capritxosa. Saber veure la diversitat circumdant requereix, també, una mirada cap a les llengües de la immigració. A Catalunya es parlen actualment el català, llengua pròpia, i el castellà, i unes 300 llengües més, una quarantena de les quals romandran al país al llarg del segle XXI segons creu Carme Junyent, coordinadora de l'exposició Les llengües a Catalunya.

[16] Itinerari de consciència lingüística (1)

Per bé que el llenguatge és l'element configurador essencial de la humanitat, és habitual i natural que moltes persones visquin la llengua sense un procés reflexiu profund, sense desenvolupar una actitud de consciència lingüística crítica. Proposem un itinerari de consciència lingüística en cinc etapes: 1) autoconèixer-se; 2) veure la diversitat; 3) comprendre la diversitat; 4) transformar-se individualment i 5) transformar l'entorn. La primera etapa és l'autoconeixement, que ens permet saber com som com a aprenents (punts forts i punts febles en aprendre llengües, estil cognitiu, capacitat d'ús d'estratègies en l'aprenentatge, etc.) i descobrir les nostres competències lingüístiques invisibles a fi de tenir una idea més ajustada de la nostra competència plurilingüe. Un exemple: algú podria no sumar a la seva competència plurilingüe, per exemple, el fet de conèixer mínimament una llengua de signes amb què es comunica amb un amic sord. Autoconèixer-se és, senzillament, saber apreciar tot l'actiu lingüístic de què es disposa i estar en condicions de gestionar-lo òptimament. Tothom és molt més, lingüísticament, que els resultats d'uns processos d'avaluació i certificació formals en què hagi pogut participar.

[15] Autoaprenentatge de xinès (2)

El xinès mandarí és la llengua més parlada del planeta: és la primera llengua d'una cinquena part de la població (i no oblidem que una altra varietat del xinès, el xinès wu, es troba entre també les quinze més parlades del món). Cada vegada a Catalunya hi ha més immigració de llengua xinesa i més persones que s'interessen per aprendre'l. En català hi ha força recursos a l'abast per als aprenents o autoaprenents de xinès. Diccionaris en línia com el Diccionari català-xinès o el Diccionari xinès-català / català-xinès en línia. Per al professorat que té alumnat xinès a classe o a les aules d'acollida, o per als estudiosos de les llengües, és imprescindible consultar l'obra de Lluïsa Gràcia Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la gramàtica del xinès. Obres com aquesta responen al principi que per facilitar la integració cal conèixer ni que sigui mínimament les llengües de les persones que arriben a la comunitat d'acollida. Llegim al text: “Poder demostrar als immigrants que sabem alguna cosa de la seva llengua, encara que només sigui que en coneixem l’existència i el nom o la manera de dir bon dia o gràcies, manifestar que hi estem interessats i ensenyar-los que tenim un llibret que ens pot ajudar a saber-ne més, són coses que ells agrairan, com ho agrairíem nosaltres si ens trobéssim en les seves circumstàncies.” L'obra és plena de sorpreses: les diferències entre els termes de parentiu entre català i xinès no tenen pèrdua (pàgines 64-65). Cal no oblidar, en darrer terme, un altre recurs, dels incansables serveis lingüístics universitaris catalans: la Guia de conversa universitària xinès-català elaborada a la Universitat de Barcelona.

[14] Autoaprenentatge de xinès (1)

Ràdio Xina Internacional (CRI) ofereix un interessant manual de base de xinès mandarí en trenta lliçons (recomano un cop d'ull, per exemple, a la lliçó 1, sobre les salutacions). L'estructura de les trenta lliçons és la següent: presenta les expressions associades al tema, les dificultats que s'hi solen produir, un audiovisual de qualitat on apareixen exemplificades, un exercici de lectura, un exercici interactiu de sintaxi i, per acabar, una glossa molt interessant de cultura xinesa que permet reforçar la competència intercultural de l'aprenent. Pel que fa a aquest darrer aspecte, per exemple, la unitat 1 indica que la manera de saludar-se dels xinesos varia segons les situacions: si és l'hora de dinar se solen preguntar “Has dinat?”; si es tracta d'una trobada al carrer se sol dir “Vas a comprar?”, “Surts de la feina?”, etc. Qui pregunta, però, no vol saber la resposta, sinó que senzillament demostra la seva cordialitat cap a l'altre. La pregunta es pot respondre, però només lleugerament, sense entrar en explicacions sobre la qüestió. Ràdio Xina Internacional té també altres recursos per a l'autoaprenentatge del xinès, com un conjunt de setanta lliçons de xinès en línia. Es pot triar la llengua de les explicacions entre un bon nombre d'idiomes, alguns de pròxims (francès, portuguès, espanyol, italià).

[13] Destreses comunicatives a les biblioteques (1)

Les biblioteques universitàries s'estan reivindicant com espais decisius perquè la comunitat universitària afermi les seves destreses comunicatives. El nou model de biblioteca de moltes universitats, que segueix l'opció de la Xarxa de Biblioteques Universitàries (REBIUN) per una reformulació d'aquests centres, integra tota una colla de serveis clau per als professors i els estudiants relacionats amb els seus projectes i amb la cerca informacional i l'ús de les tecnologies. Les biblioteques universitàries es conceben com uns nous equipaments on els estudiants i els investigadors dels nous paradigmes que representen l'Espai Europeu d'Educació Superior i l'Espai Europeu d'Investigació han de poder trobar els serveis bàsics que els permetin aconseguir els seus objectius. Les biblioteques de la UPC i la UPF, en aquesta línia, han generat recursos per a la millora de la comunicació universitària. En concret, Bibliotècnica, la biblioteca digital de la UPC, posa a l'abast del seu públic guies d'ajuda per presentar treballs acadèmics (en català, castellà, anglès); per elaborar i presentar comunicacions (català, castellà, anglès); per elaborar informes (català, castellà); per elaborar articles de revista (català, castellà); per presentar bibliografies i citar textos (català, castellà) o per elaborar tesis (català, castellà). La UPF, d'altra banda, per mitjà de La Factoria, “un servei de suport a l'aprenentatge i la docència que té com a objectiu donar resposta a necessitats emergents, tant del professorat com dels estudiants, per a la realització de les seves activitats acadèmiques, ja siguin docents o d'aprenentatge” té, entre els seus recursos, una guia útil, també, per elaborar treballs acadèmics (català).

[12] El tutor virtual

Em sembla aclaridor l'article de Claudia Marisa Pagano "Los tutores en la educación a distancia, un aporte teórico". L'article destaca la importància de la tasca tutorial en aquesta modalitat d'aprenentatge, estableix els elements de l'educació a distància i se centra en el tutor i en les seves característiques (l'autora en destaca la dimensió tècnica, la dimensió didàctica i la dimensió psicoafectiva) i funcions (se'n destaquen la funció orientadora, l'acadèmica i la institucional i de nexe). L'article també prova d'establir les modalitats de tutoria (presencial, per correspondència, telefònica, telemàtica) i dedica l'últim apartat a la figura del tutor virtual, de la qual destaca el paper d'e-moderador.

[11] Biografies lingüístiques: un exemple

Les biografies lingüístiques estan a l'ordre del dia sobretot des que el Portfolio europeu de les llengües (PEL), instrument estàndard europeu de reflexió lingüística ancorat en el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa, les va convertir en una de les seves tres parts. Tot i que el terme biografia lingüística és fixat, l'etiqueta és àmplia i pot designar produccions molt diverses al servei de l'aflorament i l'objectivació de la realitat lingüística, cultural i intercultural de les persones. Tantes com formadors en promoguin l'ús o individus decideixin escriure aquesta mena de textos de la literatura del jo. La biografia lingüística pot acabar essent un cúmul de respostes sobre la identitat lingüística d'una persona, l'autoavaluació sobre els nivells que té en cadascuna de les llengües que coneix, la reflexió sobre la seva manera d'aprendre, etc. La didàctica basada en les autobiografies lingüístiques no té més d'una desena d'anys, es considera innovadora i té un enorme potencial pedagògic i unes possibilitats també molt grans de ser un instrument que pot ajudar altres persones, en un món com més va més interconnectat i més basat a compartir l'experiència. M'agrada la biografia lingüística de Lydia Libos, una estudiant universitària francesa que escriu amb detall i senzillesa sobre la seva relació amb les llengües (amb el francès, el creol, l'anglès, el portuguès, l'espanyol, el peul o ful, l'hongarès, el finès, el llatí...), sobre les metodologies d'ensenyament que li ha tocat viure, sobre les seves "immersions lingüístiques", sobre la seva relació amb les llengües en els diversos moments del seu periple estudiantil i també sobre les llengües de la seva incipient vida laboral.

[10] Com fer un pòster

La pràctica universitària de fer pòsters per comunicar els resultats de la recerca és cada cop més estesa. El material interuniversitari Argumenta té una unitat dedicada al pòster. Hi ha diversos recursos interessants, en anglès, per a la preparació de pòsters. Destaquem, sobretot, la fenomenal guia Advice on designing scientific posters, elaborada per Colin Purrington, del Departament de Biologia de l'Swarthmore College, de Pensilvània, o també els Do's and Don'ts of Poster Presentation (Steven M. Block), de la Universitat de Princeton. També és interessant, al web de l'American Society of Plant Biologists, How to make a great poster (de Dina Mandoli, de la Universitat de Washington). O un senzill però útil fullet amb unes interessants “suggestions for improving your poster”, de N. Carter i K. Nilson. La consulta de diversos exemples de pòsters realitzats es pot fer a Creating Effective Poster Presentations, de G. Hess, K. Tosney i L. Liegel. I si allò que es vol són exemples i instruccions però també un bon ventall de plantilles per a la creació dels pòsters pot resultar un bon lloc de visita el web del projecte Ecourban. És suggestiu, també, el web ePosters.net, on es poden penjar lliurement pòsters de l'àmbit mèdic i científic en general i accedir a consultar els que hi han deixat altres usuaris. Web 2.0, potser?

[9] Les empreses necessiten llengües

El Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme creat per la Comissió Europea ha elaborat un informe (As línguas facilitam o funcionamiento das empresas, en la versió portuguesa) presentat fa pocs dies que arriba a la conclusió que les llengües, a les empreses, faciliten els negocis: que la diversitat lingüística, la inversió en idiomes i la inversió en aptituds interculturals els són molt favorables. Llegim a l'informe: “Uma percentagem significativa das PME europeias perde oportunidades de negócio todos os anos em resultado directo da escassez de competências linguísticas e interculturais. Embora pareça inequívoco que o inglês irá manter o seu papel de liderança enquanto língua comercial mundial, serão as outras línguas a marcar a diferença entre a normalidade e a excelência e a criar uma vantagem competitiva”. Alguns dels aspectes que assenyala l'informe són que Europa perd competitivitat perquè les economies d'Àsia i Amèrica llatina estan adquirint bons coneixements lingüístics; que als estats de la UE s'ha de fomentar el coneixement d'un ampli ventall de llengües perquè les empreses necessiten una mà d'obra cada cop més diversificada; que les direccions de les empreses han de donar suport a les estratègies lingüístiques (inversió en formació lingüística, contractació de parlants nadius, garantia d'una bona comunicació multilingüe per Internet). Fa un any, l'informe ELAN apuntava en la mateixa línia.

[8] La llengua personal adoptiva

El coneixement de llengües és, indubtablement, un pont cap a la concòrdia entre els ciutadans europeus. Al consell que els ciutadans de la Unió Europea coneguin la llengua pròpia i dues altres llengües estrangeres, s'hi ha afegit ara, dins aquest 2008, Any Europeu del Diàleg Intercultural, una nova recomanació formulada per un grup de treball presidit per M. Amin Maalouf (l'autor d'Identitats assassines). Consisteix que els ciutadans europeus coneguin una "segona llengua materna", anomenada "llengua personal adoptiva", amb la qual s'identificarien per raons personals o professionals. Llegim al web de la Unió Europea: "L’UE devrait prôner la notion de «langue personnelle adoptive», à considérer comme une «seconde langue maternelle» que chaque citoyen européen serait encouragé à apprendre. Elle devrait être intégrée dans le cursus scolaire et universitaire ainsi que dans la vie professionnelle de chacun, et étroitement liée aux aspects touchant à l'histoire, à la culture et à la littérature. En principe, cette langue adoptive ne serait pas celle utilisée pour la communication internationale." Aquesta fórmula permetria donar suport, doncs, a les llengües minoritzades i també gestionar adequadament les llengües de la immigració: els immigrants podrien aprendre com a llengua adoptiva la del país d'acollida i les llengües dels immigrants, al seu torn, podrien ser les adoptives dels autòctons europeus. Si us interessa, podeu consultar l'informe complet d'aquest grup d'intel·lectuals per al diàleg intercultural a favor de l'adquisició d'una lingua personale d'adozione. Hem adoptat, per a l'ocasió, la versió italiana del document: "Una sfida salutare: come la molteplicità delle llingue potrebbe rafforzare l'Europa".