[48] Estils d'aprenentatge (1)

Un dels vessants fonamentals de l'aprenentatge autònom és conèixer-se com a aprenent. Llegim al web de Linguanet Europa: "Tots els aprenents tenen diferents maneres d'aprendre a l’hora d’estudiar una llengua. A uns els agrada escoltar i parlar i d’altres prefereixen analitzar textos o estudiar amb l’ajuda de suport visual. Tot i així molts aprenents barregen diferents estils d’aprenentatge. El que és important és recordar que absolutament tots els estils d’aprenentatge poden tenir resultats excel·lents quan s’aprèn una llengua". Habitualment es parla d'aprenents preferentment visuals, auditius o quinestèsics. Al web de Richard M. Felder i Barbara A. Soloman Learning styles and strategies es defineixen diversos estils d'aprenentatge a partir de les dualitats següents (que no són pas les úniques possibles), les quals no són mai absolutes en les persones: aprenents actius vs. aprenents reflexius; aprenents sensitius vs. intuïtius; aprenents visuals vs. verbals; aprenents seqüencials vs. globals. La Universitat de l'Estat de Nord Carolina posa a disposició de qualsevol autoaprenent una senzilla aplicació que ajuda a determinar aquests estils d'aprenentatge (l'Index of Learning Styles Questionary). Pot ser utilitzat "by individuals who wish to determine their own learning style profile and by educators who wish to use it for teaching, advising, or research". Podeu consultar altres qüestionaris sobre estils d'aprenentatge, per exemple, a Information and questionnaires for assessing learning styles and preferences o també podeu donar un cop d'ull al qüestionari de Marcia L. Conner What's Your Learning Style? I trobareu molt més sobre estils d'aprenentatge a support4learning.org.uk.

[47] Voluntaris lingüístics (i 3)

Aquests dies, arran dels Jocs de Pequín, hem pogut veure com el voluntariat ha tornat a ser una institució fonamental en el desplegament de moltes de les activitats d'aquest esdeveniment global. Volem deixar constància que el voluntariat lingüístic, com a tal, hi ha tingut un paper. Llegíem ja en unes informacions en plena organització dels Jocs Olímpics que "Selon un responsable du Bureau du Groupe de coordination du volontariat et du bénévolat aux Jeux Olympiques de Beijing, les besoins du service volontaire et bénévole des J.O. nécessitent le recrutement d'un plus grand nombre de volontaires et de bénévoles linguistiques. A cet effet, le bureau susmentionné invite sincèrement les personnalités des divers milieux de la société remplissant les conditions requises à s'inscrire dans les meilleurs délais. Les départements intéressés commenceront à partir de mi-décembre au deuxième tour d'examen et de choix des bénévoles linguistiques."Els voluntaris lingüístics han intervingut, per exemple, en els serveis d'atenció mèdica dels Jocs o en el suport als desplaçaments dels visitants estrangers. Com és lògic, hi ha hagut en aquests casos formació específica per als voluntaris. Altres iniciatives de voluntariat lingüístic de què tenim notícia més enllà de les universitats són, per exemple, el d'un grup de dones bénévoles (o voluntàries) canadenques amb altres dones (immigrants) que no coneixen prou l'anglès o el francès. Un altre voluntariat lingüístic interessant, que aporta idees, el trobem al Japó: el Tokyo Metropolitan Government té un pla d'intervenció de voluntaris en el cas de desastres que preveu l'existència del voluntari lingüístic, que té com a missió "give victimized foreigners language support during a large-scale disaster" (punt 3). Una nova iniciativa de voluntariat lingüístic als hospitals podem trobar-la al North York General Hospital de Toronto, que és un centre marcadament multicultural, multiracial i multilingüe, on són imprescindibles per a la feina diària les competències lingüístiques i interculturals. A la vista d'algunes d'aquestes experències de voluntariat lingüístic llunyanes i ben externes a la universitat, semblaria oportú que els serveis lingüístics universitaris assumissin el repte de formar voluntaris per a intervencions específiques no estrictament relacionades amb el context universitari, i, encara més, que no fossin necessàriament orientades a l'acollida d'estudiants nouvinguts. Potser els crèdits per a accions solidàries dels nous plans d'estudi podrien obrir una via per a la formació d'aquests nous voluntaris que demana una societat cada cop més complexa, de la qual la universitat no hauria de quedar despenjada.

[46] Voluntaris lingüístics (2)

La idea del voluntariat lingüístic va ser seguida amb interès des de fora de les universitats i, al cap de sis anys d'engegar-se l'experiència del voluntariat lingüístic a la UAB, La Generalitat va activar amb decisió el programa Voluntaris per la llengua, inciativa d'una gran ambició, claredat i senzillesa alhora, que requereix la intervenció d'un autòcton i d'un nouvingut. El primer ha de comprometre's a mantenir unes sessions de conversa amb el segon, a fi que aquest pugui practicar l'ús de la llengua catalana i optimitzar l'aprenentatge de la llengua. La iniciativa de la Generalitat és àmpliament explicada a l'article següent sobre els Voluntaris per la llengua i va ser distingida com un dels "Ten successfull ways to motivate language learners" a la Unió Europea. Milers de persones, avui dia, en una progressió ascendent, constitueixen parelles lingüístiques que segueixen les directrius del programa de Voluntaris per la llengua i que semblen satisfetes de l'experiència, per totes dues parts. Observem aquest testimoni:

[45] Voluntaris lingüístics (1)

Quan el 1996 al Gabinet de Llengua Catalana de la UAB es va crear el voluntariat lingüístic (una idea que es va treure del magí el company J. Pujol Nadal en el context d'una extraordinària comunitat d'amics en plena efervescència d'idees, projectes i realitzacions), poc es podia pensar aleshores que el moviment tindria continuïtat a la UAB i que s'estendria més o menys ràpidament a altres universitats catalanes per mitjà dels seus serveis lingüístics. A banda la UAB, els voluntaris lingüístics van prendre cos i es van estendre a la UPC, a la UJI, de Castelló, a la UV, a València, a la URV, a Tarragona, a la UdL, a Lleida, o a d'altres universitats del Principat. Els voluntaris lingüístics van arribar també ben aviat a les Illes (a la UIB) i, més recentment, s'han estès a les universitats gallegues (Universitat de Santiago de Compostel·la). Les finalitats o els objectius dels diversos voluntariats universitaris són lleugerament diferents: sempre preveuen com una de les seves activitats principals el suport a l'acollida lingüística i cultural d'estudiants nouvinguts, però també tenen altres objectius vinculats amb les activitats de dinamització de la llengua a les universitats. La Universitat Autònoma de Barcelona, d'altra banda, ben aviat va començar a articular un programa de formació dels voluntaris i voluntàries (vegeu, per exemple, el programa de l'XI Curs de Formació del Voluntariat Lingüístic), amb xerrades sobre el voluntariat, sobre diversos productes per a l'aprenentatge de la llengua, sobre aspectes sociolingüístics, sobre metodologia per a la seva intervenció com a voluntaris lingüístics, etc. Recordo que vaig intervenir directament en un dels primers cursos de formació donant pautes als voluntaris sobre els productes formatius per a l'aprenentatge de llengua i l'acollida lingüística. També les altres universitats s'han sumat a la formació del voluntariat, que considero del tot imprescindible. A la UAB, des de fa uns anys, es fa servir per a aquesta formació una de les unitats del programa Argumenta, la d'acollida d'estudiants nouvinguts, concebuda amb aquesta finalitat en dissenyar el material.

[44] I Jornada Interuniversitària Argumenta (1)

Després d’uns anys de funcionament del programa Argumenta i de la constatació de la seva utilitat formativa a diverses universitats, el Servei de Llengües de la UAB organitza la I Jornada Interuniversitària Argumenta. La conjuntura actual de la definició dels plans d’estudi universitaris i de la valoració de les competències bàsiques transversals d’ordre lingüístic i comunicatiu en el marc de l’EEES, fan que un producte com Argumenta tingui més vigència que mai. La Jornada s’adreça als tècnics lingüistes i al professorat dels serveis lingüístics universitaris catalans que vulguin conèixer Argumenta o explicar com hi treballen a la seva institució. La Jornada vol tenir un caràcter informatiu i formatiu alhora i potenciar l’intercanvi d’experiències relacionades amb la utilització del material en els nous escenaris que viuen les universitats catalanes. A banda la conferència inicial de Mario Rotta, sobre “L’e-tutor a l’era del web 2.0” (consulteu l'entrada 6 si voleu veure i sentir les explicacions de Mario Rotta), professor de la Universitat de Florència, especialista en educació i tecnologia, hi haurà les comunicacions següents sobre experiències d’ús d’Argumenta promogudes pels serveis lingüístics universitaris catalans: Montserrat Marigó (UPC): “Explotació i usos d’Argumenta a la UPC” (12.30 a 12.50 h); Andreu Ayats (UAB): “Modalitats d’utilització d’Argumenta a la UAB” (12.50 a 13.10 h); Fiona Kelso (UAB): “La traducció/adaptació d’Argumenta a l’anglès” (13.10 a 13.30 h); Mar Anton (UdG) i Anna Serra (UAB): “El perfil del formador d’Argumenta” (13.30 a 13.50 h); Ester Tur (UAB): “Utilitat d’Argumenta en els cursos de llengua que segueixen els programes de la Secretaria de Política Lingüística” (13.50 a 14.10 h) i Cristina Gelpí (UOC/UPF): “Utilitat d'Argumenta per a l'aprenentatge de la redacció acadèmica a la UOC” (14.10 a 14.30 h). A la tarda, després de dinar, diversos grups de treball entre els assistents provaran de concretar el futur d'Argumenta (per si us pot interessar, fa uns mesos apuntava algunes de les línies de futur d'Argumenta, i feia una mirada de balanç en un article a Llengua i Ús).

[43] Mediació lingüística (i 2)

La mediació lingüística és una de les manifestacions de la competència lingüística comunicativa de les persones. Llegim al Marc europeu comú de referència...: "Tant en la recepció com en la producció, les activitats escrites i/o orals de mediació permeten la comunicació entre persones que no són capaces de comunicar-se directament per les raons que sigui. La traducció o la interpretació, una paràfrasi, un resum o una anotació subministra a un tercer una (re)formulació d'un text al qual aquest tercer no té, en principi, un accés directe. Les activitats de mediació de tipus lingüístic, que (re)processen un text ja existent, tenen un paper considerable en el funcionament lingüístic de normal de les nostres societats." (p. 33). La mediació s'associa a estratègies de planificació (desplegar els coneixements previs, localitzar els recursos, preparar glossaris, tenir en compte les necessitats de l'interlocutor); d'execució (anticipar, omplir buits, advertir les possibilitats i les equivalències); d'avaluació (comprovar la congruència dels dos textos, comprovar la coherència dels usos) i de reparació. En el context actual, en què les persones ja no aspiren, com a aprenents de llengües, a la near native competence, i en què són cada cop més valorades les possibilitats d'intercomunicació respectuoses amb la diversitat lingüística (fins i tot assumint l'existència d'algunes pèrdues d'informació), la capacitat de mediació lingüística es revela decisiva per escurçar les llacunes comunicatives. Les actuacions basades en qualsevol forma de voluntariat lingüístic, d'altra banda, tan actuals, també requereixen una bona capacitat de mediació lingüística.

[42] Denominador comú

Les formulacions de defensa d'una llengua comuna, la que sigui, en el sentit d'un únic codi de comunicació entre persones són d'una pobresa intel·lectual esfereïdora. El Manifiesto por la Lengua Común que va aparèixer a la llum pública abans de l'estiu signat per Mario Vargas Llosa, Carlos Castilla del Pino, Félix de Azúa, Fernando Savater, etc. no tenia altre objectiu que blindar una idea de "comunitat" idiomàtica a l'entorn d'una sola llengua (a l'entrada 1 oferíem la rèplica de Juan Carlos Moreno Cabrera al text). Fa autèntica llàstima intel·lectual llegir (punt 1 del manifest) que "La lengua castellana es común y oficial a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles." A qualsevol persona que sàpiga el castellà, és clar, se li ha de suposar, per un elemental respecte a la intel·ligència, una elevada capacitat de comprensió del català i el gallec, que serà quasi total després de poquíssimes hores d'exposició a aquestes llengües. O a algú que sàpiga el català i el castellà, no se'l pot ofendre pressuposant que no pot entendre el gallec. Però, a més, s'ha de pressuposar en els ciutadans una capacitat de comprensió d'un altre calibre: la comprensió depèn de molt més que de l'estricte domini d'un codi. El denominador comú entre dues persones que es volen comprendre no té el nom de cap llengua, és fet d'un ingredient tan elemental i aclaparador com una senzilla voluntat de comprensió compartida. Aquest és el denominador comú, aquesta és la llengua comuna per la qual signaríem un manifest de comunió amb qui fos. No em puc estar de citar unes paraules del filòsof José Antonio Marina a La selva del lenguaje (1998) que expressen bé la idea: “...en la vida diaria, zona conflictiva siempre, la comprensión deja de ser un fenómeno psicológico y lingüístico y se convierte en una exigencia ética. Nos podemos malentender usando la misma lengua y podemos comunicarnos usando lenguas distintas. Todo depende de si existe o no un proyecto de entendimiento que vaya más allá del lenguaje.” On és ara l'exigència ètica? On és ara el projecte d'entesa? On és el denominador comú? Com és, J. A. Marina, que vas poder escriure aquestes ratlles essencials i que has esdevingut, ara, deu anys després, un dels divuit promotors del manifest?

[41] Mediació lingüística (1)

Les activitats de mediació són a l'ordre del dia: es parla de mediació social, de mediació penal, de mediació escolar, de mediació internacional... En el terreny de la lingüística el terme sol referir-se a determinades activitats que demanen la intervenció d'un expert en la llengua (professionals terminòlegs, traductors, intèrprets, assessors, persones que han d'intervenir en àmbits on la comunicació és potencialment conflictiva...). Hi ha actualment a Catalunya diversos estudis de mediació lingüística, com el postgrau en mediació lingüística de la Universitat de Lleida, per exemple, que ha de formar "experts en el camp de la comunicació lingüística i interlingüística (recursos comunicatius per a institucions i empreses: redacció, normalització lingüística, llibres d’estil, llenguatge d’especialitat, projecció internacional), capaços d’oferir els seus serveis com a assessors lingüístics en tots els sectors de la productivitat i dels serveis (públics o privats) en els quals la competència lingüística necessiti anar acompanyada d’una bona base cultural." També és conegut el nou grau de mediació lingüística de la Universitat Pompeu Fabra, que ha rebut una distinció de qualitat de l'AQU en l'adaptació a l'EEES. Mediació lingüística, amb tot, no és un terme que s'hagi de reservar a determinades especialitzacions acadèmiques o professionals, perquè és, precisament, una de les destreses clau de la competència lingüística de les persones. En parlarem.

[40] Notetaking links

Prendre apunts és una de les activitats habituals dels estudiants universitaris, a classe, mentre llegeixen una obra recomanada a les bibliografies, o en actes acadèmics de mena ben diversa. El programa Argumenta, creat pels serveis lingüístics universitaris, té una unitat sobre la presa d'apunts. A l'entrada 38 comentàvem que el Centre de Redacció de la UPF té també unes orientacions en aquesta línia. Volem destacar, d'altra banda, la pàgina excel·lent sobre aquesta qüestió de l'Academic Skills Center del Dartmouth College: hi aborda com millorar els hàbits d'escolta ("improve your listening habits and retain more information from class"), com prendre apunts ("provide suggestions on ways to take good notes and use them well") i es presenta en forma de diverses guies descarregables. Recomanem, d'altra banda, el mètode Cornell per a la presa d'apunts, del qual es troba una clara explicació en castellà al bloc Estupendous. Es tracta d'un mètode aplicable a classes, conferències, seminaris, reunions, que consisteix, en síntesi, a fer una divisió de la pàgina d'apunts en tres àrees, una per a les notes habituals, una altra per a preguntes i dubtes i una altra, d'implementació posterior a la presa d'apunts, per a l'elaboració d'una síntesi de les notes preses. Al web indicat es poden trobar plantilles descarregables que permeten seguir adequadament el mètode Cornell. També és interessant la secció del web de la Universitat de Manchester (Facultat d'Humanitats) sobre note taking. O, per als amants de triar i remenar, el web de la Universitat de l'Estat d'Idaho amb desenes de notetaking links.

[39] Pla de llengües de la UAB: chapeau!

La Universitat Autònoma de Barcelona va aprovar a mitjan juliol el seu flamant Pla de llengües: una aposta estratègica pel multilingüisme, una realització que té la singularitat d'haver-se plantejat sota la forma d'un procés participatiu adreçat a tota la comunitat universitària (chapeau!), però que ha tingut uns noms propis al darrere, imprescindibles: els de la Marta Estella i la Sílvia Amblàs, del servei lingüístic. Elles mateixes han explicat l'experiència de l'elaboració en un article recent a la revista Llengua i Ús. El Pla... no té rebuig: es desglossa en diversos àmbits i línies de treball (institucional i de gestió, docència, acollida lingüística i cultural, recerca), concreta en actuacions, proposa un calendari d'execució i no oblida els aspectes d'avaluació. Tot un exemple de treball de qualitat en una dotzena de pàgines (només!) que presenten una claredat fulgurant. Termes com els de “seguretat lingüística” (lligat al de “transparència informativa”), “gestió del multilingüisme”, “competència pluricultural i plurilingüe”, “accessibilitat universal”, “diversitat lingüística i cultural del campus”, “competència intercultural”, “internacionalització a casa”, “escala de multilingüisme”, etc. són usats amb justesa i amb una visió penetrant de cap on han d'anar les coses en uns campus universitaris europeus cada cop més complexos pel que fa als usos lingüístics. La concreció (realista) del Pla... és un dels seus aspectes més destacats, acostumats com estem als pronunciaments plens de vaguetats sobre la promoció del multilingüisme, a tots nivells, que acaben conduint a paper mullat sobre paper mullat. Un altre aspecte general rellevant, des del meu punt de vista, és la reivindicació de la UAB com una institució amb el multilingüisme al seu codi genètic, que “reconeix i valora el capital lingüístic de la comunitat universitària” i que defensa amb un cert orgull la vivència d'aquest multilingüisme. ¿Us imagineu una universitat que pogués atraure estudiants de fora perquè s'hi viu una experiència de multilingüisme inusual, enriquidora, que contribueix tant o més a l'educació integral preconitzada per Bolonya que la millor de les assignatures del millor dels màsters europeus?

[38] Centre de redacció universitària de la UPF

La Universitat Pompeu Fabra té a disposició dels seus estudiants i del públic en general un Centre de Redacció virtual que es defineix com un "web de suport a les necessitats de redacció i comunicació acadèmica", que considero de consulta interessant. El Centre de Redacció vol ajudar a millorar les habilitats de comunicació escrita en l'àmbit dels gèneres acadèmics. Vol ajudar, també, a resoldre dubtes apareguts en elaborar un treball de classe (cerca d'idees, organització de les idees, estructuració dels apunts, etc.). I també a resoldre dubtes d'ordre lingüístic que no solucionen els diccionaris (com escriure de manera no sexista, com s'ha de presentar l'autor en un treball, com es presenta la bibliografia, com s'ha de presentar un treball, etc.). El web del Centre de Redacció vol donar, igualment, models de textos que orientin els aprenents, permet fer exercicis i dóna accés a recursos i bibliografia. El web, en construcció, es planteja amb una doble entrada, una que s'adreça als documents acadèmics en general i una altra als documents jurídics i té versió en català i en castellà. La part més interessant, des del meu punt de vista, és la de "tècniques d'escriptura" (planificació, textualitzacíó, revisió). Els textos que tracta el Centre, d'altra banda, són els següents: resum, comentari de text, apunts, fitxes, examen, treball acadèmic, test, informe, memòria, article d'investigació, currículum, protocol. Té seccions dedicades, també, a l'argumentació, la descripció, la narració i l'explicació.

[37] Indicador europeu de competència lingüística

A començament de 2009, finalment, la Unió Europea mesurarà el nivell d'idiomes dels joves comunitaris de 14 a 16 anys en les dues llengües estrangeres que hagin après (les més ensenyades a Europa són anglès, francès, alemany, espanyol i italià). Ho farà per mitjà d'un examen que determinarà el nivell d'idiomes en les quatre destreses i ajudarà a establir les estratègies d'aprenentatge més eficaces i a elaborar un indicador europeu de competència lingüística. La decisió d'establir l'indicador es va prendre l'any 2002 a Barcelona, en una reunió de caps d'Estat i de govern en la qual es va determinar també la idoneïtat que els europeus aprenguessin com a mínim dues llengües estrangeres. La Comissió Europea organitzarà l'examen amb la col·laboració dels Estats membres. Cada Estat podrà elegir els dos idiomes de què vol realitzar l'examen, que s'administrarà a no menys de 5.000 alumnes per Estat. Les puntuacions es basaran en les escales del Marc europeu comú de referència, i l'examen europeu cobrirà els nivells A1 a B2. Em semblen interessants les opinions del professor Artur Noguerol (UAB) sobre l'indicador, en una entrevista de fa un temps. Afirmava que l'indicador "Me parece del todo necesario para poder articular políticas educativas coherentes. Pero también creo que se tendrá que ser muy sensible a los datos que se toman para elaborarlo. Creo que olvidar que se trata de una competencia plurilingüe (algo más que la suma de competencias monolingües) puede llevar a resultados que falseen la realidad. No se trata solamente de saber escuchar, hablar, leer y escribir, se trata también de saber interaccionar y mediar (aspectos que aparecen rara vez reflejados). No se trata del dominio de cada lengua, sino también de ver las capacidades para enfrentarse a lenguas no conocidas, a hablantes de lenguas próximas, a personas de otras culturas…".

[36] Els videocurrículums

Els estudiants universitaris necessiten saber fer un currículum. Des de programes com Argumenta se'ls ensenya a fer-ne d'adequats (vegeu la unitat sobre el currículum d'aquest material elaborat pels serveis lingüístics universitaris). La xarxa, però, imparablement, està proporcionant noves maneres de donar a conèixer la trajectòria acadèmica i professional. Una iniciativa relativament recent és la del videocurrículum. Un exemple el trobem a la pàgina TuMeVes, de la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat Jaume I de Castelló, que permet pujar a la xarxa un vídeo breu amb el currículum personal i un document adjunt explicatiu, si es vol. El web proporciona també una guia d'ajuda perquè la presentació sigui eficaç. El projecte posa en relació empresaris i treballadors, però també permet que les persones que hi han enviat els vídeos els introdueixin dins el seu currículum electrònic. Al costat d'aquesta iniciativa ja hi ha empreses professionals que elaboren el videocurrículum, com VideoCurriculumdigital. I si es vol optar per una fórmula més senzilla, sempre quedarà YouTube. Un exemple de videocurrículum en aquest darrer mitjà és el següent:

[35] Interaccions multilingües

Les interaccions multilingües, actes de comunicació en què cada persona utilitza la seva llengua, són cada cop més freqüents, tot i que per a moltes persones són actes relativament forçats: el fet que els interlocutors no hi tendeixin a la convergència fa percebre aquests actes com a problemàtics. Mirat des del punt de vista de la pragmàtica, aplicant-hi el “principi de cooperació” de Grice (1975), aquestes interaccions podrien vulnerar la quarta i darrera de les màximes d'aquest autor que regulen la cooperació comunicativa entre els parlants, la que estableix que cal “ser clar” i “evitar l'obscuritat de l'expressió”. Mirat des de les aportacions d'altres autors destacats de l'àmbit de la pragmàtica, que han reflexionat sobre la “cortesia lingüística” entesa com una estratègia al servei de les relacions socials amb l'objectiu de mitigar els conflictes i les tensions i conservar la imatge pública, podríem considerar que les interaccions multilingües podrien, veritablement, fer-la perillar. R. Lakoff (1973) formulava, per exemple, entre les seves regles de “cortesia lingüística”, la que dictava: “sigues clar”. Seguint, d'altra banda, els plantejaments de G. N. Leech (1983) també sobre la cortesia lingüística, aquesta s'entendria a partir del cost o el benefici que l'acte comunicatiu genera en l'emissor o el receptor. L'acte descortès seria el que comportaria costos al receptor i beneficis a l'emissor. Estem convençuts que les interaccions multilingües poden ser un magnífic escenari per al respecte, la cortesia i l'assoliment de beneficis (l'enriquiment lingüístic i cultural) per a tots els interlocutors que hi prenen part a canvi, només, d'un cost molt baix, el d'una certa incomprensió que cal saber gestionar i superar sense angoixa. Llegim, a continuació, unes paraules de Juan Carlos Moreno Cabrera, lingüista que es mostra partidari de les interaccions multilingües (La dignidad e igualdad de las lenguas, 2000: p. 256).

[34] Autoaprenentatge d'italià (i 3)

També semblen interessants per a l'aprenentatge de l'italià els recursos següents: Eserciziario per corsi di lingua italiana introduttivi e medi (DIG-ITAL EDUWARE), pàgina amb exercicis de gramàtica autocorrectius de nivell inicial i mitjà; o els materials d'Iluss, o Matdid (Scudit. Scuola d'Italiano Roma). Destaquem també el curs d'italià per a immigrants Io parlo italiano o el recurs The Italian Electronic Classroom (Centro Studi Italiani), sobre els aspectes que solen resultar més difícils als aprenents. Com a recurs original, consignem Italia Italiano, revista didàctica bimestral que pretén ser "uno strumento didattico sul quale migliorare la propria conoscenza della lingua, e un ritratto del Paese la cui lingua si sta studiando".

[33] Autoaprenentatge d'italià (2)

A continuació ressenyem uns quants enllaços que poden ajudar a aprendre o autoaprendre l'italià. Destaquem, per la qualitat dels materials i recursos, els de la BBC i els de la RAI: La RAI per la lingua italiana, que és un excel·lent portal de suport a la divulgació de la llengua i la cultura italiana. Al mateix web de la RAI hi ha les Lezioni d'Italiano (recull d'eines per a l'aprenentatge de l'italià). I també de la RAI (Rai International Online) és molt remarcable: Dentro l'Italiano 4.0. Corso Elementare. Conté gramàtica, exercicis autocorrectius i diccionari visual i fraseològic. És interessant l'opció de triar la modalitat d'aprenentatge per situacions, per funcions lingüístiques o a partir d'una narració, segons l'estil d'aprenentatge o la preferència de l'aprenent.

[32] Intercomprensió (3)

Els objectius de l’ensenyament basat en la intercomprensió entre llengües a Europa, en qualsevol de les tres grans famílies que engloben la major part de les llengües del continent (romànica, eslava, germànica), tenen un aval en la Comissió Europea, que situa aquesta línia d’ensenyament com una de les línies cabdals en aquest moment: “Multilingual comprehension is about being able to understand a language if you speak one that is similar. For example, Dutch and German derive from similar origins, Italian and Spanish share much comparable grammar, and speakers of many other European languages find they can be part of a multilingual conversation, conversing in their own languages, and still be largely understood. The aim is to enable as many Europeans as possible to understand each other and to interact using their own language. Communication as a whole will be greatly enhanced across Europe if more people attempt to understand one another's language.” El treball amb la intercomprensió aboca a situacions en què cada persona fa servir la seva llengua, amb naturalitat, amb la qual cosa les llengües menys parlades són més utilitzades, i, alhora, ajuda els aprenents d'una llengua estrangera a introduir-s'hi amb més confiança.

[31] Intercomprensió (2)

Dies enrere vam anotar diversos recursos per a la intercomprensió de llengües romàniques. Un apunt, ara, de l'ideal a què es podria aspirar. Umberto Eco el sintetitza a la seva obra En busca de la lengua perfecta (1994): “El problema de la cultura europea del futuro no está sin duda en el triunfo del poliglotismo total (quien supiera hablar todas las lenguas sería como el Funes el Memorioso de Borges, con la mente ocupada por infinitas imágenes), sino en una comunidad de personas que puedan captar el espíritu, el perfume, la atmósfera de un habla distinta. Una Europa de políglotas no es una Europa de personas que hablan con facilidad muchas lenguas, sino, en el mejor de los casos, de personas que pueden encontrarse hablando cada uno su propia lengua y entendiendo la del otro, que no sabrían hablar de manera fluida, pero que, al entenderla, aunque fuera con dificultades, entenderían el "genio", el universo cultural que cada uno expresa cuando habla la lengua de sus antepasados y de su propia tradición.” És això.

[30] Autoaprenentatge d'italià (1)

Esmentarem en aquesta entrada diversos diccionaris i també diversos mitjans de comunicació que poden ajudar en l'autoaprenentatge o l'aprenentatge de l'italia. Podem destacar, entre altres, els següents: Dizionario De Agostini (Sapere.it), que permet fer cerques en italià, cerques de sinònims i antònims i cerques per parells de llengües des de l'italià i cap a l'italià (amb les llengües següents: anglès, l'espanyol, l'albanès, el francès, el portuguès, el turc, l'alemany i el polonès entre altres llengües). També es pot destacar el Dizionari De Mauro Paravia online. I també el Dizionari Garzanti online, al qual cal subscriure's, gratuïtament, per fer les consultes. Un darrer diccionari recomanat: IdiomaX , que conté les possibilitats de consulta italià-castellà i castellà-italià. Pel que fa, d'altra banda, a mitjans de comunicació que poden ser útils per aprendre italià, destaquem els següents: Corriere della Sera , Il Manifesto, La Repubblica, L'Espresso, Panorama, Internazionale i Rai. També entre les ràdios poden resultar útils: Radio 24 i Radio Deejay. O la Rai international online.

[29] Il tutor online: tipologie

Tornem sobre la qüestió de l'e-tutor (vegeu també les entrades 6 i 12). Diu Mario Rotta en un article en què aprofundeix en aquesta qüestió, que "[il] profilo del tutor online [è] una somma di tre sfaccettature: instructor, moderator, facilitator. Il primo atteggiamento è più orientato a un lavoro sui contenuti, il secondo alla gestione dei gruppi di lavoro e delle discussioni aperte, il terzo a varie forme di scaffolding." Rotta (que vistarà el Servei de Llengües de la UAB pròximament per parlar de l'e-tutor en el context del web 2.0) explica amb claredat el perfil i les característiques d'aquestes tres facetes i en dóna exemples.

[28] Programes i programacions de llengües

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya té a l'abast de qualsevol persona a Internet els programes dels nivells inicial (A1), bàsic (A2), elemental (B1), intermedi (B2) i de suficiència (C1) de llengua catalana i prepara, actualment, el de nivell superior i revisa el de nivell intermedi. El web de la SPL també dóna accés a algunes programacions (de nivell bàsic, elemental, intermedi i de suficiència (juliol 2009)). D'altra banda, el Departament d'Educació té també unes versions provisionals dels programes d'ensenyament d'idiomes, en tres nivells: bàsic (A2) [2 cursos de 130 hores], intermedi (B1) [1 curs de 130 hores] i avançat (B2) [2 cursos de 130 hores] i les seves respectives concrecions, pel que fa a la competència lingüística comunicativa en diversos idiomes: català (bàsic, intermedi, avançat); alemany (bàsic, intermedi, avançat); anglès (bàsic, intermedi, avançat), espanyol (bàsic, intermedi, avançat), italià (bàsic, intermedi, avançat), japonès (bàsic, intermedi, avançat), francès (bàsic, intermedi, avançat), etc. Darrere de tot plegat, és clar, el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa.

[27] Autoaprenentatge de xinès (3)

Hem parlat ja a les entrades 14 i 15 de recursos per a l'autoaprenentatge del xinès. En consignem algun altre. La Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya han editat Viure a Catalunya. Comencem a parlar (2008), llibre acompanyat d'un disc compacte. “És un material específic per a persones d'origen xinès que acaben d'arribar a terres de parla catalana i no en coneixen la llengua. La presentació i els títols dels diferents apartats són en català i xinès. El disc proporciona la possibilitat d'escoltar converses en català i xinès, agrupades per temes. Recull de diàlegs hipotètics en diferents ambients i situacions socials: les persones, els llocs, la casa i l'entorn, les hores i els dies, la feina, el mercat i les botigues, el menjar, els serveis, la salut, el lleure. Les frases estan escrites al llibret en les dues llengües: català i xinès mandarí estàndards; al cd, els diàlegs estan enregistrats dues vegades, el primer cop en català i en xinés, el segon només en català tot deixant un espai mut després de cada frase per tal que l'estudiant pugui repetir el text.” És interessant, també, el Mètode complet de xinès parlat i escrit (2007), en paper, de la professora Lai-Ming Tsang. Presenta 22 temes sobre la vida quotidiana i un vocabulari d'unes 500 paraules. Qui s'interessi, d'altra banda, per les experiències del Consorci per la Normalització Lingüística amb el col·lectiu de xinesos, pot consultar la revista Llengua i Ús (número 41).

[26] Portfolio Europeu de les Llengües (5)

Dos dels portfolios electrònics més coneguts són el portfolio d’EAQUALS/ALTE (model 6.2000) per a adults universitaris (16+) i l'electronic European Language Portfolio (eELP), elaborat en el marc del Programa Minerva amb finançament de la comunitat europea i pensat per a adults (16+) i amb especial atenció als estudiants universitaris europeus. Tots dos són descarregables. La llengua vehicular de cap d’aquests portfolios no és el català. El d’EAQUALS/ALTE és en anglès i francès; l’electronic European Language Portfolio és en anglès, espanyol, suec, grec, alemany i italià. Tots dos permeten, però, naturalment, implementar informacions sobre qualsevol llengua. Un altre portfolio electrònic validat pel Consell d'Europa és el 89.2007 (The Netherlands – Dutch National Bureau for Modern Languages). Tant el primer com el segon són eines excel·lents i utilíssimes per a la reflexió lingüística. Podrien formar part del kit de consciència lingüística de qualsevol persona com a eines bàsiques per a l'autoconeixement.

[25] Portfolio Europeu de les Llengües (4)

Els PEL electrònics o e-PEL presenten una colla d'avantatges sobre els portfolios en paper, que són la quasi totalitat dels validats pel Consell d'Europa. Alguns d'aquests avantatges són: 1) la facilitat de manipulació (el portfolio en paper se sol considerar difícil de manejar); 2) la senzillesa de distribució i estalvi de paper (es pot consultar o descarregar, per exemple, a la xarxa); 3) la rapidesa d’implementació (permet no haver d’entrar informacions de manera repetitiva: el que s’introdueix en una secció pot ser vàlid per a una altra); 4) una interfície menys redundant (és més fàcil, doncs, d’emplenar); 5) la facilitat de modificació de les dades i de l’actualització; la possibilitat de guardar traça de les modificacions fetes (hi pot haver un historial que permeti veure l’evolució en el procés d’aprenentatge); 6) la facilitat de compartir el document amb altres persones; 7) la possibilitat de no haver de mostrar a l’usuari, de cop, tot el material, extens i de consulta difícil, sinó només aquell que és pertinent segons les interaccions o els interssos de l’usuari, fet que en facilita la consulta; 8) la possibilitat que el dossier incorpori de manera integrada documents en altres suports que el paper, i de magnitud superior; 9) la possibilitat de contenir, integrats, vincles a altres documents o informacions de suport d’ajut valuós per a la implementació del portfolio (interns o externs); 10) més resistència al pas del temps; 11) la possibilitat de distingir entre la interfície d’escriptura del portfolio i les opcions de visualització/impressió de les dades introduïdes; 12) la possibilitat de generar diverses sortides (documents pdf, per exemple, per a impressió) a partir d’unes úniques dades introduïdes en funció dels destinataris del portfolio; 13) la facilitat de tria de la llengua vehicular del portfolio i la possibilitat d’importar i exportar dades. No hi ha opció, doncs, entre els portfolios en paper o els electrònics!

[24] Portfolio Europeu de les Llengües (3)

Hi ha prop d’un centenar de models de PEL validats pel Consell d’Europa a tot el continent, a instàncies de diversos països o institucions. Corresponen a diverses franges d’edat. Pel que fa als d'adults, n'hi ha una vintena llarga de validats, que han estat promoguts per diversos països (Suïssa, França, Anglaterra, Irlanda, Txèquia, Alemanya, Espanya, Hongria, Turquia, etc.) i institucions de prestigi a Europa en l’ensenyament de llengües (com ALTE i EAQUALS, CERCLES, l'European Language Council, etc.). Alguns d'aquests portfolios s'adrecen específicament a adults, altres inclouen també, a més dels adults, els “aprenents joves”; altres tenen objectius específics (cas del model 14.2001, d'Irlanda, per exemple: "Model for adult immigrants preparing for mainstream vocational training and employment"). Uns quants s'adrecen específicament als aprenents adults universitaris (casos, per exemple, dels models 29.2002 de CERCLES o el 40.2003, d'Itàlia). A l'Estat espanyol el portfolio d'adults validat (16 o més anys) és el del Ministeri d'Educació i Ciència (model 59.2004).

[23] Multilingüisme de grup

És suggestiva la idea que les competències lingüístiques no vagin sempre associades estrictament als individus, sinó que es puguin plantejar competències lingüístiques grupals. Imaginem, per exemple, en l'ordre laboral, un equip de treball de tres persones a què l'organització no exigís el coneixement d'una mateixa lingua franca estrangera a tots els seus membres, sinó que hi hagués una distribució de les competències lingüístiques necessàries per al grup: en lloc de tenir tres persones que sabrien anglès, n'hi podria haver una que sabés anglès, una altra que sabés francès i una altra que sabés xinès. Com a equip de treball, òbviament, seria molt més competent. Aquesta idea ja s'aplica a la vida real, és clar, fent de la necessitat virtut. Quantes vegades no hem viatjat en grup i algú ha estat el responsable de la comunicació en passar per un país, algú altre en passar per un altre, segons els coneixements lingüístics de cadascú? Jesús Tuson va imaginar un cas extrem de poliglotisme d’equip, amb un component de planificació que s’ha de considerar poc menys que utòpic. Deia, en un dels seus textos (Patrimoni natural, 2004) : “I allà on no pugui arribar un individu sol podrà arribar-hi un grup. Imaginem cinc persones ben avingudes, amb ganes de veure món, que decideixen planificar un viatge a quatre o sis anys vista. Calculem, a més, que entre totes cinc ja s’han fet propietàries de tres llengües, potser quatre, i que prenen la decisió de convertir-se en “equip de poliglots”. En els anys en què estarà vigent el projecte de futur, cadascuna d’aquestes persones es compromet a adquirir dues llengües més, totes diferents (una fita ben fàcil d’assolir en els anys previstos, sobretot si l’equip està constituït per gent jove). Aquest grup, a més, no està gens disposat a reincidir en les llengües habituals, les de l’oferta típica (anglès, francès, alemany, que potser ja coneixen), i comencen, coratjosos, l’aventura del suec, l’àrab, el berber, el rus, el xinès, el suahili, el japonès... De cop, se’ls obren possibilitats immenses d’anar pel món amb la comoditat de poder tractar tot de pobles en la llengua de cada lloc, perquè l’equip de poliglots, cinc persones, han arribat a adquirir més d’una dotzena de llengües.” (p. 98-99)

[22] Portfolio Europeu de les Llengües (2)

Tot i la possibilitat de decantar-los cap a determinats àmbits i de contextualitzar-los per aconseguir-ne l’adequació i la utilitat màximes, els PEL són uns instruments amb un esperit i unes característiques bàsiques comunes: consten regularment de tres parts que són el passaport lingüístic, la biografia lingüística i el dossier. El passaport permet al propietari del PEL fer i registrar l’autoavaluació de les seves competències lingüístiques per destreses; registrar els certificats i acreditacions de llengua obtinguts i fer el llistat d’experiències lingüístiques i interculturals viscudes. Aquesta secció del PEL coincideix amb un document d’una altra proposta europea, l’Europass, el Passaport de llengües Europass, i s’integra també en un altre dels documents de la mateixa proposta, el Currículum vitae Europass. Una de les utilitats del portfolio és afavorir l’elaboració d’aquests documents estàndard a Europa, així com de qualsevol altre document on hagin de constar les competències lingüístiques personals. La biografia lingüística, d’altra banda, en la seva formulació estàndard, implica l’aprenent en la planificació i la reflexió sobre el seu procés d’aprenentatge, l’interpel·la sobre el que pot fer en cada llengua i el convida a incloure informació sobre experiències lingüístiques i culturals assolides en l’educació formal o més enllà. El dossier és el recull de les evidències de l’usuari, en tota mena de formats, fruit de la seva relació amb les llengües, a fi de poder mostrar el seu nivell de competència amb l’objectiu de poder aconseguir una feina, assolir metes acadèmiques, adonar-se del procés d’aprenentatge seguit, etc. Constitueix la materialització, amb uns determinats productes triats pel propietari del portfolio (escrits, enregistraments d’àudio, de vídeo, etc.), del que s’ha declarat en les altres dues seccions de l’eina.

[21] Portfolio Europeu de les Llengües (1)

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) és una iniciativa del Consell d’Europa per donar suport a la mobilitat europea i cohesió entre els ciutadans per mitjà del foment del plurilingüisme i del pluriculturalisme. Vol facilitar la presa de consciència lingüística i una forma de registrar el coneixement i l’aprenentatge de llengües i d’experiències interculturals. Vol estimular, també, l’aprenentatge d’idiomes i promoure l’autonomia en l’aprenentatge. Figuren entre els objectius del Consell d’Europa en concebre el PEL: el desenvolupament de la ciutadania democràtica a Europa per mitjà de l'aprofundiment de l'entesa i la tolerància dels ciutadans d'Europa; la protecció i la promoció de la diversitat lingüística i cultural; la promoció del plurilingüisme per mitjà de l'aprenentatge de llengües i cultures al llarg de la vida i la descripció clara i transparent de les competències lingüístiques i les titulacions per facilitar la mobilitat a Europa. El PEL es va desenvolupar sobretot a partir de l’any 2001 amb motiu de l’Any Europeu de les Llengües i té com a substrat actiu el Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Es pot considerar, com afirma Daniel Cassany, "l’aplicació pràctica dels principis conceptuals del MECR".

[20] Itinerari de consciència lingüística (i 5)

La darrera etapa de l'itinerari és la voluntat de transformar l'entorn, amb un abast local o global, individualment o en associació, responent a una ciscumstància puntual o a una reflexió més general. És una etapa de compromís exterior. Com es pot transformar l'entorn? Alguns senzills exemples: canvia l'entorn qui visita un país i s'interessa per la llengua minoritària que s'hi parla i no tan sols per la llengua de comunicació amb què s'entendria amb tothom; qui ajuda les persones immigrades, amb una actitud de voluntarisme lingüístic, en les qüestions d'integració lingüística i cultural (acompanyant-les, per exemple, a resoldre tràmits administratius, mèdics, etc.); qui practica el bilingüisme passiu per no alterar els usos lingüístics dels seus interlocutors, en benefici del respecte a la diversitat lingüística; qui exerceix els seus drets lingüístics i exigeix, per exemple, la presència de la llengua en un determinar àmbit o servei... Tanquem, doncs, l'itinerari de consciència lingüística en cinc etapes. Dues han estat d'observació (interior, exterior), una de comprensió i dues de transformació (interior, exterior).

[19] Itinerari de consciència lingüística (4)

La quarta etapa en l'itinerari és la de transformació personal. Es tracta d'obrir-se a la llengua, de viure amb la llengua o, més senzillament, de viure la llengua. Viure la llengua és mantenir una actitud de considerar rellevant tot allò que en el dia a dia personal hi té relació, i de veure en tota expriència lingüística una possibilitat de creixement personal. És una actitud i una sensibilitat d'implicació amb el fet lingüístic que fa esdevenir les persones, indubtablement, més persones. Aquesta transformació vital fa que els individus, per exemple, vulguin aprofitar qualsevol situació per exposar-se a les llengües; fa que les persones s'atreveixin a transcendir les opacitats lingüístiques del seu entorn, sense pors (poden ser per a nosaltres tan radicalment insignificants les inscripcions dels rètols en àrab o en xinès de les botigues del nostre barri?) i fa que vulguin saber, per exemple, l'etimologia del seu nom, o del poble on estiuegen, o el sentit de tal o tal altre nom d'una marca comercial. Aquesta transformació fa també que les persones s'interessin per entendre el sentit dels manlleus (saber que xocolata ve de la llengua nàhuatl és tota una lliçó d'història, una aportació molt més que lingüística a la persona!). Viure la llengua és també superar el clixé que les llengües serveixen només per comunicar-se i entendre, en canvi, que són un espai per al gaudi, el plaer i la dimensió lúdica de les persones. Viure la llengua inclou també, naturalment, voler aprendre llengües, aprofitant totes les oportunitats i tots els mestres quotidians a l'abast. Una expressió eslovaca resumiria aquest vessant de l'etapa de transformació en l'itinerari de consciència lingüística: "Amb cada llengua nova que s'aprèn, s'adquireix una nova ànima."

[18] Itinerari de consciència lingüística (3)

Després de saber veure la diversitat lingüística, cal saber-la comprendre, fet que ens aboca a saber-ne entendre la necessitat (de la mateixa manera que per a la vida és imprescindible la biodiversitat). La linguodiversitat és necessària perquè les llengües tenen un valor patrimonial; són una font de riquesa futura (poden expressar tot allò que la humanitat pugui arribar a dir); expressen identitats i permeten que les comunitats es reconeguin a si mateixes; contenen la història dels seus parlants; són instruments preciosos per al coneixement del seu entorn; categoritzen de maneres diferents la realitat i aporten nocions subtilment distintes de la veritat (arguments inspirats en Pere Comellas: Contra l'imperialisme lingüístic: a favor de la linguodiversitat). Un exemple, només, d'aquesta diferent categorització de la realitat: la llengua australiana djirbal, en vies d'extinció, situa a la mateixa categoria de noms les dones, el foc i les coses perilloses. Són tres realitats que en altres cultures no tenen cap connexió imaginable... (o sí? En català hi ha un refrany fruit del sexisme històric que diu que "Amb dones, armes i focs, no vulguis jocs" i un altre que diu "Dona i espill, sempre en perill"). Les llengües, doncs, proporcionen mirades complementàries sobre el món que són totes necessàries per entendre la complexitat del coneixement humà.

[17] Itinerari de consciència lingüística (2)

La segona etapa en l'itinerari de consciència lingüística és sortir d'un mateix i saber veure allò divers que hi ha al defora. Es tracta de la diversitat lingüística: un panorama d'unes 6.000 llengües de no fàcil delimitació, que responen sovint a noms diferents (un exemple: la llengua angika, del Nepal, és anomenada anga, angikar, chhika-chhiki), que es distribueixen irregularment. La majoria són llengües parlades per grups humans petits (unes 4.000 no arriben als 100.000 parlants, segons D. Crystal). El repartiment per continents és també ben irregular: el 4 % a Europa, el 15 % a Amèrica, el 21 % a Oceania i un 30 % a l'Àfrica i un altre 30 % a l'Àsia. La distribució per països, d'altra banda, dóna realitats com les següents: Papua-Nova Guinea amb més de 800 llengües i Nigèria amb prop de 500 i l'Índia amb unes 400 i, en canvi, les Maldives, Palestina, Bahrain o Islàndia amb una sola llengua. La diversitat, doncs, és ben capritxosa. Saber veure la diversitat circumdant requereix, també, una mirada cap a les llengües de la immigració. A Catalunya es parlen actualment el català, llengua pròpia, i el castellà, i unes 300 llengües més, una quarantena de les quals romandran al país al llarg del segle XXI segons creu Carme Junyent, coordinadora de l'exposició Les llengües a Catalunya.

[16] Itinerari de consciència lingüística (1)

Per bé que el llenguatge és l'element configurador essencial de la humanitat, és habitual i natural que moltes persones visquin la llengua sense un procés reflexiu profund, sense desenvolupar una actitud de consciència lingüística crítica. Proposem un itinerari de consciència lingüística en cinc etapes: 1) autoconèixer-se; 2) veure la diversitat; 3) comprendre la diversitat; 4) transformar-se individualment i 5) transformar l'entorn. La primera etapa és l'autoconeixement, que ens permet saber com som com a aprenents (punts forts i punts febles en aprendre llengües, estil cognitiu, capacitat d'ús d'estratègies en l'aprenentatge, etc.) i descobrir les nostres competències lingüístiques invisibles a fi de tenir una idea més ajustada de la nostra competència plurilingüe. Un exemple: algú podria no sumar a la seva competència plurilingüe, per exemple, el fet de conèixer mínimament una llengua de signes amb què es comunica amb un amic sord. Autoconèixer-se és, senzillament, saber apreciar tot l'actiu lingüístic de què es disposa i estar en condicions de gestionar-lo òptimament. Tothom és molt més, lingüísticament, que els resultats d'uns processos d'avaluació i certificació formals en què hagi pogut participar.

[15] Autoaprenentatge de xinès (2)

El xinès mandarí és la llengua més parlada del planeta: és la primera llengua d'una cinquena part de la població (i no oblidem que una altra varietat del xinès, el xinès wu, es troba entre també les quinze més parlades del món). Cada vegada a Catalunya hi ha més immigració de llengua xinesa i més persones que s'interessen per aprendre'l. En català hi ha força recursos a l'abast per als aprenents o autoaprenents de xinès. Diccionaris en línia com el Diccionari català-xinès o el Diccionari xinès-català / català-xinès en línia. Per al professorat que té alumnat xinès a classe o a les aules d'acollida, o per als estudiosos de les llengües, és imprescindible consultar l'obra de Lluïsa Gràcia Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la gramàtica del xinès. Obres com aquesta responen al principi que per facilitar la integració cal conèixer ni que sigui mínimament les llengües de les persones que arriben a la comunitat d'acollida. Llegim al text: “Poder demostrar als immigrants que sabem alguna cosa de la seva llengua, encara que només sigui que en coneixem l’existència i el nom o la manera de dir bon dia o gràcies, manifestar que hi estem interessats i ensenyar-los que tenim un llibret que ens pot ajudar a saber-ne més, són coses que ells agrairan, com ho agrairíem nosaltres si ens trobéssim en les seves circumstàncies.” L'obra és plena de sorpreses: les diferències entre els termes de parentiu entre català i xinès no tenen pèrdua (pàgines 64-65). Cal no oblidar, en darrer terme, un altre recurs, dels incansables serveis lingüístics universitaris catalans: la Guia de conversa universitària xinès-català elaborada a la Universitat de Barcelona.

[14] Autoaprenentatge de xinès (1)

Ràdio Xina Internacional (CRI) ofereix un interessant manual de base de xinès mandarí en trenta lliçons (recomano un cop d'ull, per exemple, a la lliçó 1, sobre les salutacions). L'estructura de les trenta lliçons és la següent: presenta les expressions associades al tema, les dificultats que s'hi solen produir, un audiovisual de qualitat on apareixen exemplificades, un exercici de lectura, un exercici interactiu de sintaxi i, per acabar, una glossa molt interessant de cultura xinesa que permet reforçar la competència intercultural de l'aprenent. Pel que fa a aquest darrer aspecte, per exemple, la unitat 1 indica que la manera de saludar-se dels xinesos varia segons les situacions: si és l'hora de dinar se solen preguntar “Has dinat?”; si es tracta d'una trobada al carrer se sol dir “Vas a comprar?”, “Surts de la feina?”, etc. Qui pregunta, però, no vol saber la resposta, sinó que senzillament demostra la seva cordialitat cap a l'altre. La pregunta es pot respondre, però només lleugerament, sense entrar en explicacions sobre la qüestió. Ràdio Xina Internacional té també altres recursos per a l'autoaprenentatge del xinès, com un conjunt de setanta lliçons de xinès en línia. Es pot triar la llengua de les explicacions entre un bon nombre d'idiomes, alguns de pròxims (francès, portuguès, espanyol, italià).

[13] Destreses comunicatives a les biblioteques (1)

Les biblioteques universitàries s'estan reivindicant com espais decisius perquè la comunitat universitària afermi les seves destreses comunicatives. El nou model de biblioteca de moltes universitats, que segueix l'opció de la Xarxa de Biblioteques Universitàries (REBIUN) per una reformulació d'aquests centres, integra tota una colla de serveis clau per als professors i els estudiants relacionats amb els seus projectes i amb la cerca informacional i l'ús de les tecnologies. Les biblioteques universitàries es conceben com uns nous equipaments on els estudiants i els investigadors dels nous paradigmes que representen l'Espai Europeu d'Educació Superior i l'Espai Europeu d'Investigació han de poder trobar els serveis bàsics que els permetin aconseguir els seus objectius. Les biblioteques de la UPC i la UPF, en aquesta línia, han generat recursos per a la millora de la comunicació universitària. En concret, Bibliotècnica, la biblioteca digital de la UPC, posa a l'abast del seu públic guies d'ajuda per presentar treballs acadèmics (en català, castellà, anglès); per elaborar i presentar comunicacions (català, castellà, anglès); per elaborar informes (català, castellà); per elaborar articles de revista (català, castellà); per presentar bibliografies i citar textos (català, castellà) o per elaborar tesis (català, castellà). La UPF, d'altra banda, per mitjà de La Factoria, “un servei de suport a l'aprenentatge i la docència que té com a objectiu donar resposta a necessitats emergents, tant del professorat com dels estudiants, per a la realització de les seves activitats acadèmiques, ja siguin docents o d'aprenentatge” té, entre els seus recursos, una guia útil, també, per elaborar treballs acadèmics (català).

[12] El tutor virtual

Em sembla aclaridor l'article de Claudia Marisa Pagano "Los tutores en la educación a distancia, un aporte teórico". L'article destaca la importància de la tasca tutorial en aquesta modalitat d'aprenentatge, estableix els elements de l'educació a distància i se centra en el tutor i en les seves característiques (l'autora en destaca la dimensió tècnica, la dimensió didàctica i la dimensió psicoafectiva) i funcions (se'n destaquen la funció orientadora, l'acadèmica i la institucional i de nexe). L'article també prova d'establir les modalitats de tutoria (presencial, per correspondència, telefònica, telemàtica) i dedica l'últim apartat a la figura del tutor virtual, de la qual destaca el paper d'e-moderador.

[11] Biografies lingüístiques: un exemple

Les biografies lingüístiques estan a l'ordre del dia sobretot des que el Portfolio europeu de les llengües (PEL), instrument estàndard europeu de reflexió lingüística ancorat en el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa, les va convertir en una de les seves tres parts. Tot i que el terme biografia lingüística és fixat, l'etiqueta és àmplia i pot designar produccions molt diverses al servei de l'aflorament i l'objectivació de la realitat lingüística, cultural i intercultural de les persones. Tantes com formadors en promoguin l'ús o individus decideixin escriure aquesta mena de textos de la literatura del jo. La biografia lingüística pot acabar essent un cúmul de respostes sobre la identitat lingüística d'una persona, l'autoavaluació sobre els nivells que té en cadascuna de les llengües que coneix, la reflexió sobre la seva manera d'aprendre, etc. La didàctica basada en les autobiografies lingüístiques no té més d'una desena d'anys, es considera innovadora i té un enorme potencial pedagògic i unes possibilitats també molt grans de ser un instrument que pot ajudar altres persones, en un món com més va més interconnectat i més basat a compartir l'experiència. M'agrada la biografia lingüística de Lydia Libos, una estudiant universitària francesa que escriu amb detall i senzillesa sobre la seva relació amb les llengües (amb el francès, el creol, l'anglès, el portuguès, l'espanyol, el peul o ful, l'hongarès, el finès, el llatí...), sobre les metodologies d'ensenyament que li ha tocat viure, sobre les seves "immersions lingüístiques", sobre la seva relació amb les llengües en els diversos moments del seu periple estudiantil i també sobre les llengües de la seva incipient vida laboral.

[10] Com fer un pòster

La pràctica universitària de fer pòsters per comunicar els resultats de la recerca és cada cop més estesa. El material interuniversitari Argumenta té una unitat dedicada al pòster. Hi ha diversos recursos interessants, en anglès, per a la preparació de pòsters. Destaquem, sobretot, la fenomenal guia Advice on designing scientific posters, elaborada per Colin Purrington, del Departament de Biologia de l'Swarthmore College, de Pensilvània, o també els Do's and Don'ts of Poster Presentation (Steven M. Block), de la Universitat de Princeton. També és interessant, al web de l'American Society of Plant Biologists, How to make a great poster (de Dina Mandoli, de la Universitat de Washington). O un senzill però útil fullet amb unes interessants “suggestions for improving your poster”, de N. Carter i K. Nilson. La consulta de diversos exemples de pòsters realitzats es pot fer a Creating Effective Poster Presentations, de G. Hess, K. Tosney i L. Liegel. I si allò que es vol són exemples i instruccions però també un bon ventall de plantilles per a la creació dels pòsters pot resultar un bon lloc de visita el web del projecte Ecourban. És suggestiu, també, el web ePosters.net, on es poden penjar lliurement pòsters de l'àmbit mèdic i científic en general i accedir a consultar els que hi han deixat altres usuaris. Web 2.0, potser?

[9] Les empreses necessiten llengües

El Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme creat per la Comissió Europea ha elaborat un informe (As línguas facilitam o funcionamiento das empresas, en la versió portuguesa) presentat fa pocs dies que arriba a la conclusió que les llengües, a les empreses, faciliten els negocis: que la diversitat lingüística, la inversió en idiomes i la inversió en aptituds interculturals els són molt favorables. Llegim a l'informe: “Uma percentagem significativa das PME europeias perde oportunidades de negócio todos os anos em resultado directo da escassez de competências linguísticas e interculturais. Embora pareça inequívoco que o inglês irá manter o seu papel de liderança enquanto língua comercial mundial, serão as outras línguas a marcar a diferença entre a normalidade e a excelência e a criar uma vantagem competitiva”. Alguns dels aspectes que assenyala l'informe són que Europa perd competitivitat perquè les economies d'Àsia i Amèrica llatina estan adquirint bons coneixements lingüístics; que als estats de la UE s'ha de fomentar el coneixement d'un ampli ventall de llengües perquè les empreses necessiten una mà d'obra cada cop més diversificada; que les direccions de les empreses han de donar suport a les estratègies lingüístiques (inversió en formació lingüística, contractació de parlants nadius, garantia d'una bona comunicació multilingüe per Internet). Fa un any, l'informe ELAN apuntava en la mateixa línia.

[8] La llengua personal adoptiva

El coneixement de llengües és, indubtablement, un pont cap a la concòrdia entre els ciutadans europeus. Al consell que els ciutadans de la Unió Europea coneguin la llengua pròpia i dues altres llengües estrangeres, s'hi ha afegit ara, dins aquest 2008, Any Europeu del Diàleg Intercultural, una nova recomanació formulada per un grup de treball presidit per M. Amin Maalouf (l'autor d'Identitats assassines). Consisteix que els ciutadans europeus coneguin una "segona llengua materna", anomenada "llengua personal adoptiva", amb la qual s'identificarien per raons personals o professionals. Llegim al web de la Unió Europea: "L’UE devrait prôner la notion de «langue personnelle adoptive», à considérer comme une «seconde langue maternelle» que chaque citoyen européen serait encouragé à apprendre. Elle devrait être intégrée dans le cursus scolaire et universitaire ainsi que dans la vie professionnelle de chacun, et étroitement liée aux aspects touchant à l'histoire, à la culture et à la littérature. En principe, cette langue adoptive ne serait pas celle utilisée pour la communication internationale." Aquesta fórmula permetria donar suport, doncs, a les llengües minoritzades i també gestionar adequadament les llengües de la immigració: els immigrants podrien aprendre com a llengua adoptiva la del país d'acollida i les llengües dels immigrants, al seu torn, podrien ser les adoptives dels autòctons europeus. Si us interessa, podeu consultar l'informe complet d'aquest grup d'intel·lectuals per al diàleg intercultural a favor de l'adquisició d'una lingua personale d'adozione. Hem adoptat, per a l'ocasió, la versió italiana del document: "Una sfida salutare: come la molteplicità delle llingue potrebbe rafforzare l'Europa".

[7] Avoiding plagiarism

En la creació de textos per part de l'alumnat el plagi ha esdevingut des de fa uns anys una autèntica plaga. És per això que les universitats fan pedagogia entre els alumnes a fi que l'evitin. El programa Argumenta, dels serveis lingüístics de les universitats catalanes, ja hi va dedicar una unitat (Com evitar el plagi). Trobem un altre recurs semblant a la Universitat de Waikato, a Nova Zelanda. Es tracta d'un mòdul (Avoiding plagiarism) que implica uns 30 minuts de dedicació a l'alumne, amb explicacions i exercicis senzills i interessants. El mòdul permet "understand what plagiarism is, and why you should avoid it"; "be aware of copyright restrictions and where to locate detailed information on copyright"; "recognise that research sources cover a wide range of media and formats"; "know why, when and how to acknowledge research sources" i "recognise different parts of a reference and understand a reading list". El recurs és en anglès, la llengua oficial a Nova Zelanda. En aquest país es parla també la llengua maori (la paraula kiwi n'és el manlleu més popular). El maori té uns 50.000 parlants i no sembla tenir una presència més que testimonial a la Universitat de Waikato. Res a plagiar en maori, doncs, del web de la institució, més que la llegenda Haere mai, que vol dir benvinguts.

[6] Mario Rotta a la UAB

Mario Rotta, especialista en la figura del tutor virtual, autor entre altres obres del llibre E-tutor: identità e competenze (2005), farà una conferència dins el marc de la I Jornada Interuniversitària Argumenta, organitzada pel Servei de Llengües de la UAB, que tindrà lloc el pròxim dia 3 d'octubre. El tema proposat és el de la figura de l'e-tutor en el marc del web 2.0. Rotta ens diu: "Confermo la mia presenza e concordo con il tema proposto, su cui penso di poter dare anche un contributo innovativo, legato ad alcuni studi che sto conducendo proprio sull'argomento in questo periodo." La Jornada s'adreça als tècnics de formació dels serveis lingüístics i als responsables de formació de les 9 universitats catalanes implicades des de fa anys en la producció i l'explotació d'Argumenta (UAB, UPC, UB, UOC, UPF, UdL, UVic, URV, UdG) i tindrà, a banda la conferència de Mario Rotta, una sessió de comunicacions breus sobre l'ús del programa Argumenta als diversos serveis lingüístics i un debat en grups sobre el futur del material, en la línia de convertir-lo en un producte dins la filosofia del web 2.0. Si voleu conèixer una mica Mario Rotta, doneu un cop d'ull al seu portal e-TutorCommunity.org o escolteu les seves explicacions en aquest vídeo:

[5] Dictats en català

Per als amants dels dictats de català, a la xarxa n'hi ha un autèntic gavadal, entre altres els de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, els del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Jaume I de Castelló, els de la Junta Qualificadora de Valencià i els del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Se'n poden trobar de diversos nivells: entre els de la Universitat Jaume I: elemental (UJI), mitjà (UJI), superior (UJI); entre els de la Secretaria de Política Lingüística: intermedi (SPL), de suficiència (SPL) i superior (SPL); entre els de la Junta Qualificadora: mitjà (JQV), superior (JQV); entre els del Departament d'Educació: avançat (DE), elemental (DE). Una autèntica dictadura!

[4] Intercomprensió (1)

La intercomprensió entre llengües de la mateixa família lingüística ha estat sempre una bona via d'accés a llengües en part desconegudes. El Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa abona les competències parcials receptives de les llengües, fet que ha donat molta volada, darrerament, a les metodologies basades en l'aprenentatge simultani de llengües amb la finalitat d'assolir-hi només la comprensió oral i, sobretot, la comprensió lectora. Un dels mètodes destacats en aquesta línia és l'EUROM4, que ja té més d'una dècada, en el qual es basa el material Romànica Intercom, elaborat per la UB. Un altre material destacat és l'EuroComRom, que aplica un sistema de set sedassos per a la intercomprensió. No volem deixar de citar dos productes més basats en la mateixa línia metodològica: els fenomenals Itineraris romànics de la Unió Llatina, que proposen un treball oral i escrit d'intercomprensió molt ric a partir de sis contes en diverses llengües romàniques. I el material multimèdia fet per l'ICE i diversos departaments de la UAB, FontdelCat, que ja té una part dels seus mòduls accessibles a la xarxa.

[3] Vídeos per a la formació

Amb els alumnes de l'assignatura de llengua oral de la Facultat de Ciències de l'Educació hem treballat la llengua oral formal (segon semestre 2007-2008), sobretot els gèneres discursius on predominen les seqüències expositives i argumentatives. Un dels treballs de l'avaluació continuada del curs ha estat la realització d'un enregistrament en vídeo d'una exposició d'un tema relacionat amb el currículum dels alumnes de primària. Els mateixos alumnes han enviat els vídeos a YouTube i els hem comentat a classe. Una bona experiència. Aquí n'hi ha un, sobre els mamífers.

[2] Assistència al congrés EDiLiC

Del 2 al 4 de juliol ha tingut lloc a Barcelona el segon congrés internacional de l'EdiLiC (Educació i Diversitat Lingüística i Cultural). Aquesta associació té per objecte contribuir a la difusió en els sistemes educatius d'enfocaments pedagògics caracteritzats pel recurs a una pluralitat de llengües i varietats lingüístiques de tot tipus amb la finalitat d'afavorir el desenvolupament de l'obertura a la diversitat lingüística i cultural, el desig d'aprendre llengües i les capacitats metalingüístiques d'observació, escolta i anàlisi susceptibles de facilitar aquest aprenentatge. Amb la Sílvia Amblàs, companya de la Unitat de Dinamització del Servei de Llengües hi presentem un pòster que reflecteix la nostra experiència de treball amb les autobiografies lingüístiques. Hi trobem una acollida molt favorable a la iniciativa.

View Upload your own

[1] J. C. Moreno Cabrera a la UAB

Enceto aquest bloc ressenyant una iniciativa que fa una especial il·lusió: el 26 de setembre, a les 10 hores, el professor de la UAM Juan Carlos Moreno Cabrera farà la conferència inaugural del curs del Servei de Llengües. Què es pot dir de Moreno Cabrera? Qui més qui menys ha gaudit de les seves obres. Per exemple: La dignidad e igualdad de las lenguas (2000), Introducción a la lingüística (2004), Las lenguas y sus escrituras (2005) o la darrera, El nacionalismo lingüístico (2008), polèmica i intel·ligent, en la qual l'autor qüestiona que l'Estat espanyol doni veritablement suport al multilingüisme. Serà un plaer, doncs, sentir-lo. Farà una reflexió sobre: "El multilingüismo y la globalización cultural del siglo XXI". Diu: "Intentaré poner de manifiesto [en la conferencia] que es falsa la idea de que la globalización económica e informativa del mundo actual lleva indefectiblemente a la homogeneización lingüística y al predominio de las llamadas grandes lenguas internacionales. Pondré ejemplos extraídos de diversas partes del mundo y de las nuevas tecnologías de comunicación; entre ellas, internet." No ens ho podem perdre. Adjunto un enllaç a les seves opinions sobre el manifest a favor del castellà aparegut darrerament.