[84] Blocs en l'ensenyament de llengües

Vaig parlar del Centre Europeu per a les llengües vives (ECML) a l'entrada 81. L'activitat que ha generat i genera aquesta entitat té un interès màxim. Em vull fixar ara en un resultat que correspon al seu programa d'acció 2004-2007. Es tracta d'un projecte de recerca i aplicació (que ha implicat 30 ensenyants, 600 alumnes, 23 països) dirigit per Mario Camilleri, sobre els blocs com a eina per a l'ensenyament de llengües (podeu consultar-ne un fullet amb la informació bàsica). Afirma aquest autor: “Les blogs ont été l’une des premières applications du Web 2.0 à jouir d’une popularité à grande échelle. Ils sont aussi la première qui ait eu un impact sur l'enseignement, le blogage éducatif constituant sans doute l’une des réussites les plus visibles du Web 2.0 de ces dernières années.” Els objectius del projecte eren examinar com els blocs es poden fer servir a classe de llengües per promoure el diàleg, sostenir una comunitat d'aprenents i oferir un públic real als escrits dels estudiants; formar ensenyants respecte a les diverses utilitzacions pedagògiques dels blocs i, també, crear una plataforma de redacció de blocs per a l'ensenyament de llengües. El projecte es va dur endavant i ha generat diversos resultats, entre els quals hi ha una interessant publicació (descarregable a Internet) que discuteix els fonaments teòrics del projecte, la qual pot interessar a tots els ensenyants que formen per mitjà de blocs. Es tracta de Blogs dans l'enseignement des langues vivantes (M. Camilleri, P. Ford, H. Leja, V. Sollars). La publicació aporta reflexions interessants: un article tracta de sobre la utilitat dels blocs a classe; altres del desenvolupament de la competència escrita per mitjà dels blocs en classes de llengua; un altre de les característiques de la plataforma de blocs dissenyada per al projecte... Hi trobo comentaris útils sobre com aglutinar una comunitat de persones a l'entorn dels blocs, sobre les estratègies per implicar-hi els aprenents, sobre l'actuació dels formadors davant l'eina. Perquè l'eina en si mateixa, sense una reflexió que correspon al formador (i als aprenents, és clar), no és més que un mitjà més. Mireu aquesta breu entrevista que proporciona el CELV sobre el projecte, on queda clara aquesta idea.