[160] Sostenibilitat lingüística a la UAB (1)

Quan al Servei de Llengües de la UAB, en plena elaboració d'un document de línies estratègiques, els assistents (de procedències, idiomes, cultures i àmbits d'intervenció ben diversos dins la institució) van votar majoritàriament per la sostenibilitat lingüística com a valor fonamental de l'entitat, vaig trobar que era un motiu de satisfacció, perquè no és una ideologia gens evident, sinó que demana molt de compromís. Actualment, fins i tot un dels cursos que es programen al Servei de Llengües ja integra al seu nom el terme sostenibilitat lingüística. Aquest concepte ja comença a tenir una tradició a casa nostra. El principal ideòleg de la sostenibilitat lingüística és el sociolingüista i catedràtic de Lingüística General de la UB Albert Bastardas. Com ell mateix explica a "Cap a una 'sostenibilitat lingüística': conceptes, principis i problemes de l'organització comunicativa dels humans per al segle XXI", "El terme 'sostenibilitat' prové de la tradició de pensament que critica una visió del desenvolupament econòmic que oblida gairebé del tot l'entorn natural en què té lloc aquest procés, i que l'aboca, doncs, a un final erm de recursos i clarament perjudicial per al medi ambient dels humans." Albert Bastardas ha estat qui té el mèrit d'haver aplicat el terme a la sociolingüística i d'haver proposat un model de desenvolupament harmònic de les llengües que permeti superar les visions poc respectuoses amb amb la diversitat. Bastardas va guanyar el premi IDEES d'assaig breu (2004) amb la publicació Cap a una sostenibilitat lingüística, que sintetitza el seu pensament sobre la qüestió (llegiu la ressenya que en va publicar Llengua i Ús). La filosofia sostenibilista, basada en el paradigma de la complexitat (E. Morin), busca el desenvolupament integral de l'ésser humà des d'una aproximació humanista i no economicista; es planteja com una utopia que vol jerarquitzar de manera diferent els valors i s'oposa als principis d'expansió i dominació de les societats i pretén harmonitzar el progrés i l'equilibri planetaris. L'aplicació a la sociolingüística de Bastardas vol conciliar la glotofàgia de les grans llengües i la diversitat lingüística. Diu Bastardas: "'sostenibilitat lingüística' fóra un procés de transformació gradual de l'actual model d'organització lingüística de l'espècie humana, que tindria l'objectiu d'evitar que la bilingüització o poliglotització col·lectiva dels éssers humans hagués de comportar necessàriament l'abandonament de les llengües pròpies dels distints grups culturals." El sostenibilisme lingüístic parteix d'una visió ecosistèmica i prova de conjuminar la intercomunicació amb el respecte a la diversitat. Segons Bastardas, "el contacte lingüístic sostenible serà aquell que no produeixi exposició o ús lingüístics en llengua al·lòctona a una velocitat i/o pressió en un grau tan alts que faci impossible la continuïtat estable de les llengües autòctones dels grups humans." Bastardas insisteix també, en els seus plantejaments, en el principi de subsidiarietat lingüística: "tot allò que pugui fer una llengua local no ho hauria de fer una llengua més global." Com aplicar en el terreny concret, en el dia a dia a les institucions, en les decisions concretes, la filosofia de la sostenibilitat lingüística? La voluntat de fer-ho ha de trobar les escletxes. És esperançador, en el nostre cas, que una entitat reconegui la sostenibilitat lingüística com a valor insígnia. Aquest fet no hauria de ser anecdòtic.