[164] Decàleg per la sostenibilitat lingüística (i 2)

Hem parlat del decàleg "Sigues lingüísticament sostenible" presentat avui a la UAB, que té per objectiu remoure la consciència individual per la preservació de la linguodiversitat. M'agrada reportar-ne un altre, ara, de decàleg per la sostenibilitat, que va formular Isidor Marí a l'article "Del debat a l'acció col·lectiva", recollit a Mundialització, interculturalitat i multilingüisme: Lleonard Muntaner, editor, 2006). Marí parla en aquest article de "construir un projecte sociolingüístic compartible per tothom" i "d'ordenar un futur de sostenibilitat per al català i per a totes les llengües". I formula a l'article les 10 claus del futur del català, que ell mateix anomena l'opció A, per la sostenibilitat lingüística, davant l'altra via, l'opció B, la que ell etiqueta de neodarwinisme lingüístic, la qual afirma taxativament que abocaria a un món "on no valdria la pena viure". Repassem el decàleg sostenibilista d'Isidor Marí, que focalitza en la llengua catalana: 1) cal una globalització que respecti la diversitat lingüística i cultural; 2) cal l'oficialitat del català a Europa i el respecte subsidiari de totes les llengües; 3) cal l'oficialitat del català a tots els òrgans generals de l'Estat espanyol; 4) cal articular l'espai lingüístic català, i donar-li cohesió i visibilitat (un espai d'onze milions de persones); 5) cal una política intercultural pròpia, que asseguri l'accés dels ciutadans al català com a llengua comuna de relació i cohesió social; 6) cal regular la disponibilitat lingüística a les empreses i les organitzacions; 7) cal assegurar una oferta normal en català en el lleure i la comunicació audiovisual; 8) cal garantir la presència normal del català a les tecnologies digitals i Internet; 9) cal promoure a gran escala la cultura juvenil d'expressió catalana; 10) cal, en el comportament individual, fer servir el català en les converses interpersonals sempre que la comunicació estigui assegurada i demanar amb persistència productes i serveis en català. Aquest és el decàleg d'Isidor Marí. La sostenibilitat lingüística pot ser una actitud personal, una sensibilitat, una ètica de l'individu, però també ha de ser el resultat, en un altre nivell, d'una acció deliberada de planificació lingüística.