[185] Actitud 2.0

Llegeixo el llibre Prácticas educativas en entornos web 2.0 (C. Castaño; I. Maiz; G. Palacio; J. Domingo, editorial Síntesis: 2008), que em va fer conèixer una companya de feina. M'ha interessat, és ple de suggestions i aniré desgranant alguns dels aspectes que m'han cridat l'atenció en alguns posts, després de documentar-m'hi una mica (aquest bloc és, com ja he dit algunes vegades, un procés d'autoaprenentatge!). El to de la publicació és divulgatiu i l'obra té la virtut de situar el lector en un tema en moviment, que avança d'una manera vertiginosa i que ens deixa a molts de nosaltres en estadis de desconeixement diversos, parcials i de gran heterogeneïtat. L'obra, doncs, orienta sobre l'evolució de la tecnologia 2.0. No vull parlar de tecnologia, però, en aquesta entrada: crec que recullo, amb aquest plantejament, alguna cosa de l'esperit del llibre, que va, amb tot, per altres camins. El web 2.0 (el nom podria ser qualsevol altre, suposo que aviat haurà passat de moda) no té l'essència última en la tecnologia, sinó que és una filosofia, una actitud. Una actitud, és cert, afavorida enormement per l'existència d'una tecnologia. Què és l'actitud 2.0? L'actitud 2.0 és la d'estar atent a l'aprenentatge que es pot generar a tot arreu, en la realitat més ínfima; la de voler captar en tot moment les palpitacions del temps; la de comprometre's a construir coneixement a partir d'informació; la de confiar en l'individu com a generador de contingut i, alhora, la de confiar en la saviesa de la multitud, en la intel·ligència col·lectiva; la de creure en el treball col·laboratiu; l'actitud de voler compartir l'experiència d'aprenentatge i de construcció de coneixement, sovint fins i tot mentre es temptegen o es gesten (és molt més decisiu compartir que conèixer!); l'actitud de voler transformar la realitat circumdant: l'educativa, per exemple. L'actitud 2.0 és a la base de la iniciativa, del futur, del progrés, i és preexistent a la tecnologia. El moment que ens toca viure posa a la nostra disposició unes eines que tenen un enorme potencial al servei daquesta actitud, les del web 2.0. És a les nostres mans que aquestes eines reforcin aquesta actitud, tenim la responsabilitat d'esprémer-les en aquest sentit. L'ús que fem de les eines 2.0 ens ha d'ajudar a instal·lar en la més estricta prehistòria els xèrifs del pensament únic, de l'immobilisme, dels drets adquirits, del continuisme acrític, de la desconfiança en l'individu creador i en la generació de xarxes de solidaritat i de coneixement. Necessitem actituds 2.0. De què serveix un wiki a qui no té res per coconstruir amb ningú? De què serveix un mapa conceptual a qui no té ni necessita tenir idees ni pensar? De què serveix un bloc a qui no vol compartir res, a qui no sap ni enraonar ni escriure? De què serveixen les eines del web 2.0 als qui no tenen una actitud 2.0?