[200] Crisis? What Crisis?

Parlar de la crisi no és cap novetat. El cert és que s'estén, també, al sector de l'ensenyament d'idiomes. Fa un parell de mesos, per exemple, llegíem a l'Avui que s'havia produït una reducció d'un 30 % dels professors del Consorci per a la Normalització Lingüística. Als centres de llengües de les universitats la situació no és falaguera i es preveuen, també, ajustaments pressupostaris i una època de vaques flaques. No tot, però, és afectat per la crisi. Fa uns mesos la coordinadora d'espanyol del nostre centre afirmava, amb criteri, d'una professora suplent d'aquesta llengua: "es una trabajadora insaciable". És evident que per a aquesta professional la crisi no és ni serà mai gran cosa. La crisi afecta les hores declarades, les activitats de la superfície, la cara aparent de la institució, i no els intangibles de la dedicació, el compromís o la passió per l'excel·lència. L'iceberg de les institucions té una zona oculta, tenaç, invisible, resistent, que ni està sotmesa ni es vol sotmetre a cap vaivé exterior ni a les hipoteques de les misèries interiors. N'és, simplement, independent. La "trabajadora insaciable" (al Servei n'hi ha alguns, d'excel·lents professionals insadollables) és immune a cap crisi. En època de crisi, precisament, són encara més palpables a qui sàpiga i vulgui veure'ls el seu tarannà i el seu valor. En època de crisi, sense pressupostos ni ajuts, la maquinària secreta de la implicació amb el canvi, la innovació i la millora continua funcionant com un rellotge suís. Celebrem, doncs, companys de projecte, aquesta crisi inexistent. Que ploguin com mai les idees, els projectes de tota mena, les realitzacions, la feina ben feta. El compromís amb la innovació no es ven: es viu. Que continuï, doncs, amics, la construcció!