[251] La creativitat: la nova tecnologia

El professorat de llengües està inquiet. I aquesta és una notícia sensacional. Al meu context la impagable inquietud ha sorgit, com sol passar en molts processos similars, per una sobtada necessitat d'adaptació. La necessitat d'adaptació ha posat damunt la taula tota una colla de qüestions de pedagogia, de metodologia, de continguts, d'eines i recursos que pot fer servir el formador de llengües que es trobaven ensotalades en algun soterrani massa profund. L'adaptació, al Servei de Llengües de la UAB, és la de la nostra formació a la del context més immediat, l'universitari, sense el qual el Servei no té sentit. Es tracta de l'adaptació de la formació a la que preconitza l'Espai Europeu d'Educacio Superior, la que es basa en els crèdits ECTS, a fi de trobar-nos en sintonia amb la resta d'ensenyaments universitaris i poder formar part inequívocament del sistema. La inquietud docent té molts caires vius. Un de destacat és el tecnològic: el formador es pregunta què ha de saber; quines competències digitals ha de tenir; quines eines ha de fer servir; quins dels recursos que coneix o mig coneix o desconeix poden ser més útils a l'aula o fora l'aula; d'on traurà el temps per formar-se en tecnologia; com pot ensenyar amb una tecnologia que els seus alumnes viuen i ell només utilitza; quant de temps li representarà gestionar una aula totalment o parcialment basada en la tecnologia... El formador sent l'angoixa de l'evolució vertiginosa de les eines informàtiques o de la xarxa i se sent desconcertat, atordit, descol·locat, inquiet. De vegades fins i tot acaba pronunciant-se contra la tecnologia perquè no pot assimilar-la. Aquests dies llegia unes ratles suggestives de Rob Wall, "Creativity is the new technology" (amb un vídeo veritablement fascinant de Bruce Branit: si teniu uns minuts i voleu veure representada la força de la creativitat, no us el perdeu, l'incrusto al peu del text) que presento aquí com una senzilla resposta al neguit tecnològic. El text afirma que el segle XX ha estat el segle tecnològic per excel·lència i que el XXI serà el segle de la creativitat, una creativitat basada, és cert, en una tecnologia que permet fer-ho quasi tot. Tranquils, doncs, si aquesta és la tendència: la recerca que emprèn l'individu i el professional no s'ha de plantejar com un acarament a un oceà immens i mutant de recursos fora d'un mateix (la inassolible tecnologia), sinó essencialment com un acarament a un pou interior i subjectiu (la irrenunciable creativitat). El moviment no és de fora a dins, sinó de dins a fora: no es tracta de buidar el mar a cops de galleda, sinó de pouar l'aigua interior i abocar-la al mar.