[254] El futur de les llengües

Llegeixo El futuro de las lenguas: diversidad frente a uniformidad (2008), nova contribució d'UNESCO Etxea a favor de la diversitat lingüística al món. Es tracta d'un recull d'articles de diversos experts sobre la qüestió, que obre un escrit de Belén Uranga (grup Amarauna, d'UNESCO Etxea) i tanca un text de Mònica Sabata sobre la prestigiosa entitat Linguapax. Els textos recollits al volum no tenen rebuig. S'hi troben escrits amb valoracions de caràcter general al costat d'altres que fan referència a zones calentes del planeta pel que fa a la diversitat lingüística: Mèxic, Veneçuela, la Xina, l'Àfrica, la zona de Papua Nova Guinea. Algunes d'aquestes àrees estudiades són entre les més diverses del món: Àfrica és el continent amb més diversitat lingüística, a Papua Nova Guinea deu milions de persones parlen un miler de llengües; Mèxic és el quart país del món pel que fa a nombre de llengües parlades, unes tres-centes. Vull destacar, per començar, les aportacions al volum de dues figures de referència sobre el tema, Juan Carlos Moreno Cabrera i Carme Junyent. Moreno hi és contundent: la globalització capitalista avança de bracet amb unes coordenades culturals i lingüístiques per a l'homogeneïtzació, que passen per la imposició cultural anglosaxona de l'anglès. La globalització no és ni espontània, ni descentralitzadora (valorant, per exemple, diverses llengües), ni redueix les desigualtats: Moreno indica que el nou anglès après per molta gent al món genera precisament desigualtat i proletaritza les persones en la mesura que és un anglès sovint amb poc prestigi i que no és reconegut com a mitjà de promoció. L'autor és contundent també a rebutjar els vaticins de l'expansió imparable de l'anglès arreu (ho exemplifica, com li sentiem a fer mesos enrere a la UAB, en el cas de l'Índia). L'autor conclou considerant que si s'aproxima una mort massiva de llengües, aquest fet té una correlació indubtable amb l'expansió d'altres, amb la de l'anglès, sobretot. I que no es tracta tant de la mort de les llengues, com de la seva aniquilació. L'article de Carme Junyent és també il·luminador. Hi analitza el fenomen de la immigració no pas com una amenaça sinó com una oportunitat per a la preservació de la diversitat, una oportunitat que no es pot desaprofitar. Junyent creu que aquesta és, precisament, la clau per a la defensa de les llengües, atès el fet que la bunkerització lingüística s'ha revelat inútil i fa encara més vulnerables les llengües que es volen defensar: “la diversitat genera diversitat”, afirma l'autora amb claredat. Junyent és conscient, amb tot, que el camí és llarg i demana la implicació de persones i institucions: “¿estamos dispuestos a comprometernos con la preservación de la diversidad lingüística?”.