VISITES


6.6.09

[286] Twitter a les aules?

Moltes de les noves eines o aplicacions que ens està proporcionant la xarxa tenen una plasticitat fabulosa, que les converteix en aptes per dur a terme activitats impensades inicialment. per qui les va concebre. Els usuaris, doncs, condueixen les eines cap on volen: fenomenal. Perquè el que importa no són tant les eines com els interessos de les persones. Els interessos (i el seu acompliment) romanen, les eines passen. Es dóna la circumstància que diverses eines que moltes persones solen vincular a activitats de passar el temps (o, directament, de perdre el temps, si escoltem els més crítics) acaben revelant-se poderoses en àmbits professionals o acadèmics. Acaben essent reconduïdes pels interessos molt definits de les persones. Facebook n'és un cas clar: algunes persones no hi veuen res més que un espai per tontejar, però una part de l'activitat professional de molts individus passa ja per Facebook. Pel que fa a Twitter, jo mateix havia pensat fins fa quatre dies que era una eina de contacte, i que una eina en què uns amics es van informant d'allò que estan fent, de vegades amb una elevada concreció de detall, no podia oferir res de bo a l'activitat acadèmica i professional. Discrepo, ara, obertament. Per Twitter (per les piulades de les persones que he decidit seguir) m'he assabentat, aquesta setmana, de moltes qüestions rellevants en l'ordre de la meva activitat professional. I el temps perdut a esquivar els comentaris dels companys d'eina que avisen que ja s'han llevat, que han punxat una roda o que se'n van a dormir no m'han pres gaire temps. Hi he comunicat alguns pensaments breus, d'alta banda, a persones que sé que llegeixen el meu Twitter, o he completat una conversa de cafè amb uns amics que segueixen aquesta eina. En fi, molt més que tonteig. Incrusto a continuació un vídeo, “The Twitter Experiment”, de la Facultat d'Arts i Humanitats de la Universitat de Texas (Dallas), que exposa l'ús que fa una professora a classe de Twitter amb finalitat d'afavorir la participació i el debat dels seus estudiants. Els resultats, sorprenents. Crec en aquesta fórmula. És evident que els 140 caràcters de Twitter no permeten produir argumentacions, i que limiten el tipus de text que es genera (que es pot trobar a un clic, amb tot), però també ho és que la facilitat amb què un grup nombrós pot generar opinió i debat, dins i fora de l'aula, és molt gran. La brevetat dels missatges, d'altra banda, des de l'angle de la formació lingüística, pot ser un constrenyiment forçat de gran valor si del que es tracta és de promoure la capacitat de síntesi dels nostres estudiants. Twitter a les aules de llengua, doncs? Val la pena escoltar-ne experiències i valorar la possibilitat d'introduir-ne l'ús, puntualment.

Cap comentari:

Publica un comentari