VISITES


8.8.09

[326] El llenguatge com a cultura (1)

Llegeixo El lenguaje como cultura: una crítica del discurso sobre el lenguaje (2008), d'Enrique Bernárdez, catedràtic de filologia de la UCM, del qual coneixíem ¿Qué son las lenguas?, també publicat per Alianza. L'obra es planteja com un assaig de revisió de moltes concepcions associades al llenguatge en la línia de donar un lloc de privilegi als aspectes socials, culturals i històrics, i no és exempta d'una forta càrrega provocativa. Al primer capítol, extens i fonamental, l'autor rebutja el pensament únic instal·lat en moltes disciplines científiques i constata que també es troba en el camp d'una ciència percebuda socialment com a supèrflua com la lingüística, dominada per les visions chomskyanes (l'atac a Chomsky i a l'autisme de la seva escola, al llarg de tota l'obra, és constant) i per l'explicació radicalment cognitiva dels fets lingüístics (“Hoy en día existe una tendencia creciente a aceptar como única explicación posible de los fenómenos lingüísticos la vía cognitiva […]. Esta tendencia eliminaría toda explicación de tipo histórico o evolutivo, social, cultural, etc.”, p. 40). L'existència d'una sola ment única i universal, d'altra banda, aboca a la possibilitat, ben absurda però cada cop més estesa, de tenir els lingüistes una sola llengua com a referent i genera una “nova espècie”, la dels lingüistes monolingües (amb l'anglès com a únic referent), que desfiguren la realitat estudiada i violenten l'anàlisi dels fenòmens lingüístics (Bernárdez se centra, per exemple, en les metàfores conceptuals o en l'expressió de les emocions i insisteix que no es poden considerar universals i que no té sentit, per tant, veure anomalies en tot allò que no és previsible des de l'anglès). L'autor conclou que, molt perillosament, el discurs argumentatiu de l'anglès ha esdevingut la forma prioritària del discurs científic. Estaríem acceptant, així, que la nostra forma d'escriure ciència i de pensar ciència s'adaptessin al model anglosaxó. En realitat, només s'hauria de respectar escrupolosament el mètode científic, sense cap servitud a les característiques del discurs d'una sola llengua. Bernárdez indica que l'anglès és, des d'aquest punt de vista, un “instrumento de poder”, que “se hace imprescindible replantearse el uso de idiomas para la ciencia” i que “la vuelta al multilingüismo en lingüística es una necesidad imperiosa” (p. 84). Provocació? Una necessitat urgent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada