[386] Definir la música: els límits de la precisió

Cadascuna de les arts té el seu llenguatge: les seves unitats, la seva morfologia, la seva conjugació, la seva sintaxi. Parlar des del llenguatge humà d'altres llenguatges és una temptativa plena de dificultat i risc i un autèntic repte per a la nostra competència lingüística. Definir la música, per exemple, no és gens senzill. La complexitat de l'operació és tan gran que algú, un bon dia, va inventar-se una frase per expressar-la, una formulació desesperada que, paradoxalment, permet continuar tenint fe en el llenguatge i en la capacitat humana de definir: "parlar de música és com... dansar sobre arquitectura". Un llenguatge provant de parlar d'un altre llenguatge. Aprendre llengua passa per saber definir i guanyar dia a dia precisió lèxica. L'exercici de vegades és pueril, altres no tant (quan els referents ens són desconeguts o es troben confosos amb els sentiments, per exemple). Als professors o aprenents de llengua que es vulguin moure en el terreny relliscós de l'adjectivació o la definició de la música (un espai on la cerca de la precisió es confon amb el joc i l'aventura) els pot agradar, penso, Stereomood, la ràdio en línia que permet localitzar música (desar-la i compartir-la) a partir de seixanta termes definitoris associats a les peces musicals com ara dreamy, energetic, funny, optimistic, romantic, epic, groovy, sexy, untroubled, calm, etc. Recomano Stereomood, doncs, als amants d'explorar, de manera plaent, els límits de la precisió lèxica.