Aquests darrers dies he recomanat diversos enllaços de llengua als alumnes i els he preguntat com emmagatzemaven els seus vincles preferits de la xarxa. Tot i que es tracta d'estudiants universitaris, la majoria en edat de ser nadius digitals, cap d'ells no sabia què era un marcador social. Alguns han respost que desaven els enllaços localment, als preferits del seu equip informàtic, en carpetes que se'ls feien de mal governar si n'hi tenien molts. Els he comentat que aquest sistema d'emmagatzematge havia passat a la història i que ara els marcadors es desen als núvols, lluny de l'ordinador personal, amb una idea d'ubiqüitat: els preferits es poden consultar des de qualsevol lloc. La nova forma de recollir els enllaços, d'altra banda, per mitjà d'un sistema d'etiquetatge, permet localitzar els vincles des de cerques diferents (sovint convé poder localitzar un web desat a partir de més d'una etiqueta: “comprensió oral”, sí, però potser també “intercomprensió” o “nivell elemental”, posem per cas). La nova manera de recollir els marcadors, d'altra banda, permet una activitat fonamental en la nova filosofia del web social: compartir els preferits amb altres persones. Els propis es posen a disposició d'altres internautes (si s'han desat com a públics) i es pot navegar pels amplis territoris de preferències d'altres persones, fet que ajuda molt a localitzar allò que realment pot interessar. Els serveis de marcadors socials són diversos: els més coneguts són Delicious, Mr. Wong i Diigo. La xarxa que obren per a la cerca, la localització i l'emmagatzematge dels recursos de llengua no es pot desaprofitar. L'ús dels marcadors socials és, indubtablement, un bon exemple de la pràctica de la intel·ligència col·lectiva. Deixo sota aquestes ratlles un vídeo que explica la lògica dels marcadors socials. Es refereix a Delicious, però es pot aplicar a qualsevol altre.12.11.09
[395] Compartir els enllaços de llengua
Aquests darrers dies he recomanat diversos enllaços de llengua als alumnes i els he preguntat com emmagatzemaven els seus vincles preferits de la xarxa. Tot i que es tracta d'estudiants universitaris, la majoria en edat de ser nadius digitals, cap d'ells no sabia què era un marcador social. Alguns han respost que desaven els enllaços localment, als preferits del seu equip informàtic, en carpetes que se'ls feien de mal governar si n'hi tenien molts. Els he comentat que aquest sistema d'emmagatzematge havia passat a la història i que ara els marcadors es desen als núvols, lluny de l'ordinador personal, amb una idea d'ubiqüitat: els preferits es poden consultar des de qualsevol lloc. La nova forma de recollir els enllaços, d'altra banda, per mitjà d'un sistema d'etiquetatge, permet localitzar els vincles des de cerques diferents (sovint convé poder localitzar un web desat a partir de més d'una etiqueta: “comprensió oral”, sí, però potser també “intercomprensió” o “nivell elemental”, posem per cas). La nova manera de recollir els marcadors, d'altra banda, permet una activitat fonamental en la nova filosofia del web social: compartir els preferits amb altres persones. Els propis es posen a disposició d'altres internautes (si s'han desat com a públics) i es pot navegar pels amplis territoris de preferències d'altres persones, fet que ajuda molt a localitzar allò que realment pot interessar. Els serveis de marcadors socials són diversos: els més coneguts són Delicious, Mr. Wong i Diigo. La xarxa que obren per a la cerca, la localització i l'emmagatzematge dels recursos de llengua no es pot desaprofitar. L'ús dels marcadors socials és, indubtablement, un bon exemple de la pràctica de la intel·ligència col·lectiva. Deixo sota aquestes ratlles un vídeo que explica la lògica dels marcadors socials. Es refereix a Delicious, però es pot aplicar a qualsevol altre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
«Tot i que es tracta d'estudiants universitaris, la majoria en edat de ser nadius digitals, cap d'ells no sabia què era un marcador social.»
ResponEliminaLa 'naixença digital' és un concepte molt mal enfocat. Néixer després de l'aparició d'Internet no certifica un coneixement actiu d'aquest entorn. De fet, es dóna tan per suposat que els 'nadius digitals' han de saber com va tot que no se'ls explica. El que s'aconsegueix doncs, és el resultat contrari, aprenen per prova i error i sense guiatge (com vam aprendre la generació anterior). L'etiqueta 'nadius digitals' va en la seva contra. Molts d'ells tenen coneixements mínims i el poc que saben ho han après de motu propi.
Tampoc no m'estranya que no sàpiguen res: molts d'aquests 'nadius digitals' han tingut classes de tecnologia a secundària i batxillerat amb un currículum ben plantejat però amb un professorat que amb prou feines entén què està ensenyant (com a mínim en el sistema públic això és el que està passant). Que em perdonin els professors que donen aquestes matèries i les entenen, però, pel que jo sé, són una minoria.
Per tant, crec que cal que es reprenguin aquests temes a la universitat per tal d'anivellar el coneixement de les eines de xarxa que hi ha. De mica en mica, espero que aquestes competències acabaran ensenyat-se on toca: als cicles anteriors a la universitat. Tanmateix, ara per ara, cal ensenyar-ho als universitaris d'avui, que molts seran professors dels batxillers de demà.
Apunt terminològic: abús de 'digital'
Aquest terme és el típic ús buit, discriminador i comercial de 'digital'. Segueix aquella màxima que tot és millor si és digital.
molt bon blog felicitats
ResponEliminaun salutació des de Reus