[558] Modalització als textos (i 2)

Aquests dies parlem a classe de la modalització als textos argumentatius. La modalització és un fenomen que s'estira i que s'arronsa. Es pot dir que als textos argumentatius la modalització ha de ser d'una determinada manera? Penso que no. Podem parlar més aviat de tendències, que poden estar condicionades per moltes circumstàncies. Si es tracta de persuadir (finalitat dels textos argumentatius), l'emissor pot diluir la seva presència, deliberadament, a fi de guanyar una imatge d'objectivitat (amb impersonalitzacions, per exemple). Però també podem argumentar que una primera persona contundent té molta força de persuasió. No es pot afirmar pas universalment, d'altra banda, que calgui eliminar el jo d'un text i amagar-lo rere un nosaltres o una forma impersonal. És més: l'ús del jo és ben sovint una mostra d'assumpció de responsabilitat. El text argumentatiu, d'altra banda, tendeix a tractar el destinatari amb una distància respectuosa. Pel que fa al grau de certesa, pel fet de tenir una tesi i voler-la defensar, partim d'unes certes seguretats, sense les quals ja no iniciaríem l'argumentació. Ara bé: la modèstia i la falsa modèstia esquitxen ben sovint, per elecció de l'autor, els discursos argumentatius, per oferir potser una imatge més propera a la de l'interlocutor o l'audiència. Pel que fa als judicis de valor, els textos argumentatius hi tendeixen; sobretot als de base cognitiva, racional. I les normes de cortesia i la preservació de la imatge? Preservar la imatge del qui parla i dels altres és un objectiu noble i ideal. Però no pas a tots els actes argumentatius hi ha el fair play que caldria esperar. Quantes vegades no hem vist que les argumentacions pivoten en l'atac a la persona (la fal·làcia ad hominem), en l'erosió pertinaç de la imatge de qui defensa la tesi contrària? Quantes vegades no hem vist, en un altre sentit, un orador que, per manca de destresa, erosiona la seva pròpia imatge declarant que ell "potser no és la persona més indicada per ser a la taula rodona, perquè en realitat ell es dedica més aviat a un altre àmbit i...". Els textos argumentatius presenten unes tendències pel que fa al fenomen de la modalització, però hi ha factors que obren les portes a variants. El que hauria de fer l'autor, a parer meu és 1) ser conscient de tot allò que ell revela de si mateix en els actes comunicatius en què pren part; 2) mostrar una coherència en les tries fetes (una tria lícita, no pas l'única: parlar com un expert, amb gran seguretat); 3) no defugir mai la seva responsabilitat sobre el que diu; 4) entendre que el discurs argumentatiu és un exercici d'estratègia i que les decisions sobre la modalització són ben sovint deliberades més que no naturals.