[603] L'e-portfolio

Vull fer un breu comentari avui del llibre sobre el portfolio electrònic d’Elena Barberà i Elena de Martín, Portfolio electrónico: aprender a evaluar el aprendizaje (Barcelona: UOC, 2009), eina que pot ser útil en l'aprenentatge lingüístic. Es tracta d’un text interessant, en tres parts, que situa bé l’eina i els marcs conceptuals que permeten entendre’n l’existència, comenta com dissenyar-lo i desenvolupar-lo i en fa veure les característiques, els avantatges, les limitacions i les perspectives de futur (mportfolio?, netfolio?). El portfolio electrònic, o recopilació organitzada i reflexiva d'evidències de treball en format digital que mostren el desenvolupament d’un aprenentatge, és una eina adequada al moment que vivim: una resposta als canvis socials, educatius i tecnològics. Una fórmula que afavoreix poder afrontar el canvi constant, l’allau d’informació, l’assoliment de les competències que ens han de permetre aprendre i treballar en un procés d’actualització continu i al llarg de la vida. Una solució basada en un enfocament constructivista que és del tot ajustada, en el cas universitari, a l’Espai europeu d’educació superior, tant per a estudiants com per a docents. Hem d’entendre el portfolio no pas com un cúmul o un magatzem de materials atzarosos, sinó com una eina que ha de fer explícites les decisions de selecció i, sobretot, que ha de tenir un fort component de reflexió i de metacognició, sense els quals no serviria per aprendre. El portfolio ha de permetre, doncs, regular-se, planificar-se, establir-se objectius o autoavaluar-se i ha de contenir una narrativa d’exploració i aprenentatge. El portfolio no és, ens diuen les autores, un calaix de sastre, ni tampoc una autobiografia, una teràpia, o un recull exhaustiu d’evidències. És, en canvi, una eina de suport a l’autonomia, que promou el pensament crític reflexiu, que suprimeix barreres d’espai i de temps en l’aprenentatge i en la seva avaluació i que afavoreix la reflexió i la selecció de la informació i aporta transparència a aquests processos. Destacaria de l’obra la reflexió sobre els tipus d’e-portfolios (segons la finalitat, l’emissor, l’audiència, els continguts, el suport tecnològic). I em semblen interessants les seccions on es comenta la tecnologia implicada en l’elaboració de l’e-portfolio i els criteris per seleccionar-la (cap. 2), l’elaboració de rúbriques d’avaluació per a l’e-portfolio (cap. 2) i el capítol final, on es detallen algunes pautes reflexives per avaluar l’aprenentatge o els components que ha de tenir un e-portfolio educatiu i on s’aporten exemples de portfolios existents a la xarxa en institucions educatives.